Judici sever, o Juicio severo?

-
En Lluís Foix és un periodista interessant. Escriu prou bé i, tot i no combregar amb moltes de les seves opicions, sempre les trobo ben argumentades. Per això, quan he llegit el seu article en que lloa els escrits d’en Jordi Pujol que es publiquen al web del Centre d’Estudis Jordi Pujol, he anat directament per a veure de què es tractava.

Al web, m’he trobat una cita, signada per l'ex-president, que encapçalava la primera plana: “Per nosaltres la llengua és el nervi de la nació, el nervi del poble”. Justa la fusta, he pensat. Té tota la raó, en Jordi Pujol!

Quina ha estat la meva sorpresa quan he accedit a l'escrit al qual es referia el Sr. Foix, "Judici sever"... he trobat que me l'haig de llegir en castellà! L’article, publicat originalment al diari La Vanguardia, es titula en realitat “Juicio severo”!

Sr. Pujol, seria de molt agrair que facilités els text en català, encara que només sigui en text planer, en lloc d'una còpia de l'article d’aquesta publicació diària, autèntica quinta columna lingüística. De fet, em costa entendre com s'ha de defendre els principis dels drets del poble de Catalunya, inclosos els lingüístics, publicant la major part dels escrits en medis de llengua castellana, com per exemple la Vanguardia, fent cas omís dels medis que recolzen la nostra llengua.

Que posa la distribució de l'escrit, comptant amb el tiratge de la publicació, per davant dels principis? És millor la quantitat que la qualitat?

Ah! I de què va l’article? Bé doncs, tracta de la opinió pública, de l’actitud d’Espanya vers els catalans. En Pujol es pregunta, com si no ho sabés:

¿Hay un resentimiento contra Catalunya? Probablemente.
¿Por qué? ¿Hay hostilidad? Seguramente.
¿Cuál es su origen?

Home, Sr. Pujol! Si encara estem fent-nos aquestes preguntes, és que no entenem de què va la cosa. Mireu, Sr. Pujol, ja va cap a tres segles que continuem així. No li sembla que ja està bé? No li sembla que hauríeu de fer un pensament, i endur-se els seus a rumiar s'ho? Emporti's els seus amics i companys de partit i prengueu la decisió d’una punyetera vegada!

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La llengua perilla: Culpables? Els catalans!

-
Fa uns mesos, vaig assistir a un curs d’inici a una llengua estrangera, a la que assistíem diverses persones que, em consta, son tots de parla catalana i que volem defensar la nostra llengua. El professor, no català, ens va explicar, en català, que encara no dominava la nostra llengua, i que ens agrairia poder impartir les classes en castellà. Varem acceptar tots i sense excepció. Les classes varen iniciar-se amb total normalitat. Però a partir d’aquell moment, molts dels assistents varen fer servir el castellà per a adreçar el professor. Recordem que son militants catalanistes defensors de la llengua, i tot i així, canviaren automàticament al castellà al adreçar-se a un estranger. Això em recorda quan vaig arribar a Catalunya (sóc nascut a Anglaterra). Ja parlava el català i l’emprava sempre que podia. Feia aleshores de professor d’anglès, i sabia que la millor forma d’aprendre un idioma és fent-lo servir. Però sovint, quan entrava a les botigues, on els dependents atenien a les clie
Més informació

El mal del que patim

-
No sóc ni metge ni sociòleg, però voldria proposar l'anàlisi d'uns símptomes que hauríem de tractar d'identificar per a remeiar els mals que patim, i que volia començar a descriure a Cap on va l'esquerra sobiranista? Potser reflexionant-hi podrem adonar-nos del mal que ens fem i tractar d'evitar uns comportaments gens productius. Segons la Viquipèdia , "una malaltia autoimmunitària o autoimmune, és una malaltia caracteritzada per l'acció adversa dels efectors immunològics cap a components de la pròpia biologia corporal. És a dir, el sistema immunitari es converteix en l'agressor i ataca parts del cos en contra de la seva funció natural, de protegir-lo. Es tracta d'una resposta immune exagerada contra components moleculars de cèl·lules i teixits presents de manera normal al cos." Per altra banda, caldria contemplar una altra condició, sociològica, que també patim. Si estudiem la descripció que fa la Universitat de Twente de la Teoria d'Iden
Més informació

iPad és “iBad” (iDolent) per a la llibertat

-
Apple acaba de presentar un aparell que és realment innovador i atractiu, el iPad. Però aquest aparell, més que qualsevol altre producte d'Apple, demostra la voluntat de l'empresa de Steve Jobs de crear un monopoli, amb un entorn de lock-in en que els seus clients i usuaris estan obligats a adquirir només productes propis, incloent programari, música i pelicul·les. Aquesta és una agressió a les nostres llibertats més essencials com a consumidors i ciutadans. I si es permet que avanci sense resistència, existeix un greu perill de que altres empreses segueixin el seu model als ordinadors que els puguem comprar. El nou producte d'Apple limitarà les nostres llibertats de les següents formes: No podrem instal·lar programes que no hàgim adquirit a la botiga d'Apple No hi podrem instal·lar programari lliure No podrem compartir música ni llibres Apple podrà controlar l'aparell remotament, incloent la desactivació d'aplicacions i medis Si adquireixes un iPad, doncs, no
Més informació