Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2007

« Tout change pour ne rien changer »

Tot canvia per no canviar rés No canvien els temps, ni el temps canvia res. Guaiteu el que diu en Carles Bosch de la Trinxeria a la seva obra " L’hereu Noradell " del 1889: L'hereu Noradell engolfat en la vida madrilenya, cercava á enganyarse á sí mateix. Ben cert que son primer intent y desitj fou d'anar tot seguit á Masarách, seguint los saludables consells de sa esposa; mes, com deixar los amichs! sas novas costúms! lo seu partit! las Corts! la política!... Com despedirse dels seus acreedors! quina opinió tindrian d'ell si se'n anava sense haver fet encara honor á sos deutes de joch y demés obligacions contretas en la Bolsa y casas de banch de Madrit! Pobre Marsal! com ha sigut absorvit per la vida madrilenya! Qu'ha fet del seu catalanisme? del odi que tenia pels partits castelláns? de sa enteresa catalana?... ¡Oh! si, ‘ Roma veduta, fede perduta ’... no és veritat? Ara es castellá, ficat al partit conservador, obehint al capitóst, parlant á las Co

L'aeroport de Barcelona - només una baula de la cadena

A l'acte d’ahir a l'IESE, Andreu Mas-Colell va dir que "no es pot ser una gran ciutat sense tenir un gran aeroport". S'equivoca, però en la qüestió de la ciutat. Els barcelonins tant polis-centrics com sempre! No és només Barcelona, no és tant sols la zona metropolitana; és Catalunya sencera! És una política racional i descentralitzada que té en compte els aeroports de Reus i Girona, amb connexions ràpides entre els uns i els altres, en la distribució de vols (slots i freqüències), com a servei logístic de transport de passatgers i mercaderies integrat en el territori. No pas com a negoci d'un aeroport singular, sinó com a element integrat en una xarxa de transport que ha d'incloure el tren, el port i les carreteres. Tots son baules d'una cadena, i l'aeroport n'és una més, tot i que de gran importància, en la cadena de comunicacions i logística de Catalunya. Per tant, és absolutament imprescindible posar-ho en mans d’una entitat que, si no ho

Contra la Constitució (II)

El "Compromís per Catalunya" de Montilla “La Generalitat de Catalunya sempre ha acatat les sentències del Tribunal Constitucional. Ara bé, no dubtin, si d’aquest pronunciament del Constitucional en sortís disminuït l’autogovern de Catalunya, les institucions i les forces polítiques catalanes sabran treure’n les conclusions pertinents per orientar la seva acció política institucional. Aquest Govern, i jo com a President el primer, defensarà l’autogovern de Catalunya amb la màxima fermesa, sense renúncies.” El President ha expressat que defensarà l’Estatut “amb la màxima fermesa, sense renúncies”. Si el TC minva l’autogovern, només hi haurà una sortida... modificar la Constitució espanyola. Però per a fer això, caldrà el concurs de PSOE i PP, cosa actualment i previsiblement impossible. D’això n’és plenament conscient el President i el seu Govern. Per tant, quan diu que defensarà l’Estatut amb la màxima fermesa i sense renúncies, només pot significar una cosa: defensar l’autog

Contra la Constitució – tot s’hi val

Com molts espanyols, el PP creu que la llei que va castigar en de Juana Chaos era insuficient, que els 18 anys a la presó son pocs i ha de pagar com cal l’assassinat de 25 persones. Per això exigeix que es manipuli com sigui les lleis, fent ús de les martingales que calgui per a allargar-li l’estada penitenciària. El mateix fa en el cas d’un estatut, el català, és clar, que no li agrada. De fet, no és l’estatut que no li agrada, és que en gaudeixi el poble de Catalunya. Però tant se val l’objectiu que tingui, el fet és que el PP creu que el fi justifica els medis. Això és el que va argumentar la que creia brillant jurista, Montserrat Nebreda, justificant qualsevol argúcia per a desequilibrar la balança al Tribunal Constitucional en favor dels seus interessos, i és el que demostra, per activa i per passiva, tot el PP. El que això implica, està clar, és que si qualsevol creu que un fi és èticament superior (signifiqui el que sigui o vulgui cadascú), el medi serà automàticament justifica

El català a tot arreu?

Encara ens manca molt per poder viure en català! Ahir, els serveis comercials d’Orange em truquen al despatx, al telèfon fix (és a dir, amb el prefix 93, de Barcelona), per a oferir-me els seus productes i serveis. Es tracta d’una campanya, molt estesa entre diverses empreses, de vendre, o al menys oferir, els seus productes per telèfon. La comercial es presenta, em parla en castellà, i jo li responc en català. Em demana que li parli en castellà, i parlant poc a poc i clarament, li explico que prefereixo seguir en el meu idioma. Ella argumenta que no m’entén, i que què em semblaria si ella s’adrecés a mi en gallec, que em truca des de Galícia. Jo li responc, en “galaicoportuguès” (parlo portuguès bàsic), que no tinc cap problema amb això, però que en tot cas és ella que m’ha trucat per a oferir-me a mi, el seu client potencial, els seus productes. En tot cas, li he indicat que no és una qüestió personal, sinó una crítica vers la seva empresa, que hauria de tenir en compte les partic

La Provincialització de Catalunya: Fase 1 – El Prat

Està clar que si no ens espavilem nosaltres sols, no ens ajudarà ningú. Quercus Equity, del grup Agrolimen, va deixar-se convèncer per Iberia que seria una inversió excel·lent, vist l’èxit de les demés aerolínies de baix cost. Què buscaven els socis catalans a Clickair? Només el retorn de la inversió a curt termini? Si és així, no els està resultant massa feliç. Potser també pensaven en les sinèrgies que podria generar el tenir una aerolínia que tingués com a propi un hub per a Barcelona, així com el corredor Catalunya-València. Perquè ha quedat clar amb les declaracions del president d’Iberia, Fernando Conte, però també de les últimes del director general de Lufthansa per a Espanya i Portugal (amb seu a Madrid), Stephan Semsch, s’entén que també en representació de Star Alliance, en el sentit que el Prat per si mateix no és negoci, si no com a nodrissa de Madrid o de Frankfurt. Però el Prat, amb números a la ma, no és negoci. Per això no hi ha hub. Ep! Un moment... no hi ha nego