L'aeroport de Barcelona - només una baula de la cadena

-

A l'acte d’ahir a l'IESE, Andreu Mas-Colell va dir que "no es pot ser una gran ciutat sense tenir un gran aeroport". S'equivoca, però en la qüestió de la ciutat. Els barcelonins tant polis-centrics com sempre! No és només Barcelona, no és tant sols la zona metropolitana; és Catalunya sencera! És una política racional i descentralitzada que té en compte els aeroports de Reus i Girona, amb connexions ràpides entre els uns i els altres, en la distribució de vols (slots i freqüències), com a servei logístic de transport de passatgers i mercaderies integrat en el territori. No pas com a negoci d'un aeroport singular, sinó com a element integrat en una xarxa de transport que ha d'incloure el tren, el port i les carreteres. Tots son baules d'una cadena, i l'aeroport n'és una més, tot i que de gran importància, en la cadena de comunicacions i logística de Catalunya.

Per tant, és absolutament imprescindible posar-ho en mans d’una entitat que, si no ho gestiona tot plegat, sí ho coordini per a extreure'n tot el que pugui de si. Aquesta entitat no és AENA (o RENFE, o Fomento, segons el cas). Està clar - és la Generalitat. Insisteixo: no dic que ho hagi de gestionar tot plegat, sinó que hi ha d'haver una política integrada de transport integrat, i això només ho pot fer la Generalitat, sempre amb la col·laboració estreta d’entitats que estiguin disposades a treballar-hi.

Per cert, és curiós com quan toca la butxaca, tota la societat civil econòmica (és a dir, els empresaris i les entitats empresarials) es mouen com a una! On eren quan tocava defendre l’Estatut? No veuen més enllà dels seus propis comptes de resultats d'aquest any? No veuen que l’Estatut, com molt bé va dir l’Ernest Benach en el seu dia, "és l’obrellaunes que ens ha de permetre accedir a un major contingut d’infraestructures, polítiques socials, laborals..." A veure si hi son per a donar suport al govern davant de l'esperat retall de competències que vindrà per via del Tribunal Constitucional. Perquè és molt fàcil menysprear els polítics per no entendre les necessitats de la societat, per després no fer res per remeiar-ho!

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Canvi radical de l'estat espanyol: un repte inassumible?

-
L'estat espanyol és, com tots en el marc polític occidental modern, un estat sobirà territorial. És a dir, l'estat nacional que Espanya sempre ha aspirat a ser es fonamenta en el principi territorial. La identitat política dels seus ciutadans depèn de la residència en algun espai territorial específic, dins del qual les institucions es poden organitzar de diferents maneres (p. ex. federal, o bé unitari). És la pau de Westfàlia de 1648 (tractats d'Osnabrück i de Münster, i també dels Pirineus de 1659) que marca l'establiment d'aquesta concepció i el començament de l'era moderna, l'estat–nació modern i el final del feudalisme. Per tant, és aquí quan neix l'estat–nació sobirà, estretament associat amb la territorialitat. A l'avantsala d'aquest nouveau régime , s'havia desenvolupat la doctrina de la sobirania exposada per l'economista–filòsof francès Jean Bodin ( enllaç en anglès ) als seus “ Six Livres de la Republique ” (1576), enormement
Més informació

La llengua perilla: Culpables? Els catalans!

-
Fa uns mesos, vaig assistir a un curs d’inici a una llengua estrangera, a la que assistíem diverses persones que, em consta, son tots de parla catalana i que volem defensar la nostra llengua. El professor, no català, ens va explicar, en català, que encara no dominava la nostra llengua, i que ens agrairia poder impartir les classes en castellà. Varem acceptar tots i sense excepció. Les classes varen iniciar-se amb total normalitat. Però a partir d’aquell moment, molts dels assistents varen fer servir el castellà per a adreçar el professor. Recordem que son militants catalanistes defensors de la llengua, i tot i així, canviaren automàticament al castellà al adreçar-se a un estranger. Això em recorda quan vaig arribar a Catalunya (sóc nascut a Anglaterra). Ja parlava el català i l’emprava sempre que podia. Feia aleshores de professor d’anglès, i sabia que la millor forma d’aprendre un idioma és fent-lo servir. Però sovint, quan entrava a les botigues, on els dependents atenien a les clie
Més informació

Que la IMprudència no ens faci traïdors!

-
En Jordi Carbonell, que fou amic del meu pare, que havia estat a casa a Londres i que havien lluitat colze a colze, i per tant al que vaig conèixer de menut i tot, per qui sempre he tingut gran, grandíssim respecte, va dir l'Onze de Setembre del 1976 a Sant Boi "Que la prudència no ens faci traïdors!" Aquell era un altre context, acabàvem de sortir de la dictadura, entràvem en la 'transició', aquesta de la que realment no hem passat mai, i la 'prudència' aleshores era equivalent a aquella dita tan catalana de què "El meu mal no vol soroll". El no fer soroll era la traïció, calia fer soroll, calia sortir i lluitar per "Llibertat, Amnistia, Estatut d'Autonomia"! Avui, el soroll l'hem fet, el fem i el seguirem fent. Però ara, la prudència és una altra cosa, la prudència no és "el meu mal no vol soroll", sinó que la prudència és planificació, tenir un pla A, B, i C, tenir clares les conseqüències de c
Més informació