Entrades

Suècia — Estratègia geopolítica

Imatges
Introducció A rel de la noticia el mes passat de la presentació per part del ministre de defensa suec, en Peter Hultqvist, d’una proposta de llei de defensa que incrementa el pressupost en un 40% 1 2 , fem un resum del perquè d’aquesta decisió , i de quin és el context geoestratègic de Suècia . La proposta de llei planteja l’ampliació de despesa militar més important des del començament de la Guerra Freda, que havia arribat a l 4 % del PIB el 1962, amb minva constant des d’aleshores, i que amb l a caiguda de l’URSS, la crisi financera a Suècia de 1992 i la crisi internacional de l s anys 2017 i 2018, va baixar a l’1% 3 . Aquesta ampliació és principalment en reacció a l’alarma que ha provocat en els suecs el comportament agressiu de Rússia a tota Europa, des de l a invasió de Crimea i l’est d'Ucraïna, fins als assassinat s al cor d’Europa, passant pels ciberatacs a la pròpia Suècia 4 , els estats bàltics i a altres països , a més de les violacions de l’espai aeri i

La nova constitució russa

Fa uns mesos, Vladimir Putin, el Tsar de la Rússia moderna, va promoure la modificació de la Constitució russa, i aquesta va ser aprovada en referèndum. Però, a banda d'allargar el mandat autoritari de Putin, fet que ha tingut gran rellevància als mitjans occidentals, quines conseqüències ha tingut? El llegat de Putin Vladímir Vladímirovitx Putin ha dirigit Rússia durant més de vint anys , inicialment com a primer ministre amb Borís Ieltsin , com a president interí a partir d el 31 de desembre de 1999 quan Ieltsin va dimitir precipitadament , i després al ser investit formalment com a president el 7 maig 2000 després de les eleccions presidencials el 26 de març . Del 2008 al 2012 va exercir novament com a primer ministre sota la presidència de l seu titella Dmitri Medvédev –nomenat candidat a la presidència a dit– per a eludir la restricció a dos mandats consecutius imposats fins ara per la constitució.   L’actual mandat de Putin acabarà doncs el 2024, i tindrà 7 1

Que la IMprudència no ens faci traïdors!

En Jordi Carbonell, que fou amic del meu pare, que havia estat a casa a Londres i que havien lluitat colze a colze, i per tant al que vaig conèixer de menut i tot, per qui sempre he tingut gran, grandíssim respecte, va dir l'Onze de Setembre del 1976 a Sant Boi "Que la prudència no ens faci traïdors!" Aquell era un altre context, acabàvem de sortir de la dictadura, entràvem en la 'transició', aquesta de la que realment no hem passat mai, i la 'prudència' aleshores era equivalent a aquella dita tan catalana de què "El meu mal no vol soroll". El no fer soroll era la traïció, calia fer soroll, calia sortir i lluitar per "Llibertat, Amnistia, Estatut d'Autonomia"! Avui, el soroll l'hem fet, el fem i el seguirem fent. Però ara, la prudència és una altra cosa, la prudència no és "el meu mal no vol soroll", sinó que la prudència és planificació, tenir un pla A, B, i C, tenir clares les conseqüències de c

Artur Mas: el lideratge i la confiança mútua

No es pot ser un bon líder sense cultivar la confiança Tal com deia en Warren Bennis , fundador del Leadership Institute de la Universitat del Sud de California, " El l ideratge sense confiança mútua és un oxímoron . " Aquesta condició, la de la confiança mútua, és imprescindible en tota relació humana. En els negocis, aquesta s'expressa a nivell personal, reforçada per reglaments, lleis i compromisos escrits, contractes, etc. Una de les raons, potser la principal, per la que la vella política ha perdut tota credibilitat és perquè s'ha perdut la confiança de l'electorat, la confiança entre les "parts contractants" en la relació entre administradors i administrats. Amb la seva última proposta d'unitat , el Molt Honorable President Mas ha donat un exemple de com destrossar la confiança mútua que hi hauria d'haver entre qui té els mateixos interessos–tot i que no idèntics, és clar, sinó estaríem tots en el mateix partit. Va

La Constitución: necrocràcia espanyola

Imatges
La Constitución Española, redactada amb la supervisió d'un exèrcit franquista i votada al so de sabres, no és democràtica. La majoria que la va votar en condici ons predemocràtiques —és a dir sota un règim de regulació post-franquista— ja no viu. Per tant, la Constitució Espanyola defensa una necrocràcia en la que dicten els morts. La majoria d'avui —un altre temps, un altre país— no la va dictar ni votar. Entre tot, per tant, aquesta constitució no té plena legitimitat democràtica. I qui vol que el nostre poble, la ciutadania de Catalunya, sigui regida per un electorat avui inexistent, uns súbdits segrestats per la por i el "o eso o nada", no s'até a principis democràtics. Les actituds del gobierno de España són com a mínim autocràtiques, autoritàries, un règim suportat per un Tribunal Constitucional que ha perdut tota legitimitat democràcia.

TTIP: un assalt a la democràcia

Potser no n'heu sentit parlar, i la intenció és precisament aquesta, que no ens n'assabentem. El TTIP – Transatlantic Trade and Investment Partnership o Acord Transatlàntic de Lliure Comerç i Inversió – és un tractat que s'està negociant entre la UE i els EUA, en secret .  Aquesta postil·la, el fet que s'estigui portant en secret, és crítica. Per davant de tota consideració econòmica o ideològica, cal preocupar-se pel fet de que no hi ha transparència en els acords als que s'està arribant en nom nostre , en nom de la ciutadania de la UE. Com a acord comercial bilateral, la finalitat del TTIP és reduir els obstacles reglamentaris al comerç per a les grans empreses, obstacles com la legislació sobre la seguretat alimentària i ambiental, així com la regulació bancària. També vol reduir la sobirania dels estats membres de la UE. És, com diu John Hilary, director executiu de la ONG de lluita contra la pobresa War on Want , «un assalt a les societats europe

Les lleis són el software de les societats

Política per a informàtics Últimament, se sent molt que la democràcia no existeix sense les lleis. Bé, no està malament, però jo aprofundiria: una societat no ho és sense les seves regles, escrites o no, i que en societats mínimament desenvolupades aquestes regles es plasmen en lleis. Les regles o lleis son el que regulen com s'ha d'actuar en les diferents interaccions entre actors socials. Però les regles i lleis no existeixen només en democràcia, sinó que son necessàries a totes les societats; a les dictadures també. De fet, emprant terminologia contemporània, les lleis i els reglaments son el software de la societat. En conjunt, són la tecnologia necessària per a fer-la rutllar. Regula com ens hem de comportar en les diferents circumstàncies que es produeixen. I com el software, n'hi ha que és millor que d'altre. N'hi ha que és clarament tòxic i pot produir efectes molt adversos, i d'altre que funciona perfectament, que no s'ha de tocar per res to