Suècia — Estratègia geopolítica

Introducció

A rel de la noticia el mes passat de la presentació per part del ministre de defensa suec, en Peter Hultqvist, d’una proposta de llei de defensa que incrementa el pressupost en un 40%1 2, fem un resum del perquè d’aquesta decisió, i de quin és el context geoestratègic de Suècia. La proposta de llei planteja l’ampliació de despesa militar més important des del començament de la Guerra Freda, que havia arribat al 4% del PIB el 1962, amb minva constant des d’aleshores, i que amb la caiguda de l’URSS, la crisi financera a Suècia de 1992 i la crisi internacional dels anys 2017 i 2018, va baixar a l’1%3. Aquesta ampliació és principalment en reacció a l’alarma que ha provocat en els suecs el comportament agressiu de Rússia a tota Europa, des de la invasió de Crimea i l’est d'Ucraïna, fins als assassinats al cor d’Europa, passant pels ciberatacs a la pròpia Suècia4, els estats bàltics i a altres països, a més de les violacions de l’espai aeri i marítim suecs per naus russes, arribant a simular un atac nuclear a la capital5. Ara bé, aquest fort increment del pressupost respon també a l’aplicació d’una estratègia a llarg termini que ja va començar fa uns quants anys i que encaixa en una estratègia de defensa a llarg termini en el context de l’equilibri de poder al Bàltic, a la regió nòrdica en general i per al conjunt d’Europa. Ve darrera de diferents decisions en matèria de política de defensa, com la reintroducció
el 2017 del servei militar6 –tant per homes com per dones, que representen ara una mica més del 17% del personal7i un fort desplegament de nou a l’illa de Gotland8 –al bell mig del Bàltic– el gener de 2018. Amb aquesta ampliació, el nombre de reclutes passarà d’uns 4.000 a uns 8.000 a l’any per a completar l’actual total de 90.000 efectius, incloent les tropes regulars i reclutes, així com les reserves de la Guàrdia Interior, la qual comprèn actualment gairebé la meitat del total dels exercits.

Situació geogràfica

Suècia es troba situada a la península Escandinava, amb costa a la mar Bàltica a l’est i als estrets de Kattegat i Skagerrak al sud-oest, que la separen de la península danesa de Jutlàndia i el sud de Noruega, respectivament. Al nord-est voreja el golf de Bòtnia, i comparteix frontera amb Finlàndia, mentre que a l’oest i al nord comparteix frontera amb Noruega. Amb aquestes barreres naturals, i el fet que els països veïns no suposen en la actualitat cap mena d’amenaça, sent aliats i tots ells socis del Consell d’Europa i del Consell Nòrdic, Suècia ha pogut estar prou tranquil·la. La major part de la població de Suècia habita el terç sud –al sud de la línia Estocolm-Oslo– amb una població cada cop més minsa cap al nord, seguint la costa del Bàltic fins a arribar a les ciutats de Umeå i Luleå, la capital septentrional.

Antecedents

Suècia és el poder econòmic predominant a la regió nòrdica, amb un PIB de 530.833 mil milions de dòlars (2019)1, i és el país més extens (450.295 km2) i més poblat (>10 milions d’habitants). En el passat, fou un poder imperial que lluitava, entre altres, amb els russos pel domini militar del Bàltic, ocupant des de mitjans del segle XVII fins a començaments del XVIII gran part del que avui són Finlàndia i els Estats Bàltics, així com part de Rússia, incloent Carèlia i Íngria on avui es troba Sant Petersburg i de Polònia-Lituània. Amb la derrota i mort del rei Carl XII, el parlament –el Riksdag– s’imposà i reduí el poder reial, passant a ser una monarquia constitucional, tot i que posteriorment el rei Gustav III va comandar un cop d’estat, amb suport de França, i s’instituí com a «dèspota il·lustrat», període durant el qual va seguir enfrontant-se amb Rússia amb pocs èxits. El successor Gustav IV li va anar encara pitjor, participant en diverses coalicions contra la França napoleònica, i acabà perdent diversos territoris, sobre tot a Finlàndia. El setembre de 1809, Rússia i Suècia fan les paus, amb aquesta cedint el «Gran Ducat de Finlàndia» –que considerava part integral de Suècia– al Tsar Pere el Gran, qui establí Sant Petersburg com a port naval per a la flota bàltica russa. En resum, Suècia té una molt llarga i vella història de conflicte amb Rússia. 
 
Des d’una guerra curta contra Noruega el 1814 que va portar a la creació de la unió entre ambdós països, dissolta amb la independència de Noruega el 1905, Suècia no ha participat en cap guerra. Des de la Primera Guerra Mundial, Suècia ha mantingut una política de no-alineació en temps de pau i de neutralitat en temps de guerra, basant la seva seguretat en una robusta política de defensa. Ara bé, Suècia sí es va associar a la Societat de Nacions el 1920, amb la qual va participar en la supervisió del plebiscit sobre el futur de la regió del Saar, i a les Nacions Unides el 1946. El primer desplegament sota els auspicis de les Nacions Unides va ser el 1948 com a observadora amb l’Organisme de les Nacions Unides per la Vigilància de la Treva–UNTSO a Palestina. Amb la crisi de Suez el 1956, va participar en la primera Força d'Emergència de les Nacions UnidesUNEF11. Suècia participa actualment en la Missió Multidimensional Integrada d'Estabilització a MaliMINUSMA, la Missió al Sudan del Sud–UNMISS, i la Missió d'Estabilització a la RDC–MONUSCO, entre d’altres2. Des del 1994, Suècia també ha cooperat amb l'OTAN en el marc del Partnership for Peace3. Així, Suècia té una forta presència internacional de les les forces armades que participen en nombroses missions de manteniment de la pau, cosa que contribueix considerablement al seu poder transversal o soft power.

L’1 de gener de 1995, Suècia va entrar a la Unió Europea. En un referèndum nacional celebrat el 2003 però, la majoria dels votants van elegir no entrar a l’euro. En tot cas, el govern considera que per Suècia seguir a la UE és important per al futur del país, atès que Europa figura en primer lloc en relació al comerç internacional4.

El marc actual

Des que va perdre la guerra de 1890 i va haver de cedir Finlàndia, Suècia ha considerat que la Rússia imperial primer, després la URSS, i ara la Federació Russa és l’amenaça permanent a la regió. Per raons de geografia, Suècia es veu protegida a l’oest per la serralada escandinava, que arriba fins al Cap Nord, territori noruec i per tant de l’OTAN. Per altra banda, el nord del país és molt escassament poblat, amb espessos boscos boreals, clima subàrtic, força llacs, amb torberes i aiguamolls, i poques vies transitables, fent del territori, junt amb el nord de Finlàndia, un extensíssim coixí defensiu front a l’amenaça militar. En aquest context, així com amb la visió de defensa comuna amb Finlàndia, ha donat lloc al Memoràndum d’entesa entre Finlàndia i Suècia sobre cooperació en defensa de la regió de la Mar Bàltica el 20181, que complementa l’entesa ja establerta entre els cinc membres del Consell Nòrdic –Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega i Suècia– de Cooperació de Defensa Nòrdica o NORDEFCO el 2009. El setembre de 2020, el Riksdag va acordar estendre el suport militar mutu amb Finlàndia2, entrant en vigor el proppassat 15 d’octubre de 2020.
 
 Segons un informe del març de 2018, el Servei de Seguretat Suec –SÄPO– considera que Rússia suposa el principal perill per a la seguretat de Suècia1. De la mateixa manera, segons un altre informe del Servei d'Informació Exterior d'Estònia, Rússia és l'única amenaça real per la seguretat de la regió, inclosa la sobirania d'Estònia i els altres estats bàltics2.
Cal tenir en compte, però, que amb la caiguda de l’URSS i el pas dels països de la regió de l’antic Pacte de Varsòvia –Estònia, Letònia, Lituània i Polònia– a l’OTAN, Rússia també veu amenaces al Bàltic, i ha intensificat el seu desplegament, incloent míssils capaços de portar caps nuclears, a l’enclavament de Kaliningrad3 –entre Polònia i Lituània–, i a Sant Petersburg, amb una mostra de força per part de Rússia, amb la desfilada del Dia de l’Armada –equivalent naval de la desfilada del Dia de la Victòria de Moscou– el juliol de 2020 de 46 unitats navals, incloent la corbeta de míssils guiats Mytishchi, el submarí de míssils balístics nuclears K-211 Petropavlovsk-Kamchatskiy, vaixells d’aterratge, i dos nous vaixells d’exploració, a més a més de 41 avions i helicòpters, i 4.000 mariners. El problema d’aquest últim port per la flota bàltica russa és que sovint es glaça a l’hivern, tot i que disposa de trencaglaços. Podem suposar que la invasió de Crimea va ser en bona part motivada per a assegurar-se el port naval de Sebastopol, classificat com a port d’aigua càlida, tot i que la flota de la Mar Negre ha de passar per la mar de Màrmara, controlat per Turquia, membre de l’OTAN. Per tant, Rússia es veu amenaçada per l’OTAN, que s’apropa cada cop més. Suècia i Finlàndia no volen agreujar aquest sentiment, i es troben fent un delicat equilibri entre Rússia –que per Finlàndia és, a més a més,
un soci comercial important i font crítica de recursos energètics– i l’OTAN. 
 
Per altra banda, cal considerar que la regió Bàltica es troba al nord, i fins a cert punt domina, la Plana Europea Septentrional1, per on s’ha fet les guerres i invasions més crucials a Europa des de temps immemorial, des de les vingudes de les hordes asiàtiques –Huns, Mongols, etc.– en un sentit, fins a la invasió de Rússia pels exercits de Napoleó i de l'Alemanya nazi en l’altre. Els Carpats i el Caucas protegeixen Rússia del sud, i els Urals per l’est. A més a més Sibèria i Àsia central són un gran coixí davant de l’Àsia meridional, i potencialment per la Xina. És a dir, la Rússia pàtria està protegida de tots costats, excepte per l’oest, oberta com està per la Plana Europea Septentrional. I qui controla la regió Bàltica, pot influir enormement en qualsevol desplegament a la plana.

Suècia i Finlàndia s’han debatut durant molt de temps si han d’entrar a l’aliança, però han considerat que trencar l’equilibri només portaria a una major escalada. Les incursions de Rússia a Suècia tracten de demostrar una cosa: que hi haurà molts costos si s’alia amb l’OTAN. En tot cas, donada la integració de Suècia en els acords de defensa mútua, entre els nòrdics, i específicament amb Finlàndia, ja té una estructura de protecció. A més a més, tal com s’ha comentat a suara, té estretes col·laboracions amb la OTAN.

Un exemple és l’exercici militar Aurora 17 el 2017, amb la participació de Dinamarca, Estònia, França, Lituània, Noruega i EUA, tots ells de l’OTAN, i Finlàndia, gran part del qual es va centrar en l’illa sueca de Gotland. Així es va mostrar que Suècia, amb els seu aliats, entén que aquesta illa és un recurs estratègic de gran importància. Considerat un ‘portaavions’ al mig de la mar Bàltica, controla tot el que passa per aquest espai. Qui el posseeix pot desplegar sistemes de defensa antiaèria i antinaval i controlar qui hi passa, tant per mar, o sota, com per aire.

Conclusió

En resum, Suècia té una llarguíssima tradició militar, sigui per l’agressió en guerra, com per la defensa en la no-alineació. De fet, també disposa d’una gran industria de la defensa i d’ús mixt, amb empreses líders com Bofors, Saab, Swedish Space Corporation, i Ericsson. El fet que sigui un país neutral els últims temps, no significa que sigui un país ‘pacifista’. Ans al contrari, ha significat que cal fer un esforç defensiu encara major. Durant la Guerra Freda, va tenir cura de mantenir-se neutral, tot contemplant l’amenaça permanent des de l’est. Al caure la Unió Soviètica, semblava que era ‘la fi de la història’. Però evidentment no ha estat així. No ha de sorprendre doncs, que considerant el context de les armes modernes, i que en tot cas no podria enfrontar-se amb Rússia en solitari, Suècia retorni a la política defensa anterior a la dissolució de la URSS, i busqui aliats, tot i que sense integrar-se amb l’OTAN.
 

2Sweden is granted extended rights to offer and receive military support from Finland—Swedish Armed Forces (10 setembre 2020)

https://www.forsvarsmakten.se/en/news/2020/09/sweden-is-granted-extended-rights-to-offer-and-receive-military-support-from-finland/

1Sovereignty, Peacekeeping & the UN Emergency Force (UNEF),Suez 1956-1967—Hilmy, Hanny (2015)
https://dspace.library.uvic.ca/bitstream/handle/1828/5888/Hilmy_Hanny_PhD_2015.pdf

2Peacekeeping Contributor Profile: Sweden—Providing for Peacekeeping
http://www.providingforpeacekeeping.org/2014/04/03/contributor-profile-sweden/

3Partnership for Peace programme—North Atlantic Treaty Organization
https://www.nato.int/cps/en/natohq/topics_50349.htm

4Declaració del Primer Ministre Stefan Löfven: “Ser membre de la UE és de gran importància per a Suècia: ens fa més segurs i pròspers i és millor per a la nostra economia”—Government Offices of Sweden (31 gener 2020)
https://www.government.se/statements/2020/01/statement-by-swedish-prime-minister-stefan-lofven-on-the-withdrawal-of-the-united-kingdom-from-the-european-union/

1GDP (current US$) Sweden, Norway, Finland, Estonia, Latvia, Lithuania, Denmark—The World Bank
https://data.worldbank.org/indicator/NY.GDP.MKTP.CD?locations=SE-NO-FI-EE-LV-LT-DK&most_recent_value_desc=true

1Swedish surge in military spending—Euractiv (19 octubre 2020)
https://www.euractiv.com/section/politics/short_news/stockholm-surge-in-military-spending/

2Sweden embarks on its largest military build-up for decades—The Economist (19 octubre 2020)

https://www.economist.com/europe/2020/10/19/sweden-embarks-on-its-largest-military-build-up-for-decades

3SIPRI Military Expenditure Database 1949–2019—Stockholm International Peace Research Institute
https://www.sipri.org/databases/milex

4US blames Russia for huge 2016 cyberattack on Swedish media—The Local (11 agost 2018)
https://www.thelocal.se/20180811/us-blames-russia-for-2016-attack-on-swedish-media-report

5NATO report: A 2013 Russian aerial exercise was actually a “simulated nuclear attack” on Sweden—Business Insider, 3 febrer 2016

https://www.businessinsider.com/nato-report-russia-sweden-nuclear-2016-2

6Sweden re-activates conscription—Government Offices of Sweden (2 març 2017)
https://www.government.se/articles/2017/03/re-activation-of-enrolment-and-the-conscription/

7Growing number of women in military service—Swedish Armed Forces (21 octubre 2020)
https://www.forsvarsmakten.se/en/news/2020/10/growing-number-of-women-in-military-service/

8Swedish military build-up on Baltic island “a signal to Russia”—Euronews (12 octubre 2020)
https://www.euronews.com/2020/09/30/swedish-military-build-up-on-baltic-island-a-signal-to-russia

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La llengua perilla: Culpables? Els catalans!

El mal del que patim

Canvi radical de l'estat espanyol: un repte inassumible?