La nova constitució russa

Fa uns mesos, Vladimir Putin, el Tsar de la Rússia moderna, va promoure la modificació de la Constitució russa, i aquesta va ser aprovada en referèndum. Però, a banda d'allargar el mandat autoritari de Putin, fet que ha tingut gran rellevància als mitjans occidentals, quines conseqüències ha tingut?

El llegat de Putin

Vladímir Vladímirovitx Putin ha dirigit Rússia durant més de vint anys, inicialment com a primer ministre amb Borís Ieltsin, com a president interí a partir del 31 de desembre de 1999 quan Ieltsin va dimitir precipitadament, i després al ser investit formalment com a president el 7 maig 2000 després de les eleccions presidencials el 26 de març. Del 2008 al 2012 va exercir novament com a primer ministre sota la presidència del seu titella Dmitri Medvédev –nomenat candidat a la presidència a dit– per a eludir la restricció a dos mandats consecutius imposats fins ara per la constitució. 
L’actual mandat de Putin acabarà doncs el 2024, i tindrà 71 anys. Gran part de la ciutadania russa no haurà conegut més règim que aquell dirigit per Putin. Però el temps corre i fins i tot els vells autoritaris han de passar el testimoni, tot i que rarament dona peu a la plena democràcia atès que les velles guàrdies fan el que poden per mantenir-se, i sovint es passa per un període de desestabilització1. És per això que Putin sembla voler establir ara una base institucional més sòlida? 

Antecedents

 Els primers anys de la presidència de Putin, Rússia tenia força bones perspectives, amb uns preus d'hidrocarburs força elevats, i amb l’Estratègia 20102 el Kremlin volia aprofitar els ingressos per a invertir i desenvolupar els sectors no-energètics. Amb la crisi del 2009 però, el Kremlin va abandonar aquesta estratègia, i Putin va centralitzar més poder en l'executiu, és a dir en ell mateix, atès que amb els problemes econòmics les elits els oligarques varen començar a barallar-se per les ‘molles’ que anaven quedant, i així en Putin els podia tenir controlats, depenent d’ell. Però degut a la crisi econòmica, s’anava enfonsant la popularitat de Putin, i amb la revolta ucraïnesa3, la caiguda del seu aliat, el president Viktor Yanukovych, i la purga de funcionaris pro-russos, amb importants protestes a l’est majoritàriament russòfon –el Donbass– on s’hi van declarar les repúbliques populars de Donetsk i de Luhansk, Putin va aprofitar per enviar-hi tropes sense identificar, a la vegada que envaeix i ocupa Crimea, la península ucraïnesa al mar negre.

Aquesta ‘defensa del poble russòfon’ li fa guanyar novament gran popularitat a Rússia, tot i que la reacció d’EUA i la UE d’implementar sancions només fa que empitjorar la situació econòmica dels russos. Per a accentuar el sentiment nacionalista amb l’esperança de millorar la seva popularitat, decideix intervenir a Síria4 i fomenta un sentiment anti-turc als mitjans al abatre-hi aquests un avió militar rus. Tot plegat per construir la seva actual imatge de ‘mascle alfa’ defensor de la pàtria contra els enemics que rodegen Rússia, si bé és cert que també respon a raons geoestratègiques.

Les esmenes

 Les esmenes a la constitució, presentades en projecte de llei a la Duma Estatal –l'Assemblea Federal de la Federació Russa– el 20 de gener5 i aprovat en primera lectura el 23 de gener6, fan que es redistribueixi el poder de la presidència al parlament, tot i que també permeten al president acomiadar directament als jutges federals, per exemple. El referèndum no és necessari per ratificar la modificació a la constitució russa7, però la votació popular li atorga major legitimitat. Aquesta es va programar per l’abril de 2020, tot i que per les mesures per la pandèmia de la Covid-19 es va posposar, per celebrar-se finalment el proppassat 1 de juliol. Va sancionar les esmenes el mateix president Putin el dia 3 i van passar a ser vigents el dia 4 següent.

A proposta del president Vladimir Putin doncs, la Duma Estatal ha aprovat un projecte de llei de modificació de la constitució de la qual el que més s’ha comentat és que posarà a zero el nombre de mandats presidencials que ha exercit Putin fins ara, i li permetrà presentar-se al càrrec per dos mandats més. Així que no es mourà de lloc almenys fins a l’any 2030, i fins i tot al 2036.

Però també sembla que Putin vol limitar el paper central de la presidència, i que les diferents branques de l’executiu rus depenguin mútuament les unes de les altres, amb l'objectiu de limitar les lluites internes entre faccions per tot el poder quan arribi finalment la seva successió. Tot el poder significa que ara, el president ho aprova tot, tot, a semblança del dictador romà8. Putin té el poder de seleccionar i nomenar directament els ministres, a la vegada que tots els ministeris reten comptes directament a Putin. El president també pot nomenar i destituir el primer ministre, tot i que amb el consentiment de la Duma Estatal. El president també dirigeix els consells de seguretat nacionals i estatals, cosa que li dona autoritat addicional. Putin fins i tot té dret a governar per decret9 o «ordre executiva» sempre que aquesta no violi la constitució. I ho fa, extensivament10.

Ara bé, malgrat permetre mantenir-se Putin molt més temps en el poder, les esmenes reduiran el poder executiu del pròxim president. Aquests canvis inclouen la limitació de la presidència a dos mandats en total, siguin consecutius o no. No podran fer el que va fer Putin del 2008 al 2012, és a dir, deixant el càrrec per després tornar a exercir dos mandats més11. A més a més, el president no podrà elegir lliurement el govern com fins ara. Els pròxims presidents encara podran triar qui haurà d’encapçalar els ministeris de defensa i de seguretat, així com de política exterior, però la Duma Estatal haurà de designar els ministeris relacionats amb l'economia, etc. En el nou context, la Duma Estatal podrà triar el primer ministre, cosa que servirà potencialment de contrapoder a la presidència. Aquesta situació obligarà als diferents poders a cooperar si volen influir en tota la maquinària del govern. Les modificacions de Putin poden considerar-se, doncs, una revolució política. 

Però entre bastidors, les diferents faccions, els oligarques i els prohoms del Kremlin, ja competeixen pel poder en una Rússia post-Putin. Tot i que Putin ha mantingut amb èxit el control en aquestes lluites, també és conscient que un futur cap d’Estat que no tingui la seva força ni el seu carisma podria, sense voler, submergir el país en una crisi política. Per això, establint una relació interdependent entre les diferents branques del govern, Putin vol imposar més controls i equilibris en el govern rus. Vistes així, les reformes constitucionals tenen molt sentit.

Desplegant aquests procediments de consens entre les diferents branques de l’estat, incloent el parlament, es disminueix considerablement el poder del president i de ministeris, és a dir de l’executiu. Amb una Duma Estatal que pot nomenar ministeris econòmics i amb un president privat del seu dret de vet, les diverses faccions del parlament no tindran més remei que treballar per arribar a consensos. Els diversos càrrecs es veuran obligades a col·laborar i el destí de Rússia ja no dependrà de les capacitats dels homes forts.

El paper ho aguanta tot, és clar, però a la pràctica les coses poden anar d’altra manera. Als seixanta-set anys, Putin encara gaudeix d'un bon estat físic i de bona salut, i és probable que visqui més enllà de la vida mitjana dels homes russos, que és de seixanta-vuit anys. Tot i així, Putin tindrà setanta-un anys quan acabi el seu mandat actual el 2023. Al final del seu primer mandat presidencial sota el nou règim, el 2030, Putin tindrà setanta-set anys, i al final del seu segon mandat, el 2036, tindria vuitanta-tres anys; és a dir que, com més temps roman Putin al capdavant del govern, més greu serà el risc de crisi de salut.

Per altra banda, quan Putin acabi el seu últim mandat als vuitanta-tres anys, les previsions demogràfiques russes són d’un declivi important de la població activa, mentre que el segment de gent gran creixerà. Això provocaria un desgavell en la despesa social del Kremlin i perjudicaria greument el potencial econòmic. Així mateix, malgrat les perspectives de la descoberta de reserves d’hidrocarburs a l’Àrtic i el possible accés a les de Sibèria amb el desglaç pel canvi climàtic, el ministeri rus d’Energia projecta actualment que la producció del país baixarà fins a un 40%.12 Evidentment, això afectaria dràsticament els ingressos fiscals del govern i la capacitat industrial del país. El final de l’últim mandat de Putin seria doncs un moment de transició econòmica i demogràfica formidable.

Amb tantes transicions fonamentals que es produirien al mateix temps, la propera dècada serà crucial per al futur de Rússia. Si el país no pot estimular la seva economia amb més recursos enllà de les exportacions d'hidrocarburs, el conflicte entre faccions de l'elit russa al govern, així com la creixent pressió electoral de l'oposició política, podrien deposar el partit governant al parlament.

Hi ha actualment cinc partits al parlament, però la legislatura està dominada per Rússia Unida. Encara que es defineix com a partit polític d’espectre centre-dreta, Rússia Unida representa una àmplia coalició de grups d’interès que van des dels oligarques fins als nacionalistes, des de sindicats i conservadors fins a ecologistes, i fins i tot liberals. En efecte, Rússia Unida és un conglomerat de grups de pressió més que no pas un partit o coalició de partits, no té cap coherència ideologia. En el futur proper, quan entrin en vigor les modificacions constitucionals i les branques de l’estat es reparteixin les determinades àrees polítiques, és possible que els grups d’interès dins de Rússia Unida no rebin les proporcions de poder que creuen li corresponen. Amb tants grups de pressió divergents, les faccions podrien entrar en una guerra entre elles per assolir més influència. Això crearia una competència fraccionària dins del partit governant, que podria alterar la governança a nivell executiu. Res de nou, atès que Rússia sempre ha patit aquests conflictes de poder i conseqüentment el consens no ha estat mai un fort a la política russa.

Tot i això és precisament el que vol reduir la nova constitució. A mesura que el poder passi de la presidència a la Duma Estatal, serà fonamental que el partit governant mantingui la seva majoria si vol mantenir el control dels poders executius. No obstant, si Rússia Unida perd majoria, els partits de l'oposició podrien formar un govern de coalició sense ella. La Duma Estatal podria experimentar un gran sacseig a la dècada del 2030. Sense Putin, Rússia Unida podria perdre el seu avantatge electoral. El declivi de Rússia Unida debilitarà el poder executiu a Rússia, cosa que provocarà la competició fraccionària dins del partit. I si la història russa ens ha d’ensenyar res, és que en un cas més extrem, un grup insidiós del partit governant podria armar un canvi de règim.

Putin ha posat el procés en marxa i té molt de temps per gestionar la transició, però aconseguir una governança consensuada a Rússia no és fàcil, sobretot quan la seva història està repleta de violència política.

1Kendall-Taylor, Andrea, and Erica Frantz. «When Dictators Die» Foreign Policy 10 Sept 2016 https://foreignpolicy.com/2015/09/10/when-dictators-die/

2Monaghan, Andrew. «Putin’s Russia: shaping a ‘grand strategy’?» International Affairs 89: 5 (10 setembre 2013) PDF al servidor de Chatham House https://www.chathamhouse.org/publications/ia/archive/view/194090/89_5_08_Monaghan.pdf

5Agència de noticies russa TASS «Putin submits bill on constitutional amendments to State Duma» https://tass.com/politics/1110861

6Agència de noticies russa TASS «State Duma adopts bill on amendments to Constitution in first reading» https://tass.com/politics/1112129

7The Constitution of the Russian Federation—Constitutional Amendments and Review of the Constitution http://www.constitution.ru/en/10003000-10.htm

8«Dictador romà» Viquipèdia en català. https://ca.wikipedia.org/wiki/Dictador_rom%C3%A0

9«Decree of the President of Russia» Wikipedia en anglès https://en.wikipedia.org/wiki/Decree_of_the_President_of_Russia

10Pàgina del «President de Rússia» — El Kremlin en anglès. Cerca de «executive order» http://en.kremlin.ru/search?query=Executive+order

11Ryabov, Andrei «Tandemocracy in Today’s Russia» Russian Analytical Digest 28 abril 2011. Publicat al Center for Security Studies de la ETH Zurich https://css.ethz.ch/content/dam/ethz/special-interest/gess/cis/center-for-securities-studies/pdfs/RAD-49-2-6.pdf

12Wiktor Ross. «Poor outlook for the Russian oil industry» Obserwator Finansowy. 4 Desembre 2019 https://www.obserwatorfinansowy.pl/in-english/business/poor-outlook-for-the-russian-oil-industry/

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El mal del que patim

La llengua perilla: Culpables? Els catalans!

Canvi radical de l'estat espanyol: un repte inassumible?