Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2007

Què és Esquerra Republicana?

Soc d’ ERC perquè soc d’esquerres, soc republicà, i soc independentista català. No soc cap d’aquestes coses de forma independent. Crec que ser Republicà comporta ser d’Esquerres, i no es pot ser d’Esquerres sense ser Republicà. Per altra banda, el Republicanisme implica la llibertat, constituïda de drets i deures socials, del ciutadà, no simplement com a objecte fiscal o econòmic, sinó també social i cultural. La meva cultura i societat semblen, per proves centenàries i seculars, incompatibles amb les de certes altres cultures ibèriques. La millor possible relació amb elles sembla ser la de la conllevància . Per això, millor ser sobirans i gestionar el nostre propi destí, ser independents. Aquests doncs, son els valors i les fites a les que aspiro que arribi el meu poble. Evidentment, per a arribar-hi, haig de fer el que sé i puc per a convèncer als meus conciutadans que aquests son valors prou dignes i mereixedors. El meu partit, que tot i no ser perfecte, com qualsevol altre grup o

EXCLUSIVA! Autocrítica de Cuní i Barbeta!

Aquest matí, al programa Els Matins de TV3, hi ha hagut una tertúlia en la que participava en Jordi Barbeta, la Lali Vintró, en Jordi Sánchez i en José A. Sorolla. Han estat comentant, com sempre, la manca de definició dels polítics en la política municipal, tema evident i reiterat a l’actual campanya. La crítica al programa d’avui anava especialment adreçada a en Mas, que va parlar a Tarragona, i en Zapatero a la Mar Bella a Barcelona, que han divagat sobre temes nacionals i en crítiques als seus adversaris, en lloc de parlar de política municipal. Ja sabem que n’hi ha hagut de crítica a tots els medis a tots els polítics de tots els colors. Però, per sorpresa meva, la conversa s’ha desviat de sobte vers la incidència dels medis, en com es planteja la política per part d’aquests. Ha sortit que els polítics han de dir-la cada vegada més grossa, perquè si no, no surten al telenotícies del vespre o al diari del dia següent. Primer en Barbeta i després en Cuní han admès que els medis i e

A què jugues, Vicent?

Aquesta tarda he al·lucinat. En Vicent Partal ha publicat a VilaWeb una noticia de fa dos mesos! Anuncia que... El Consell Rector de l'Institut Municipal d'Informàtica de Barcelona ( IMI ) ha acordat comprar sis mil llicències del paquet Microsoft Office 07 per 524.000 euros per tal de renovar els paquets ofimàtics dels treballadors de l'ajuntament, que ja tenen deu anys (Office 97). De fet, aquesta “noticia” és del març de 2007, i es basa en una carta pública que es va adreçar a Jordi Portabella escrita el 29 de març, criticant-lo per aquest fet. A part de que s’obvia que el consell rector de l'IMI que va prendre la decisió en darrera instància d'advocar pel programari propietari de Microsoft, compta amb una majoria qualificada de membres del PSC-PSOE, PP i CiU, i que només hi ha un membre d’Esquerra, que queda en absoluta i total minoria, s’oblida en Vicent de mencionar que des de la regidoria de la Ciutat del Coneixement, Esquerra va promocionar la difusió de

La llengua on càpiga

En Falcones, entre d’altres, li diu a en Bargalló que es fiqui la llengua on càpiga, en referència al que aquest ha dit del català i demés llengües com a “cultura” catalana. Bé, doncs la llengua la puc ficar on em plagui, però on es troba és al meu cap. De fet, en el meu cap hi puc trobar cinc llengües, que faig servir amb més o menys destresa. Però la que faig servir millor és la llengua anglesa. És natural, vaig néixer, em vaig criar i educar a Anglaterra. Però visc a Catalunya. Vol dir això que la meva llengua, l’anglesa, és pròpia de la cultura catalana? Si escrigués novel·les amb més o menys èxit en anglès, podria anar a Frankfurt? En Falcones trobaria natural que m’invitessin? Crec que no. Per altra banda, el mateix senyor escriptor pregunta que qui és en Bargalló per dir qui és en Falcones. Doncs li responc jo... som el que ens fa la societat. En Falcones és qui és i pot opinar el que opina pel que l’ha fet la societat. Jo soc el primer en defendre la llibertat de l’indi

Municipals, democràcia i partit

Ahir el vespre, vaig estar xerrant amb uns companys de les perspectives que tenen els diversos partits a les properes eleccions municipals. S’hi va comentar les raons darrera d’aquesta opinió cada vegada més estesa de desprestigi dels polítics i dels partits i, entre les causes, va sortir el descrèdit al nostre sistema polític difós sobre tot pels medis de comunicació. Hi he estat rumiant i, tot i que s’ha de responsabilitzar clarament als partits i les seves estructures, que no permeten la flexibilitat suficient i imprescindible per a poder adaptar-se als missatges que haurien d’arribar de les seves bases, les que estan en contacte diari i directe amb les persones que els han d’elegir, i que els elegiran, els medis també haurien de començar a reflexionar en la responsabilitat que tenen. Ja fa molts anys que es parla del quart poder en democràcia: 1r. el legislatiu, 2n. el judicial, 3r. l’executiu i 4t. els medis de comunicació. Però aquest últim ja fa temps també que no és ind

Congratulations, Alex!

Crec que serà interessant llegir el discurs d’acceptació d’Alex Salmond com a primer ministre del nou govern d’Escòcia. Després d'agrair els líders de la oposició i a la seva familia, prossegueix... El Parlament, cal recordar, fou creat pel poble d’Escòcia, creat en referèndum. És més gran que qualsevol dels seus membres, és més gran que qualsevol partit. Crec que Escòcia està preparada pel canvi, preparada per la reforma. Som una nació petita, però tenim un gran futur. També tenim uns grans reptes. S’ha dit fa uns instants que Escòcia és una nació dividida, i en funció de l’estretor dels resultats de les eleccions, puc entendre perquè alguns ho poden creure. Però no és el cas: no som una nació dividida. Certament, la diferència entre rics i pobres és massa important; necessitem fer créixer més l’economia, necessitem tancar les ferides del passat, necessitem ser més verds, necessitem ser encara més llests. Però no estem dividits. Tenim un sentit d’identitat

Mas s’alia amb en Piqué

Sembla que en Mas s’apunta als principis del PP de Badalona. Ara, és el tripartit que té la culpa de la immigració il·legal, de la concentració dels jihadistes europeus a Catalunya i en general del terrorisme d’arrel islàmica. Deu ni do, sí que en té de responsabilitats el tripartit. Ja hem aconseguit l’estatus de país sobirà? Tenim les competències d’immigració, fronteres, armes de foc i política exterior? Caram, i jo sense assabentar-me’n! Sembla que CiU està perdent els papers, i s’apunta a les inferències xenòfobes del PP, particularment de Badalona, a les quals ha donat suport implícit en Josep Piqué. És un cas de tots contra el tripartit? Doncs, crec que no. És un cas de pèrdua de direcció, en la que CiU li sembla que s’ha de barallar amb el PP pels vots de l’extrema dreta a Catalunya. Però que no se’n adonen que el que estan fent és jugar amb un foc, que després no hi haurà bomber que l’apagui. El que no es pot fer és apuntar-se al joc del PP, apuntant a la immigraci

Acabem amb el Grupo Godó!

L’article " Acabem amb la Vanguardia " de l’Hector López Bofill al seu nou blog en que fa una crida per acabar amb els privilegis de que gaudeix la Vanguardia m’ha fet pensar en una altra irregularitat (no sé quin altre qualificatiu donar-li... aberració?) del Grupo Godó. Em refereixo a l’estrepitós incompliment de les condicions per les que es va assignar la concessió d’un múltiplex de TDT a Emissions Digitals de Catalunya , SA, de la qual és principal propietari el Grupo Godó. Veiem com comença un article publicat al número de març del 2005 de “ Enginy Tècnic ”, la revista del Col·legi Oficial d’Enginyers de Catalunya: El repte del llançament de la TDT a Catalunya El passat 1 d’agost del 2004, la societat Emissions Digitals de Catalunya va guanyar el concurs de gestió i explotació d’un múltiplex de la Televisió Digital Terrestre a l’àmbit català. Des d’aleshores, i conjuntament amb els seus accionistes, el responsables dels mitjans audiovisuals del Grup G

La raó d’en Maragall

En una cosa combrego totalment amb en Maragall: que el futur del nostre projecte nacional rau a Europa, i no a España . Encara que l’actual versió de l’estatut no ens el "retoquin" gaire, España ja fa tard. En aquest mon globalitzat, en que les administracions necessiten tenir una dimensió considerablement més important que aquella dels estats-nació hereves de les lluites de poder, polítiques o militars, del període s. XVIII~XIX, ja fa decennis que es va perfilant, després de la segona guerra mundial, un paradigma transnacional. Aquest model, que ha partit de la superació del model de l’estat-nació, desenvolupant les estructures de poder establertes dins de les unitats econòmiques que son Estats Units i Amèrica, Japó (i ara Xina) i l’Extrem Orient, i Europa, agrupant els principals motors de França, Alemanya i el Regne Unit, ens indica que, tot i que aquests últims estats-nació lluiten per mantenir la seva primacia dins de la UE, se’ls acaba el moment històric. E

Resultats eleccions al parlament escocès

Partit "Constituencies" Regional +/- Total SNP 21 26 +20 47 LAB 37 9 -4 46 CON 4 13 -1 17 LD 11 5 -1 16 Altres 0 3 -14 3 SNP: Scottish National Party (Partit Nacionalista Escocès, independentista) LAB: Scottish Labour Party (Partit Laborista Escocès, unionista, integrat al partit britànic ) CON: Scottish Conservative & Unionist Party (Partit Conservador Escocès, fortament unionista, integrat al partit britànic) LD: Scottish Liberal Democrats (Partit Liberal Democràtic Escocès, integrat federativament al partit britànic ) El Parlament escocès es composa de 129 escons que representen 73 "Constituencies" o circumscripcions electorals, per a les que es vota a un candidat (el que més vots obté, guanya l'escó) i 8 "Regions" (56 escons, distribuïts segons el "Additional Member System"). Per a més informació, aneu al web del Parlament escocès .

Els escocesos sí que saben!

El projecte nacional i els nou vinguts

Vaig néixer a Londres, m’hi vaig criar i m'hi vaig educar. Soc doncs, fins a cert punt, anglès, tot i que el meu pare i la meva avia em varen ensenyar el català i el que és Catalunya, i que fa tants anys que visc aquí (vaig venir després de palmar en Paco). Per tant, crec que sé com pot ser venir a una país nou, i com és ser nouvingut a Catalunya. Per començar, mira que costava que els catalans em parlessin en català! Tal com vaig comentar el desembre passat a “ La llengua perilla ”, el problema, l’amenaça més important no son els nouvinguts que no parlen el català: son els catalans que no els hi parlen en català a ells! Quan aprendrem els catalans que no fem cap favor ni a la llengua, ni a nosaltres mateixos, i encara menys als nouvinguts, parlant-los en castellà? Afortunadament, hi ha una bona colla de nascuts a l’estranger que volen viure en normalitat en català, als Països Catalans! Tenen un web, IMMI.cat , on expliquen els seus objectius: La creació de canals de c

Projecte nacional

Voldria tractar el futur polític nacional des de la visió que pot 'aportar' el màrqueting (no rieu, ni feu ganyotes, sis plau): Percepció - procés cognitiu en el qual les persones seleccionen, organitzen i interpreten estímuls del medi ambient exterior (publicitat) o de fonts internes (necessitats). Avui, no es cerca el 'millor' producte. Tots satisfan +/- les necessitats; la seva qualitat és +/- igual. En el cas de les propostes polítiques, tots volen atreure el votant mitjà, des de IC fins al PP. Tots proposen unes solucions difícils de diferenciar-se entre si: per això es decanten tant vers la crítica personal, vers la crítica destructiva, ja que no hi ha alternativa, no hi ha crítica constructiva. Ens hem de diferenciar, doncs, d'altre forma. S'ha de 'vendre' passions, percepcions, sensacions i sentiments. Es tracta, doncs, de promoure un sentiment de pertinença a la comunitat. La qüestió és, a quina comunitat? Qui s'obra més a un ven