La raó d’en Maragall

En una cosa combrego totalment amb en Maragall: que el futur del nostre projecte nacional rau a Europa, i no a España. Encara que l’actual versió de l’estatut no ens el "retoquin" gaire, España ja fa tard.

En aquest mon globalitzat, en que les administracions necessiten tenir una dimensió considerablement més important que aquella dels estats-nació hereves de les lluites de poder, polítiques o militars, del període s. XVIII~XIX, ja fa decennis que es va perfilant, després de la segona guerra mundial, un paradigma transnacional.

Aquest model, que ha partit de la superació del model de l’estat-nació, desenvolupant les estructures de poder establertes dins de les unitats econòmiques que son Estats Units i Amèrica, Japó (i ara Xina) i l’Extrem Orient, i Europa, agrupant els principals motors de França, Alemanya i el Regne Unit, ens indica que, tot i que aquests últims estats-nació lluiten per mantenir la seva primacia dins de la UE, se’ls acaba el moment històric.

España, doncs, arriba tard. La il·lusió d’haver consolidat l’estat-nació seguint el model de França, és efímera, ja que no ha convençut, després de 300 anys d’imposició, a gairebé ningú de les comunitats "perifèriques". El model francès aplicat a España ha fracassat. Les forces polítiques sorgides de la transició de dictadura a democràcia ha intentat inventar-se un model propi, a partir d’imatges captades del model alemany, potser una mica d’italià, certs elements del britànic, etc. Evidentment, per molt que hagin somiat alguns que aquest poti-poti hagi pogut superar la cultura imperial castellana, està clar que el "Problema catalán" o el "Problema vasco" és, en realitat, el "Problema español".

El futur projecte nacional català, doncs i més que mai, ha de veure’s en clau europea, ja no com a bot salvavides de les aspiracions democràtiques, tal com va ser abans i durant la transició, sinó com a projecte futur atenint-se al principi que serà cada vegada més imperant a la Unió Europea de "subsidiarietat", el principi pel qual l’administració ha d’estar el més proper possible a l’administrat: segons les necessitats serà cada vegada més a nivell municipal i "regional" (respectant el glossari europeu), i cada vegada menys a nivell d’estat-nació.

Per cert, avui és el "Dia europeu"! (Web del "Día de Europa")