Vaig néixer a Londres, m’hi vaig criar i m'hi vaig educar. Soc doncs, fins a cert punt, anglès, tot i que el meu pare i la meva avia em varen ensenyar el català i el que és Catalunya, i que fa tants anys que visc aquí (vaig venir després de palmar en Paco).
Per tant, crec que sé com pot ser venir a una país nou, i com és ser nouvingut a Catalunya. Per començar, mira que costava que els catalans em parlessin en català! Tal com vaig comentar el desembre passat a “La llengua perilla”, el problema, l’amenaça més important no son els nouvinguts que no parlen el català: son els catalans que no els hi parlen en català a ells!
Quan aprendrem els catalans que no fem cap favor ni a la llengua, ni a nosaltres mateixos, i encara menys als nouvinguts, parlant-los en castellà?
Afortunadament, hi ha una bona colla de nascuts a l’estranger que volen viure en normalitat en català, als Països Catalans! Tenen un web, IMMI.cat, on expliquen els seus objectius:
- La creació de canals de comunicació social realitzats per equips conjunts de persones d’origen immigrat i catalans d’origen.
- La llengua vehicular de Immi.Cat serà el català. També desenvoluparem publicacions en les llengües de les comunitats majoritàries als PPCC i en el sistema TSI.
- Afavorirem i reclamarem la presencia de persones immigrades als mitjans de comunicació.
- La edició de productes culturals de la cultura dels països catalans, concebuts especialment per connectar amb la població d’origen immigrat.
- La edició de productes culturals de la cultura de les comunitats d’origen immigrat, concebuts especialment per connectar amb la població dels Països Catalans.
- Immi.Cat funcionarà també com un grup d’opinió, per afavorir la inclusió dels projectes personals dels immigrants en el projecte històric dels Països Catalans.
- Els integrants de Immi.Cat participarem activament dels debats i accions reivindicatives per la defensa dels drets dels Països Catalans a decidir el seu futur, cap una societat de progrés sobirà i democràtic.
- Reivindiquem la igualtat entre les persones en drets i obligacions.
Aquestes persones vingudes d’arreu ens volen ajudar a perdurar i sobreeixir com a poble: per a que així pugui ser, els hem d’ajudar a ajudar-nos; els hem de rebre com a propis; hem d’obrir-los els braços i abraçar el que poden aportar al nostre poble i cultura, per a esdevenir la nova Catalunya, lliure i sobirana, del futur.