El manifest The Technological Republic de Palantir és, en la seva essència, un document ideològic ultraconservador que combina nacionalisme imperialista, militarisme tecnològic i elitisme tecnocràtic en un sol paquet. La seva premissa de fons és que els Estats Units exerceixen una hegemonia global que no s’ha de qüestionar, sinó que cal reforçar, i que Silicon Valley té l'obligació moral d’incorporar-se en aquest projecte de poder. L’hegemonia americana es presenta no com una opció política discutible, sinó com un bé universal, la mateixa lògica de la Pax Americana, ara reformulada en clau d’intel·ligència artificial.
Aquest militarisme tecnològic no és ideològicament innocent. Palantir és una empresa que subsisteix dels contractes amb l’exèrcit i els serveis d’intel·ligència dels EUA, de manera que el manifest funciona simultàniament com a proclama política i com a justificació del seu model de negoci. L’argument que els adversaris dels EUA no s’aturaran a debatre l’ètica de les armes d’IA serveix per tancar a pany i forrellat qualsevol debat democràtic sobre el tema i situar les empreses com la mateixa Palantir en el centre indispensable d’un nou complex militar-digital.
Sota aquesta capa de realpolitik tecnològica hi ha una jerarquia cultural explícita que el text no dissimula. L’afirmació que certes cultures han produït meravelles mentre que altres han estat regressives i nocives, és la tesi del xoc de civilitzacions de Huntington sense eufemismes, una legitimació de la superioritat occidental presentada com a constatació objectiva. Això connecta directament amb la crítica al «pluralisme buit», el wokisme, preguntant en què ha de ser l’ideari d’inclusió, i és una formulació elegant de l’argument de la dreta identitària que sosté que la cohesió nacional exigeix una cultura dominant, no una autèntica pluralitat.
Paradoxalment, el manifest critica les elits tradicionals, alhora que en proposa de noves. En aquest ideari, els enginyers i fundadors de Silicon Valley tindrien un paper cabdal en la política i la defensa, per damunt dels polítics professionals, que el text retrata com a figures buides i ineptes. És una mena de dictablana que deslegitima la democràcia representativa sense atacar-la frontalment, substituint la legitimitat electoral per una mena de legitimitat tecnocràtica basada en la capacitat de construir i desplegar tecnologia crítica.
Tot plegat s’empaca en un llenguatge emocional propi del conservadorisme autoritari clàssic, que rau en la por al declivi civilitzatori (civilisational decline, mencionat al Document d'Estratègia de Defensa Nacional d'EUA), la crida al sacrifici col·lectiu, la defensa de la religió com a pilar social, la proposta del servei militar obligatori. El resultat és un text que beu directament de Samuel Huntington, però que adquireix una dimensió nova pel fet de ser proclamat no per un intel·lectual ni un polític, sinó per una corporació privada amb accés privilegiat als secrets d’estat i als sistemes de vigilància i militar de les democràcies occidentals. Això el converteix en quelcom més que un manifest. És la declaració d’intencions d’una nova elit de poder que vol legitimar la seva influència sobre l’estat, la defensa i la cultura d’Occident.
Els autors del llibre The Technological Republic, Alex Karp i Nicholas Zamiska, són directius de l’empresa tecnològica Palantir que desenvolupa plataformes d’integració i anàlisi de dades per a agències governamentals, exèrcits i corporacions, sobretot per a usos d’intel·ligència i defensa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada