El moment més dolent des de la transició?

És el moment més dolent des de la transició, diu en Heribert Barrera. És que ja l’havíem passat la transició? La transició cap a què? Què ha canviat des de que el dictadoríssim va manegar-ho per a que el rei dofí seu fos cap de l’Estado Español? (recordo a C’s, de passada, que aquesta era la terminologia del Jefe del ídem.)

Un senyor de la seva edat i experiència hauria de tenir clar que, donat el seu diagnòstic, de que “És el resultat de l'acció dels successius governs... de la mentalitat dels polítics espanyols... i també hi ha conseqüències retardades del franquisme”, hauria d’estar dient que només hi ha una sortida a aquesta transició permanent, i que la transició va cap a la plena sobirania de Catalunya, i de qualsevol altre nació que vulgui desfer-se d’aquest estat en fallida constant que és l’espanyol.

Critica, doncs, que “es va voler fer una Constitució catalana”? Aquest antic secretari general i president d’ERC critica que s’hagi aspirat a fer un pas més vers la plena sobirania? No cal anar més enllà de “establir el marc competencial i de relacions entre l'administració central i autonòmica”? A mi això em sona a discurs de Pujol/Mas/Duran... és a dir, conservador i poc audaç. És a dir, com aquests últims 30 anys.

I si no s’ha fet més durant aquests 30 anys, una bona part dels quals va ser actiu el Sr. Barrera a la nostra política, no pot dir-se que sigui culpa de l’actual direcció d’ERC, que “n'hi porten onze, si no m'equivoco” (Barrera dixit). De fet, ha estat precisament durant aquests onze anys en que Esquerra Republicana ha arribat on està avui, en que hi ha una proporció cada vegada més gran de la ciutadania que creu que el sobiranisme és un Estat assumible i desitjable. Evidentment, hi ha molt més camí a recorre, i calen fer ajustaments, correccions i fins i tot rectificacions al rumb, però d’aquí a fer seguiment d’aquesta línia apocalíptica, generada sens dubte interessadament amb un constant bombardeig mediàtic (qui controla els medis?), em sorprèn en un polític que hauria de tenir una visió extraordinàriament històrica i a llarg termini!

Aquest és, de veritat, el moment més dolent des de la transició?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Canvi radical de l'estat espanyol: un repte inassumible?

La llengua perilla: Culpables? Els catalans!

La nova constitució russa