Nova llei d'accés a la recerca subvencionada per Estats Units

-

Una nova proposta de llei a Estats Units defèn l’accés lliure als resultats de la recerca subvencionada per l’estat, mitjançant Internet.

La “Llei d’accés públic a la recerca federal” (Federal Research Public Access Act), presentada el 2 de maig pels senadors John Cornyn (republicà) i Joe Lieberman (demòcrata), exigirà, de ser aprovada, que tota agència federal (és a dir, depenent de l’administració central) d’Estats Units amb pressupostos de més de 100 milions de dòlars (84.507.000€) anuals implementi una política d’accés públic. Aquesta proposta s’ha fet després d’un estudi de la Comissió Europea sobre el sistema de publicació científica europeu, que recomana, entre d’altres coses, que es publiquin els resultats que sorgeixin de recerca subvencionada per la UE després d’un cert període de temps.

L’informe europeu també recomana que s’estableixi que les condicions siguin equànimes en el camp de la publicació de resultats de recerca. És a dir, el model de negoci de la publicació no ha d’inclinar-se a favor dels editors establerts, i que cal permetre l’experimentació i la competència entre diversos models de negoci.

La proposta de llei americana exigirà que tot equip de recerca subvencionat parcialment o total per una agència federal presenti una còpia en format electrònic dels seus articles de recerca (papers) que hagin estat aprovats per a la seva publicació en una publicació especialitzada. Els articles es conservarien en un dipòsit digital mantingut per l’agència en qüestió o en algun altre dipòsit apropiat, que garanteixin l’accés lliure al públic, la interoperativitat i la conservació a llarg termini, tot dins d’un termini el més curt possible després de la seva publicació i mai més de sis mesos.

D’aquesta forma, la societat en general podrà obtenir un retorn sobre la inversió dels diners públics aportats pels contribuents, i també ajudarà a accelerar la innovació científica amb els beneficis econòmics i socials que això suposaria.

Les noves tecnologies obren uns canals de comunicació del coneixement i dels resultats de la creativitat en diversos camps i la societat no pot permetre que el "Establishment" pugui eternitzar els seus models monopolístics o oligàrquics aprofitant el seu poder econòmic i polític. En els segles passats, en que s’han anat fent progressos importants que han canviat la fesomia dels processos econòmics i socials, qualsevol intent de fer perdurar sistemes superats ha estat inútil: el teler domèstic ha deixat pas a la fàbrica tèxtil; el cavall ha donat pas al tren i a l’automòbil; les cartes postals al telex, i aquest al correu electrònic. I tots aquests desenvolupaments han produït un millor benestar per a tots, si no al curt termini, sí al mig i llarg.

No permetem que uns interessos particulars establerts obrin en contra del progrés de la societat en general.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Canvi radical de l'estat espanyol: un repte inassumible?

-
L'estat espanyol és, com tots en el marc polític occidental modern, un estat sobirà territorial. És a dir, l'estat nacional que Espanya sempre ha aspirat a ser es fonamenta en el principi territorial. La identitat política dels seus ciutadans depèn de la residència en algun espai territorial específic, dins del qual les institucions es poden organitzar de diferents maneres (p. ex. federal, o bé unitari). És la pau de Westfàlia de 1648 (tractats d'Osnabrück i de Münster, i també dels Pirineus de 1659) que marca l'establiment d'aquesta concepció i el començament de l'era moderna, l'estat–nació modern i el final del feudalisme. Per tant, és aquí quan neix l'estat–nació sobirà, estretament associat amb la territorialitat. A l'avantsala d'aquest nouveau régime , s'havia desenvolupat la doctrina de la sobirania exposada per l'economista–filòsof francès Jean Bodin ( enllaç en anglès ) als seus “ Six Livres de la Republique ” (1576), enormement
Més informació

La llengua perilla: Culpables? Els catalans!

-
Fa uns mesos, vaig assistir a un curs d’inici a una llengua estrangera, a la que assistíem diverses persones que, em consta, son tots de parla catalana i que volem defensar la nostra llengua. El professor, no català, ens va explicar, en català, que encara no dominava la nostra llengua, i que ens agrairia poder impartir les classes en castellà. Varem acceptar tots i sense excepció. Les classes varen iniciar-se amb total normalitat. Però a partir d’aquell moment, molts dels assistents varen fer servir el castellà per a adreçar el professor. Recordem que son militants catalanistes defensors de la llengua, i tot i així, canviaren automàticament al castellà al adreçar-se a un estranger. Això em recorda quan vaig arribar a Catalunya (sóc nascut a Anglaterra). Ja parlava el català i l’emprava sempre que podia. Feia aleshores de professor d’anglès, i sabia que la millor forma d’aprendre un idioma és fent-lo servir. Però sovint, quan entrava a les botigues, on els dependents atenien a les clie
Més informació

Que la IMprudència no ens faci traïdors!

-
En Jordi Carbonell, que fou amic del meu pare, que havia estat a casa a Londres i que havien lluitat colze a colze, i per tant al que vaig conèixer de menut i tot, per qui sempre he tingut gran, grandíssim respecte, va dir l'Onze de Setembre del 1976 a Sant Boi "Que la prudència no ens faci traïdors!" Aquell era un altre context, acabàvem de sortir de la dictadura, entràvem en la 'transició', aquesta de la que realment no hem passat mai, i la 'prudència' aleshores era equivalent a aquella dita tan catalana de què "El meu mal no vol soroll". El no fer soroll era la traïció, calia fer soroll, calia sortir i lluitar per "Llibertat, Amnistia, Estatut d'Autonomia"! Avui, el soroll l'hem fet, el fem i el seguirem fent. Però ara, la prudència és una altra cosa, la prudència no és "el meu mal no vol soroll", sinó que la prudència és planificació, tenir un pla A, B, i C, tenir clares les conseqüències de c
Més informació