El “desgavell” de la política catalana

Se suposa que l’executiva del PP representa als seus militants que, essencialment, son el seu partit; el mateix hauriem de poder dir del PSC-PSOE, d'IC-V i de CiU.

I Esquerra? Perquè es qüestiona el fet que respecti la seva democràcia interna i l’Executiu rectifiqui una decisió que estima la seva militància que és errònia? Perquè no es respecta la decisió totalment i impecablement democràtica? És que els demés partits no poden acceptar que un partit faci cas a la seva militància?

Per a “perdonar” aquest “pecat”, cal que l’executiva d’Esquerra practiqui una política de ‘faits accomplis’ i que bombin el que pensi la militància? Potser que s’ho facin mirar els partits catalans. El que veig jo és que a les élites de l’establishment polític català li manca una essència democràtica i deixa entreveure una reacció d’interessos propis que no tenen res a veure amb els interessos de Catalunya.

Rectificar és de savis, i potser el PSC-PSOE, CiU i IC-V també rectifiquin el desgavell i la manipulació de la que, o bé han estat còmplices, o bé han estat víctimes. Per manipulació, em refereixo a com, per una banda en Zapatero i el PSOE s’han saltat la posició dels seus companys del PSC, i per l’altra en Mas i Convergència han traït els seus propis principis pel que varen negociar amb tanta força i fins a l’últim moment l’Estatut del 30 de setembre al nostre Parlament, però que han desaparegut davant d’en Zapatero i han claudicat a la primera per a guanyar punts i quedar bé a Madrid.