Fa 3 setmanes vaig comentar que la “crisi” del Govern de la Generalitat tenia molt a veure amb la lluita interna al PSC i entre aquest i el PSOE. Doncs, a part de l’enfrontament amb ERC, sembla que en Maragall de nou es planta davant de l’aparell del PSC i els Montillistes, i els amics d’aquests a Madrid. En Maragall està lluitant per sobreviure dins d’un organigrama que cada vegada està compost per més “estatalistes” (és a dir, espanyolistes) i cada vegada menys “catalanistes” (és un dir, a seques).
En Zapatero, aquell suposat amic federalitzant ja no sembla tant aliat, i cada vegada es mostra més enemic. Potser els socialistes catalans que de veritat volen que el seu país avanci comencin a pensar més en plantar-se davant dels espanyolistes i plantegin passar a una postura més obertament nacionalista catalana i pensin menys en les poltrones dels seus líders. En tot cas, els seus seran cada vegada menys en nombre i en importància al PSC-PSOE.
La democràcia no és una papereta dipositada en una urna cada quatre anys, sinó que ha de ser una forma de vida. Ha de fluir per la nostra sang talment com l'oxigen que ens dona vida. La dificultat rau no pas en les noves idees, sinó en escapar de les velles, les quals es ramifiquen en cada racó de les nostres ments.
Jo
John Maynard Keynes
13 de maig 2006
Crisi? Quina crisi? (i 2)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Què hi ha darrere de «The Technological Republic» de Palantir?
El manifest The Technological Republic de Palantir és, en la seva essència, un document ideològic ultraconservador que combina nacionalisme...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada