Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2010

Manifest per una Xarxa Neutral

Els ciutadans i les empreses usuàries d'Internet adherides a aquest text manifestem: 1. Que Internet és una Xarxa Neutral per disseny, des de la seva creació fins a la seva actual implementació, en què la informació flueix de manera lliure, sense cap discriminació en funció d'origen, destinació, protocol o contingut. 2. Que les empreses, emprenedors i usuaris d'Internet han pogut crear serveis i productes en aquesta Xarxa Neutral sense necessitat d'autoritzacions ni acords previs, donant lloc a una barrera d'entrada pràcticament inexistent que ha permès l'explosió creativa, d'innovació i de serveis que defineix l'estat de la xarxa actual. 3. Que tots els usuaris, emprenedors i empreses d'Internet han pogut definir i oferir els seus serveis en condicions d'igualtat portant el concepte de la lliure competència fins a extrems mai abans coneguts. 4. Que Internet és el vehicle de lliure expressió, lliure informació i desenvolupament social més importa

Queixa al "Centre del món"

"Quan manquen 10 dies per que funcioni el tram de la Línia d'Alta Velocitat entre Perpinyà i Figueres, el 19 de desembre, el nou centre comercial de Perpinyà obre parcialment aquest dijous. 15 botigues formen part de la primera entrega, d'un total de 55." (de La Clau ). Vegeu també la notícia a El Punt . Doncs, he visitat el web d'aquest Centre del món , centre comercial que s'ha apropiat el títol que va donar l'universal pintor català Salvador Dalí a l'estació de Perpinyà. Quina ha estat la meva sorpresa al veure que, a més de la llengua de la República francesa, la única llengua alternativa no és la llengua originària del "País Català" (la Catalunya nord), sinó l'espanyol! Lògicament, he enviat una queixa al centre comercial, i us animo a fer el mateix al formulari web , en el qual s'ofereix la opció de fer una "Plainte" (queixa): És extraordinàriament sorprenent que, atès que el nom del seu centre comercial "El centr

La meva porra pel 28N a Beers & Politics

Ni ous ni pèsols, que no sóc de joc. Però la meva porra (que no pas el que desitjo) pel 28N és: CiU 61 PSC 32 ERC 12 PPC 11 ICV 11 Cs 4 Altres 4 __________________________________________________________ Bé, sembla que tinc un desviament de 2 (bé, exactament 2,285714285714286). No està malament!

Contrast entre plantejaments polítics de partit

Citaré un anunci polític d'aquests que surten als blocs de campanya a la televisió: El principal problema que tenim els catalans és l'atur Més feina i menys nacionalisme Això és el que necessita Catalunya Los catalanes somos bilingües Exigimos que la educación, la administración y los medios de comunicación públicos también lo sean Espanya és la nació dels catalans El vigent estatut altera aquesta realitat trencant el marc institucional espanyol Els xxxxxxxxx volem que l'estatut sigui derogat Vota... Segurament podreu endevinar quins partits no és. Però si contrasteu les propostes que s'hi exposen amb les d'altres partits, quin partits creieu que podrien arribar a acords amb aquesta formació? Ah! L'anunciant és Falange Española de las JONS

La nostra relació amb Espanya... i Anglaterra, EUA, Suècia, Marroc, Senegal,...

Resposta a Rosa Cullell He llegit ara, tard (però com diuen, mai és tard si la dita és bona ), l'article “ La nostra relació amb Espanya ” de la Rosa Cullell a El Periódico. Hi accepta que des del punt de vista econòmic no és inviable la independència de Catalunya. També li semblava molt més fàcil i atractiu avançar cap a un Estat federal, però els admiradors de Pi i Margall ja no som suficients ni tan sols per muntar una assemblea , cosa que efectivament hauria de posar fi a la quimera d'uns somiats Estados Federales de España . Queda clar, doncs, que Rosa Cullell advoca per damunt del federalisme, l'independentisme. Hi posa un 'emperò', per això: la relació personal que puguem tenir amb Espanya. Diu, molt encertadament que en la vida en comú es creen llaços que costa modificar, i encara més trencar. Amb les poques excepcions de famílies que no s'han barrejat, els catalans som tots mig xarnegos. Amb això vol dir que estem lligats de manera personal, sentimenta

Ciudad Real, terminal fantôme

L'aeroport “Don Quijote” de Ciudad Real El passat 27 de juny, "Le Monde" dedicava la totalitat de la seva pàgina 3 a un reportatge, demolidor, sobre l'aeroport de Ciudad Real. Es tracta d'un equipament d'última generació, amb una de les pistes més llargues d'Europa (4 Km), capaç fins i tot de permetre l'aterratge de l'Airbus A380, l'avió comercial més gran del món. Les instal·lacions estan dimensionades per acollir un volum de dos milions i mig de passatgers l'any. Per gestionar-lo hi ha 91 treballadors directes, més uns 200 de les diverses empreses concessionàries. "Avui, un silenci de catedral regna en l'immens hall de les sortides", escriu el reporter del diari parisenc. El cas és que l'aeroport de Ciudad Real només té tres vols setmanals, que gestiona Ryanair gràcies a una subvenció pública. La cafeteria pràcticament només serveix esmorzars als mateixos treballadors, que dilluns, dimecres, dijous i dissabt

El federalisme és aliè a Espanya

Hem de recordar, perquè la història ens ensenya d'on ve la nostra societat i ens forma, no només com a individus, sinó com a conjunt social. La Corona Aragonesa ja fou confederal. Per altra banda, malgrat ser encapçalada per un monarca, Catalunya fou pràcticament una república ja que els monarques havien de ser escollits pels catalans, pel dret de les Constitucions de Catalunya , les quals el monarca havia de jurar i per les que es sotmetia a la legislació ordinària de les Corts Catalanes . No podien contradir-se per decrets o sentències reials. Un sistema de govern molt avançat que no es veuria reflectit en les democràcies fins segles més tard. Precisament, aquesta forma de govern descentralitzat i antitètica de l'absolutisme advocat primer per Felipe IV (Felip III d'Aragó) i articulat pel Comte-Duc d'Olivares en el seu Gran Memorial 1624 i amb la Unión de Armas de 1626. Amb aquests vol "reducir estos reinos de qué se compone España al estilo y leyes

Je me souviens

El títol és el d'un article del bloc de la Jordina Freixanet, jove socialista de les terres de ponent. "Je me souviens" (me'n recordo) és el lema de l'escut del Quebec i, segons la Jordina, fa referència a la batalla del 1759 quan Quebec va caure derrotada en mans dels anglosaxons. És a dir, el seu 11 de setembre. Per tant, la referència a la derrota d'un poble amb una identitat diferenciada del que el supera per la força roman, tot i formar part d'un estat federal, democràtic i inclusiu però no uniformador, que sempre ha admès les diferències. La diferència essencial amb l'Espanya uniformitzadora secular. Entenc perfectament, doncs, perquè vol el federalisme la Jordina i la majoria de la militància del PSC. Però no entenc com poden creure que els espanyols podran mai ser federalistes com els canadencs. El problema d'aquest volgut estat federal és que Espanya no és el Canadà, i el PP no és el Conservative Party of Canada. I el Tribunal Constitucio

Toros: vots al Parlament

Transparència per a qualitat democràtica: Toros vots parlament - com va votar el teu/la teva diputat/da? Alguns partits (els majoritaris, i per tant que representen a més ciutadans) varen donar llibertat de vot als seus segons la seva consciència. Però varen votar aquests d'acord amb la consciència dels seus electors, a qui representen? Varen consultar-vos? Toros vots parlament

Qui dia passa, any empenyora

“ Qui dia passa, any empeny ”, un refrany que s'està citant molt últimament, indica que si es deixa passar els problemes d'avui, aniran passant els anys, empenyent els problemes d'un any a l'altre, sense solucionar-se. El DIEC diu que indica que hom no fa gaire cas de les coses desagradables de cada dia o de les conseqüències d’esdeveniments que no l’afecten d’una manera immediata. Per altra banda, l'Alcover-Moll indica més positivament que significa que, resolent les dificultats de cada dia arriben a resoldre's les de tot l'any. Però em sembla que la situació en què estem ens hauria de portar a fer-ne una altra versió: “ Qui dia passa, any empenyora ”. És a dir, si deixem que vagin passant els dies sense que es posi solució a la relació Catalunya-Espanya, ens estarem hipotecant el nostre futur. I quan dic nostre , no em refereixo només als catalans de soca-rel, sinó a tota la ciutadania catalana. Cal ser ben conscients de que, quan s'aplica les llei

Política com eina de futur: ¿Y ahora qué?

Aquest matí he entrat, mitjançant un enllaç al Twitter (gràcies @carlosguadian ), al blog d' Antonio Manrique , militant del PSC i membre de l'executiva de l'agrupació Est a L'Hospitalet. He llegit el seu post " Y ahora qué? " amb deteniment, i he volgut respondre a una sèrie de punts. Malauradament, al completar el comentari, he clicat el botó 'Comentari de l'entrada' i ha sortit una alerta: "Els comentaris a aquest bloc estan restringits als membres de l'equip." (Havia malinterpretat la nota que deia "Només un membre d'aquest bloc pot publicar entrades "?) Per tant, el publico aquí, amb l'esperança que l'Antonio vulgui, en un futur, admetre comentaris al seu bloc, en un exercici de debat democràtic. Una cosa és el que es voldria ( Queremos ser catalanes dentro de Espanya y de Europa ), una altra el que necessita la ciutadania, el que necessita la societat i els seus governs per a poder aplicar com cal llurs p

L'única retallada admissible a l'Estatut

Imatge
© Cronica.cat

Hem de manifestar-nos?

Aquests últims dies, després de la convocatòria feta al poble de Catalunya pel president Montilla a manifestar-nos contra la sentència del tribunal constitucional espanyol, hi ha hagut moltes veus independentistes que s'han expressat en contra d'assistir a la manifestació. Aquestes han volgut veure-hi la defensa d'un estatut tantes vegades reduït en el seu abast, mutilat i menyspreat. Evidentment, si es veu amb ulls de 'constitucionalistes', d'unionistes, aquesta manifestació serà un crit de plany als seus companys a Espanya, un prec de socors per una ideologia que cau en oïdes sordes, que no troba cap aliança sòlida. Però aquesta manifestació no ha de ser només d'aquests. La convocatòria ha estat feta al poble de Catalunya, i aquest no es composa només d'unionistes, sinó també d'aquells que creiem que el moment ha arribat d'encarar un nou rumb per a trobar les solucions als problemes de la ciutadania de Catalunya, de fer política de i per a la c

Adéu, Espanya?

Si no vares poder veure el documental "Adéu, Espanya?", recomano que ho facis ara. És un treball que compara la realitat de Grenlàndia, Escòcia i el Quebec amb Catalunya. Per fer-ho, el documental es pregunta: la secessió és democràtica ? El segon interrogant que formula "Adéu, Espanya?" és indagar sobre si els processos de secessió són jurídics –emparats en clàusules legals– o polítics –fruit d’una negociació. L’altra qüestió és concretar si els Estats democràtics estan obligats a encetar una negociació de secessió si una majoria raonable dels ciutadans així ho desitgen. Si no veus correctament el vídeo, fes clic aquí . Ja arribaràs a les teves conclusions pròpies. En tot cas, voldria ressaltar una, meva i de la directora del documental, M. Dolors Genovés , de que Espanya, sigui l'estat com el poble, té una greu manca de qualitat democràtica si comparem amb els altres estats-nació les actituds d'acceptació del dret d'un poble a decidir el seu

El poder de molts - Crowdsourcing

Imagina't que dirigeixes un diari important i que un periòdic rival ha obtingut dos milions de pàgines de documents explosius que l'ha ajudat a revelar un dels escàndols polítics més importants de la dècada. Al diari rival hi han posat un equip de periodistes professionals a treballar durant mesos, analitzant els documents i produint una sèrie de reportatges i articles que han tingut un enorme èxit i ha fet augmentar les seves vendes i la facturació per publicitat. Com et pots recuperar d'aquest cop? El que ha fet el Guardian ha estat esperar que l'administració hagi publicat la documentació corresponent per la Llei britànica de llibertat d'informació ( Freedom of Information Act ), ho ha pujat tot al seu web i ha facilitat l'accés al públic mitjançant una interfície senzilla, reclutant el públic voluntari per a ajudar a trobar l'agulla del detall en el paller de la documentació. Així, s'està portant a terme un anàlisi minuciós de cada una de les despes

Sobre les caixes

Evidentment, cada entitat té el dret a formar aliances com i amb qui vulgui dins del marc dels seus estatuts. Però en tot cas, les ha de justificar davant dels seus 'stakeholders' (les parts que depenen d'ella i que hi tenen interessos, i que no són simplement els membres del consell d'administració), incloent la societat en la que s'integra. Així mateix, ha de tenir lògica econòmica per als 'stakeholders', ja que no són simplement corporacions amb ànim de lucre d'uns socis. La lògica socioeconòmica que en sorgeix no indica que aquestes entitats, sigui la caixa de Girona, del Penedès o Laietana, s'integrin i/o s'absorbeixin en unes entitats desenes de vegades més grans i que suposi una duplicitat de xarxes d'oficines, clients, i actors socioeconòmics, sinó que aquestes entitats menors sumin recursos de forma sinèrgica i presentin una sana competència a les entitats majors, en lloc de reduir aquesta, tot permetent que aquestes puguin fer un pa

What is the Semantic Web?

Aquest vídeo (en anglès) tracta d'explicar què és la web semàntica. El problema és que deixa clar que ningú ho té clar: no té clar com fer-ho, ni què ha de fer, ni què en resultarà! La periodista Kate Ray hi entrevista algunes de les persones més relevants de la actualitat i l'avantguarda de la xarxa: Tim Berners-Lee , Clay Shirky , Chris Dixon , David Weinberger , Nova Spivack , Jason Shellen , Lee Feigenbaum , John Hebeler, Alon Halevy , David Karger i Abraham Bernstein .

Absorció de la Caixa de Girona per la Caixa

Em pregunto perquè el que es presenta com a fusió de la Caixa de Girona amb la Caixa de Pensions, però que en realitat és una absorció, és una "bona proposta" segons el president de Caixa Girona, Manel Serra, mentre que la unió amb les caixes de Sabadell, Terrassa i Manlleu per a crear Unnim no ho era. Suggereix que no es pot demanar més en les "circumstàncies i el context econòmic actual". Que són gaire diferents de les que hi havia fa només un mes?! El consell d'administració va decidir que no donava suport a la integració amb les altres caixes per la "pèrdua de pes econòmic" que tenia la Caixa de Girona en aquell acord. I ara, amb una absorció per la Caixa de Pensions, en tindrà més? Es percep un cert tuf d'interessos de la cúpula directiva i de poder, tant de la Caixa de Girona com de la de Pensions, en oposició de segons quins 'stakeholders' (clients i societat civil)? O ha estat simplement un error garrafal no integrar-se a Unnim q

La història ens ensenya res? N'aprenem?

"El pressupost cal que estigui equilibrat, el tresor cal que es torni a omplir, el deute públic cal que es redueixi, l'arrogància de la burocràcia cal que sigui controlada, cal eliminar l'ajut a les terres estrangeres perquè Roma no entri en la bancarrota. El poble haurà d'aprendre una altra vegada a treballar en lloc de viure de l'assistència pública." Ciceró (any 55 abans de Crist) Gràcies a Marc Esteban, enginyer tècnic de telecos

Nacionalisme o catalanisme: dicotomia o redundància

Fa uns dies, vaig coincidir amb una militant del PSC-PSOE i varem estar xerrant sobre la diferència entre el 'Nacionalisme' i el 'Catalanisme'. Voldria plasmar aquí algunes reflexions sobre aquesta dicotomia, si és que ho és. Evidentment, les presents són reflexions meves i segurament no hi combregarà molta gent, entre elles la mencionada militant, però crec que seria interessant que, com a mínim, es tingui en consideració. Per a començar, a mi em sembla que la suposada dicotomia no ho és, i que el 'catalanisme' és, de fet, nacionalisme català. Em fa l'efecte que al PSC-PSOE hi ha una voluntat, conscient o no entre la militància, i clara pels seus ideòlegs i estrategues, d'emprar els dos termes per a diferenciar-se de l'altre grup polític majoritari a Catalunya, Convergència i Unió. Proposo, doncs, que durant els anys dels govern Pujol, de tant permetre aquesta federació apropiar-se del terme 'nacionalista', s'ha acabat donant-li en safat

Serà veritat el que pensen del poble català?

Mucho ruido y pocas nueces! Ara, després de la reunió amb Rajoy, en que han parlat "de forma franca, directa i correcta", el president Montilla haurà vist, espero que definitivament, que tant en Rodríguez Zapatero com en Rajoy estan d'acord en que el Tribunal Constitucional és perfectament legitimat per a decidir sobre el nostre estatut, i per tant el nostre avenir, al contrari del que declara el president de la Generalitat, que "Catalunya no pot acceptar una sentència, per legal que sigui, dictada per un TC en aquestes circumstàncies, amb una legitimitat més que qüestionada". I és que ens tenen presa la mida: "Estos catalanes, mucho ruido y pocas nueces!" Estan segurs que el govern, i sobre tot qui n'està al davant, no farà res que porti a un enfrontament amb en Rodríguez Zapatero i el govern espanyol, perquè saben que tem perdre influència a Madrid. El problema, que queda ben palès, és que no en té si no pren alguna mesura de força. Cal fer-se re

Parlar anglès pot malmetre la teva salut

Els japonesos mengen pocs greixos i pateixen menys malalties cardíaques que els britànics i els americans. Per altra banda, els francesos sí mengen greixos però, malgrat això, també pateixen menys malalties cardíaques que els britànics i els americans. Els japonesos que beuen molt poc vi negre, que diuen que ajuda a evitar les condicions cardíaques, pateixen menys malalties cardíaques que els britànics i els americans, tal com he indicat abans. Els italians beuen grans quantitats de vi negre i també pateixen menys malalties cardíaques que els britànics i els americans. Conclusió: Pots menjar i beure el que et doni la gana. És el parlar anglès el que mata! (de jokes4all.net )

European Parliament Digital Trends

La consultoria Fleishman-Hillard ha publicat l'informe European Parliament Digital Trends (PDF 1,28MB en anglès) sobre com veuen i empren Internet els eurodiputats. Resum dels resultats Els diputats del Parlament Europeu reconeixen que els ciutadans de la UE accedeixen de forma massiva a Internet, pel qual necessiten una presència a la web. Tanmateix, la majoria dels diputats actualment no aprofiten al màxim les eines de xarxa social com un mitjà per a connectar amb l'electorat i els porten als seus llocs web. El 75% dels diputats utilitzen de forma extensiva un lloc web personal. El 62% dels diputats o bé mai han sentit a parlar de Twitter o no tenen previst fer-lo servir. El 24% dels diputats publiquen un bloc, però només el 26% dels diputats que tenen bloc comenten en els blocs d'altres un cop per setmana o més. Els euro-diputats consideren que la televisió continua sent el mitjà més eficaç per comunicar als votants. La manca de coneixement dels medis de comunicació so

Amb un CiU impermeable, Mas no es mulla

CiU vol donar la impressió de que les idees les té molt clares. Però si no les comunica... Perquè em fa l'efecte que CiU no es vol mullar en el més essencial (no sóc l'únic: vegi's la caricatura de'n Mas a l'últim 'Polònia'). La idea de que el 'tripartit' ho està fent tant malament ha calat, això està clar, i probablement tindrà el resultat de que CiU guanyi les properes eleccions. Però la idea que vull conèixer no és la idea tàctica de CiU, de solucions a problemes conjunturals, del propi partit o nacionals, que d'una manera o una altra es superaran millor o pitjor, sinó la d'una estratègia essencial per a poder establir solucions pròpies amb recursos propis, una estratègia d'alliberament econòmic i polític nacional, la nació entesa com el conjunt de la ciutadania d'un país que es troba en un procés de declivi de poder polític i econòmic: sembla que en això CiU estaria d'acord, perquè si no fos així, significaria que el tripartit

Perquè Open Government i Open Data

Un plantejament economicista. Una de les principals raons per la que les TIC han causat un augment en la productivitat en les últimes dècades és per la reducció dels costs de transacció. Fins a finals de segle XX, el cost de transacció s'havia controlat amb el creixement de les organitzacions: com més gran una empresa, per exemple, més podria distribuir el cost de les seves transaccions establint una jerarquia (proveïdors, clients, costs, etc. preestablerts), imposant així uns costs de transacció fixes en una progressió d'economia d'escala. Com més s'aplica doncs una única jerarquia a més transaccions, més baixa el cost de cada transacció. Així, les grans empreses tracten de simplificar la jerarquia de les seves transaccions, reduint el nombre de proveïdors, de preus, de referències, etc. per a anar reduint els costs de cerca i informació, de negociació i de control de compliment d'acords, contractes, etc. I seguint aquesta lògica, segueixen creixent i creixent per

Nevada i MAT: una estratègia indigna

Estic confós. Resulta que, tres dies després de la gran nevada de dilluns i del caos generat a grans àrees de la província de Girona, l'empresa responsable de la distribució de la força elèctrica, ENDESA, es digna a sortir a donar informació i ens explica que si hagués estat construïda la línia de Molt Alta Tensió (MAT), aquest desastre no hagués tingut lloc. El director general d'Endesa Red, José Luis Marín ha explicat que la línia de 220kV dependent de Red Eléctrica Española (REE) que va deixar de funcionar durant el temporal és "la columna vertebral" del subministrament elèctric a Girona, i que “es venia anunciant des de fa temps” que la zona és “un dels punts més febles del sistema elèctric estatal”, i que per aquesta raó calia la MAT de 400kV. Perquè estic confós? Doncs perquè, per molt de cerqui pels webs dels que advoquen per la MAT, no puc trobar cap informació detallada que defensi la MAT. La que menys, és clar, la de ENDESA mateixa, on ni tant sols mencione

La gran nevada – fa prou l'administració?

Unes reflexions sobre el caos resultat de la nevada del 8 de març de 2010 Ja ahir, i sobre tot aquest matí, estic llegint i escoltant un munt de queixes de que les autoritats no ho han fet bé, que els medis i les infraestructures són insuficients. És clar que sempre es pot millorar tot, que la “perfecció absoluta” és inassolible. Als països nòrdics o alpins, o els d'Europa de l'est, ho tenen molt millor muntat. Una nevada com la d'ahir no els afectaria com ho ha fet al nostre país. Ara bé, una nevada com la d'ahir hi és el pa de cada dia, o al menys de cada hivern. En aquests països, no només tenen unes autoritats molt rodades amb els problemes que sorgeixen amb aquestes condicions meteorològiques, i que disposen de medis i infraestructures adients. És que la ciutadania també té una altra cultura. Netegen les voreres que tenen davant de casa. Si tenen previsions de nevades excepcionals, quan els medis alerten dies abans, no surten de casa quan les condicions ho recomane

Toros: o tots moros, o tots cristians

El debat dels toros ha de emmarcar-se dins d'un àmbit més ampli, el de la protecció dels animals en general: el que es debat és la seva inclusió, o millor dit, la suspensió de la seva exclusió a la llei corresponent. Per exemple, les baralles de gossos són possiblement tant o més antigues que les de braus. Tant mateix, s'ha il·legalitzat tot i que no hi ha sempre la mort de l'animal ni la tortura per part d'humans, al menys en el moment de la baralla. Perquè aquest doble raser? Sí es manté l'estatus d'excepció dels braus, perquè no les baralles de gossos o de galls ? Per a mi, el que és essencial és que el fet de fer "Fiesta" i espectacle de la tortura, sang i mort d'un ser viu pel "plaer" de l'audiència és immoral. Què diu de nosaltres quan ens sembla "art" el ball d'un home (o dona) davant d'un animal que ja ha estat picat amb "puyas" metal·liques pel que ja ha perdut litres (sí, litres) de sang, a

Jet Blue: Arquetip de l'aprofitament de la xarxa social

JetBlue és una línia aèria low-cost americana que va iniciar les seves operacions l'any 2000 des de JFK (Nova York). És típica de les línies aèries econòmiques en que fan un ús intensiu d'Internet, sobre tot emprant-la per a saltar-se els intermediaris i fer les seves vendes de bitllets i altres serveis, com lloguer de cotxes, reserves hoteleres, etc. on-line. Però Jet Blue va un pas més enllà. Quan el blocaire Jonathan Fields va veure, fa uns mesos, l'actor William Shatner (el capità Kirk original de Star Trek) a la zona d'embarcament de JetBlue de l'aeroport JFK de Nova York, l'escriptor va obrir el seu portàtil, va connectar-se al wi-fi que ofereix JetBlue als seus clients a l'aeroport, i va tuitejar el que veia: “A la terminal de JetBlue. William Shatner, amb vestit de ratlles i ulleres de sol, esperant pujar al vol a Burbank. Perquè vola amb JetBlue? Gratis, potser?” El que va seguir el va sorprendre i mig-espantar. Al cap de deu segons, @jetblue esta

Som una colla d'imbècils : sionistes, antisionistes i altres bestioles

El poble català és la hòstia, la hòstia d'imbècils. No sé com ens ho fem, però sembla que sigui a propòsit que cerquem qualsevol tema, sobre tot d'assumptes aliens i/o estrangers, per barallar-nos, i així alienar-nos per acabar enemistats i sense ganes de trobar el que ens uneix. Els nostres enemics s'estan petant. No m'amagaré que crec que els israelians s'equivoquen, que els àrabs tenen un llarg historial de colonialisme per part d'occident. També sé que aquests no son sants. Ja n'he parlat, tant amb en Jaume Renyer com amb en Rubén Novoa, personalment i virtual. També ho he publicat al bloc. Però el que mai faré és entrar en un carreró en que ens aboquem a l'enemistat, al menys per part meva. M'agradaria que tots plegats ho entenguéssim. A més a més, alguns han de saber que, qui viu per l'espasa... Au, ara ja podeu flamejar -me tot el que voleu...

iPad és “iBad” (iDolent) per a la llibertat

Apple acaba de presentar un aparell que és realment innovador i atractiu, el iPad. Però aquest aparell, més que qualsevol altre producte d'Apple, demostra la voluntat de l'empresa de Steve Jobs de crear un monopoli, amb un entorn de lock-in en que els seus clients i usuaris estan obligats a adquirir només productes propis, incloent programari, música i pelicul·les. Aquesta és una agressió a les nostres llibertats més essencials com a consumidors i ciutadans. I si es permet que avanci sense resistència, existeix un greu perill de que altres empreses segueixin el seu model als ordinadors que els puguem comprar. El nou producte d'Apple limitarà les nostres llibertats de les següents formes: No podrem instal·lar programes que no hàgim adquirit a la botiga d'Apple No hi podrem instal·lar programari lliure No podrem compartir música ni llibres Apple podrà controlar l'aparell remotament, incloent la desactivació d'aplicacions i medis Si adquireixes un iPad, doncs, no

La traducció dels títols

De fa temps que em ronda pel cap una qüestió: la traducció dels títols. La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ( CCMA ) ha definit la política de presentació dels títols als seus medis segons hagin estat traduïts a l'estat espanyol. Sembla prou racional, tot i significar que la majoria de títols es presenten en castellà. Hi ha, però, una incongruència. Si el que es vol és respectar els títols en que s'hagin publicat les obres (d'art, intel·lectuals, etc.), aleshores, com és que no es manté el títol original, posem per cas de 風雲II , que no s'ha traduït ni al castellà, ni al català? Oi que aleshores es tradueix al català sense embuts? Perquè no prescindim, doncs, de l'intermediació de la traducció castellana quan citem una obra que s'hi hagi traduït? Quin avantatge o valor ens proporciona als catalanoparlants?! Com és que no es tradueix sempre els títols al català? Com és que un defensor de la nostra llengua i cultura com hauria de ser la CCMA cau en aques