Sobre les caixes

Evidentment, cada entitat té el dret a formar aliances com i amb qui vulgui dins del marc dels seus estatuts. Però en tot cas, les ha de justificar davant dels seus 'stakeholders' (les parts que depenen d'ella i que hi tenen interessos, i que no són simplement els membres del consell d'administració), incloent la societat en la que s'integra. Així mateix, ha de tenir lògica econòmica per als 'stakeholders', ja que no són simplement corporacions amb ànim de lucre d'uns socis.

La lògica socioeconòmica que en sorgeix no indica que aquestes entitats, sigui la caixa de Girona, del Penedès o Laietana, s'integrin i/o s'absorbeixin en unes entitats desenes de vegades més grans i que suposi una duplicitat de xarxes d'oficines, clients, i actors socioeconòmics, sinó que aquestes entitats menors sumin recursos de forma sinèrgica i presentin una sana competència a les entitats majors, en lloc de reduir aquesta, tot permetent que aquestes puguin fer un pas més vers la oligarquia.

Per altra banda, les caixes, a diferència dels bancs que disposen dels seus excedents per satisfer l'ànim de lucre dels accionistes, tenen una funció més enllà de la financera lucrativa: la de reinvertir els beneficis derivats de la seva activitat en obra cívica que creï riquesa econòmica i social allà on operin.

Tot plegat fa que opini en contra de la integració de les caixes de Girona, del Penedès i Laietana en entitats molt més grans que aquestes, i particularment en el cas de les dues últimes, que s'integrin en entitats que no tindran com a prioritat la creació de riquesa econòmica i social allà on operin: el Penedès i el Maresme.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Canvi radical de l'estat espanyol: un repte inassumible?

La llengua perilla: Culpables? Els catalans!

Que la IMprudència no ens faci traïdors!