Pasqual i el seu error

M’encanta el que suposa el regal d’en Forges a en Maragall: una caricatura d’ell mateix amb el lema “Penso, aprés destorbo”. És un principi amb el qual m’agrada pensar que combrego, tot i que moltes vegades quan el veig aplicar, m’embrida! Però el destorb intel·lectual és equivalent a la crítica constructiva. És essencial per a detectar les mancances, i a la vegada poder-les corregir.

Un altre lema que m’agrada és el “Errare humanum est” d’en Sèneca. Implica la oportunitat de rectificar, que no s’ha de deixar passar mai. Tots cometem errors: no fer-ho no seria humà. El que és important en que en Maragall corregeixi no és l’admetre que s’equivoqués (tot i haver-ho fet), sinó que significa que accepta el seu error, i això és el més conseqüent que pot fer un ser humà, perquè pavimenta el camí vers l’excel·lència. Seria bo que alguns ho fessin, i ben sovint.

Ara bé, tot això no dispensa del rescabalament. Tot i que errar és humà, s’ha de rendir comptes, s’ha de reconèixer, i s’ha d’acceptar que hi poden haver d’altres que tenien raó. No és qüestió de demanar indulgències, sinó de compensar aquest error i desagreujar aquells que no combregaven en el seu moment.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Canvi radical de l'estat espanyol: un repte inassumible?

La llengua perilla: Culpables? Els catalans!

La nova constitució russa