dimarts, 16 d’octubre de 2007

Els altres catalans

Tant d’enrenou perquè a la fira del llibre, la Buchmesse, de Frankfurt, a la que fou invitada d’honor la Cultura Catalana, fossin "exclosos" els escriptors en castellà? Ja he donat la meva opinió sobre el tema.

Però voldria rumiar sobre perquè aquests que defensen tant la llengua castellana al Principat no defensen, de passada, als autors catalans del Rosselló en llengua francesa? Hi ha una rica literatura catalana produïda, en llengua francesa principalment, però també en català, a la Catalunya del nord. Des de Ludovic Massé, que alguns consideren un Català Universal, passant pel Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, el poeta, dramaturg, contista, i novel·lista sallagosard Jordi Pere Cerdà, Joan Daniel Bezsonoff, Joan-Lluís Lluís, Michel Bolasell, fins Edmond Brazès, amb tota la seva obra teatral, poètica i critica literària; els periodistes, articulistes i autors Georges Gianadda o Pierre Bosch; l’historiador del Rosselló i paleoantropòleg Michel Brunet; els escriptors del col·lectiu Emili Xatard, autors de l’incomparable Perpinyhard...

El principi que exposen aquests que tant defensen els catalans que escriuen en d’altres llengües, el de l'universalisme, el compartim molts. Però han d'entendre que, per que hi hagi un joc equitatiu i just d'universalisme autèntic, totes les cultures han de jugar en un camp anivellat. El fet que qualsevol que es mou al mon cultural sap perfectament que no és el cas, indueix a creure que potser a molts no els interessa en realitat els escriptors catalans en llengua castellana, sinó defendre la espanyolitat del Principat, i de passada dels països a Espanya que compartim la seva llengua, i així acaben assaltant una vegada més, sigui o no la seva intenció última, el seu estatus, el prestigi de la llengua catalana.

1 comentari:

kapde ha dit...

Jo ho tinc clar.

Són ecspanyols i no catalans.

És decadent que els catalans deixem que ens diguin què és ser català.

Pregunteu-los-hi per Gibraltar o per Catalunya del Nord i feu la prova del cotó.

Cap ecspanyol passarà el test de la nostàlgia per un territori perdut.

Cal identificar i desmuntar sense parar-hi gaire esment els arguments de sociata que desvien el tema de les identitats nacionals.

Salut!