Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2007

Rússia i Espanya: un paral·lel

Després de llegir l’article d’en Salvador Cot a l’Avui, Pizarro el conqueridor , he reflexionat sobre un cert paral·lelisme entre l’ús que fan des dels grups de poder a l’estat, de les corporacions i els recursos d’aquestes, tant a Espanya com a Rússia. A Rússia actualment, hi ha hagut una revolució silenciosa dels siloviki (els poderosos ), liderats pel seu número ú, Vladimir Putin. Aquests son antics membres hereus del KGB (ara FSB, Federal'naya Sluzhba Bezopasnosti o Servei Federal de Seguretat) que varen ser marginats durant el regne dels oligarques de la presidència de Boris Yeltsin. Al succeir Vladimir Putin a aquest, va girar-se contra els oligarques, els va desposseir dels seus conglomerats petroliers i mediàtics, i va instal·lar els seus antics companys en tots els nivells de poder de l’estat i corporatius. Els siloviki , doncs, controlen ara totes les cotes de poder a Rússia, des de Rosneft, la més gran de les petrolieres de l’estat, passant per Almaz-Antei, el pro

El moment més dolent des de la transició?

És el moment més dolent des de la transició, diu en Heribert Barrera. És que ja l’havíem passat la transició? La transició cap a què? Què ha canviat des de que el dictadoríssim va manegar-ho per a que el rei dofí seu fos cap de l’ Estado Español ? (recordo a C’s, de passada, que aquesta era la terminologia del Jefe del ídem .) Un senyor de la seva edat i experiència hauria de tenir clar que, donat el seu diagnòstic, de que “És el resultat de l'acció dels successius governs... de la mentalitat dels polítics espanyols... i també hi ha conseqüències retardades del franquisme”, hauria d’estar dient que només hi ha una sortida a aquesta transició permanent, i que la transició va cap a la plena sobirania de Catalunya, i de qualsevol altre nació que vulgui desfer-se d’aquest estat en fallida constant que és l’espanyol. Critica, doncs, que “es va voler fer una Constitució catalana”? Aquest antic secretari general i president d’ERC critica que s’hagi aspirat a fer un pas més vers la

Disculpin les molèsties

A més de fer coses rares durant el parèntesi estival, com escoltar la COPE (una estoneta només, estava sintonitzant les emissores locals, us ho juro!), m'he posat a llegir “Disculpin les molèsties” d'en Xavier Vendrell. Tot i que en Joan Puigcercós el descriu a la presentació com “un llibre important” perquè parla d'una nova generació de polítics – la que fa el relleu a la generació d'en Pujol, la generació 'democràtica' –, no analitza prou aquesta Generació 'X', sinó que parla massa autobiogràficament d'en Vendrell, i sobre tot dels esdeveniments més conflictius recents: el finançament d'Esquerra Republicana, l'Estatut(et), etc. Ara bé, el que realment interessa, al menys a mi, és la opinió i les propostes polítiques d'aquest líder, dels més dinàmics, d'Esquerra Republicana. Interessa perquè, això sí, és un de la generació d'ERC que actualment resideix a la seva cúpula, i les seves propostes tindran un pes específic dins de le

Una lliçó de català

Tal i com comentava a l'article “ La llengua perilla: Culpables? Els catalans! ”, els veritables culpables de que no s'empri més el català com a medi de comunicació social, com a llengua per defecte, som els catalanoparlants. Un exemple: a la platja de Grifeu, a Llançà, hi ha un xiringuito on pots prendre una cervesa ben fresca, un cafè ben potable, i diversos entreteniments i entrepans. Està regentat per un noi català i una noia francesa. Bé, podeu imaginar-vos qui parla català per defecte als clients? En principi, pensaríem que el noi, sobre tot quan veiem que a la moto porta diversos adhesius d'indole catalanista, incloent l'oval amb les quatre barres i les lletres “CAT”. Doncs no. És la noia francesa la que parla, en principi i amb tothom, fins i tot amb els turistes francesos, en català. Fins i tot, dic, els turistes, perquè n'hi ha més d'un i dos, de turistes, que parlen el català, o al menys ho intenten i s'hi interessen: «C'est comment?... Café e

Què és una empresa (i II)

D'aquí a poc compareixerà davant del nostre parlament el president d'una empresa privada per a justificar l'incompliment de la seva companyia dels serveis contractats i compromesos amb la seva clientela. Quines son les empreses que gaudeixen de tal possibilitat? Doncs aquelles que es senten suficientment fortes davant de la representació de la ciutadania com per enfrontar-se a ella. Hi ha tota una sèrie d'empreses que gaudeixen d'un excés de poder gràcies a la seva importància econòmica i, per extensió, política. Son unes empreses que fan i desfan a la seva voluntat, i si hi veuen entrebancs polítics, compren la solució: el favor polític dels partits que reben el seu finançament a través de crèdits bancaris 'tous'. Recordem que els accionistes de referència de les grans elèctriques i d'altres corporacions son els bancs i caixes. El cas d'ENDESA és flagrant, però del tot lògic: si contemplem la dicotomia en que es troba el seu president, conseller de

¡Manos arriba, esto es un atraco!

Federalistes? Voleu dir? L’executiva “federal” del PSOE ha imposat, en contra de la opinió del PSN, que no es formarà govern a Navarra amb Izquierda Unida i Nafarroa Bai, independentistes i explícitament contraris a la violència. Així regala el PSOE el govern a Unión del Pueblo Navarro , o sigui al PP, amb una escissió de l’UPN, Convergencia de Demócratas de Navarra . Nafarroa Bai (Navarra Sí) es declara clarament contrari a la violència: Nafarroa Bai defenderá el respeto de los derechos humanos sin excepción, el fin de la violencia y de los ataques al contrario, los derechos de las víctimas y de los presos, el fin de las amenazas y las torturas, la libertad de expresión y opción política. Més clar, l’aigua. Com és doncs que el PSOE de Ferraz poden decidir regalar-li al PP Navarra, quan la majoria de votants ha votat en contra de la continuïtat d’un govern, el de l’UPN, que sempre ha anat de la ma del PP? Fins i tot els socialistes navarresos s’han manifestat a Iruña/Pa

L’anacronisme de l’anti-nacionalisme

El Manifest Comunista de 1848 declara que “Les diferències entre nacions i la hostilitat entre pobles disminueixen cada dia més, degut al desenvolupament de la burgesia, la llibertat del comerç, el mercat mundial, la uniformitat del mètode de producció i de les condicions de vida corresponents.” Marx creia que el capitalisme industrial modern és, essencialment, una força homogeneïtzadora, que crea condicions idèntiques en la vida i la lluita dels explotats de tots els països. Com apreciareu, aquesta visió no ha canviat ni gens ni mica, i la hostilitat entre pobles no és que hagi minvat amb el capitalisme, sinó que ha augmentat. La Segona Internacional (1889) també considerava que els nacionalismes pertanyien al passat. En Karl Kautsky, teòric de la socialdemocràcia i editor del quart volum de El Capital d’en Karl Marx creia que les nacions es fusionarien i que (referint-se a la població romanx a Suïssa) els que parlen idiomes menors els abandonarien amb indiferència i sense resistè

Judici sever, o Juicio severo?

En Lluís Foix és un periodista interessant. Escriu prou bé i, tot i no combregar amb moltes de les seves opicions, sempre les trobo ben argumentades. Per això, quan he llegit el seu article en que lloa els escrits d’en Jordi Pujol que es publiquen al web del Centre d’Estudis Jordi Pujol , he anat directament per a veure de què es tractava. Al web, m’he trobat una cita, signada per l'ex-president, que encapçalava la primera plana: “Per nosaltres la llengua és el nervi de la nació, el nervi del poble” . Justa la fusta, he pensat. Té tota la raó, en Jordi Pujol! Quina ha estat la meva sorpresa quan he accedit a l'escrit al qual es referia el Sr. Foix, "Judici sever"... he trobat que me l'haig de llegir en castellà! L’article, publicat originalment al diari La Vanguardia, es titula en realitat “Juicio severo”! Sr. Pujol, seria de molt agrair que facilités els text en català, encara que només sigui en text planer, en lloc d'una còpia de l'article d