14 de maig 2007

Mas s’alia amb en Piqué

Sembla que en Mas s’apunta als principis del PP de Badalona. Ara, és el tripartit que té la culpa de la immigració il·legal, de la concentració dels jihadistes europeus a Catalunya i en general del terrorisme d’arrel islàmica.

Deu ni do, sí que en té de responsabilitats el tripartit. Ja hem aconseguit l’estatus de país sobirà? Tenim les competències d’immigració, fronteres, armes de foc i política exterior? Caram, i jo sense assabentar-me’n!

Sembla que CiU està perdent els papers, i s’apunta a les inferències xenòfobes del PP, particularment de Badalona, a les quals ha donat suport implícit en Josep Piqué. És un cas de tots contra el tripartit? Doncs, crec que no. És un cas de pèrdua de direcció, en la que CiU li sembla que s’ha de barallar amb el PP pels vots de l’extrema dreta a Catalunya.

Però que no se’n adonen que el que estan fent és jugar amb un foc, que després no hi haurà bomber que l’apagui. El que no es pot fer és apuntar-se al joc del PP, apuntant a la immigració com a culpable de la delinqüència. Dels immigrants que han arribat a casa nostra, la enorme majoria paguen les seves contribucions a la seguretat social: ja haurien de saber que qui ha salvat a la SS son els immigrants!

Què hem de pensar? Que son tots una colla de terroristes? Que els hem de fer fora? I aleshores, qui farà la feina? Si la majoria del creixement econòmic dels últims anys reposa netament sobre les espatlles de la immigració. El que hem de fer, en lloc de crear unes fractures socials que després resultaran inabordables, és enfrontar els problemes que tenim, juntament amb els immigrants, i no enfrontant-nos amb aquests. Els immigrants son dels primers que pateixen el terror – molts varen fugir-ne; la delinqüència – com per exemple el tràfic de persones; la inseguretat social – manca d’habitatge, laboral, etc.

Per cert, jo vaig néixer a Anglaterra: jo també soc immigrant. Passa rés?

11 de maig 2007

Acabem amb el Grupo Godó!

L’article "Acabem amb la Vanguardia" de l’Hector López Bofill al seu nou blog en que fa una crida per acabar amb els privilegis de que gaudeix la Vanguardia m’ha fet pensar en una altra irregularitat (no sé quin altre qualificatiu donar-li... aberració?) del Grupo Godó.

Em refereixo a l’estrepitós incompliment de les condicions per les que es va assignar la concessió d’un múltiplex de TDT a Emissions Digitals de Catalunya, SA, de la qual és principal propietari el Grupo Godó.

Veiem com comença un article publicat al número de març del 2005 de “Enginy Tècnic”, la revista del Col·legi Oficial d’Enginyers de Catalunya:

El repte del llançament de la TDT a Catalunya

El passat 1 d’agost del 2004, la societat Emissions Digitals de Catalunya va guanyar el concurs de gestió i explotació d’un múltiplex de la Televisió Digital Terrestre a l’àmbit català.

Des d’aleshores, i conjuntament amb els seus accionistes, el responsables dels mitjans audiovisuals del Grup Godó estem treballant per oferir la màxima qualitat de producte als futurs usuaris de la nova televisió digital.

En aquest article, el director gerent de l’aleshores CityTV, en Jordi Orozco i Martí, justificava ja el desplegament lentíssim que ha resultat tenir la concessió. Ara, a gairebé tres anys d’aquesta, i a dos de l’article esmentat, la que ara s’anomena Td8 encara només emet regularment escombraria de producció aliena, amb un parell de produccions pròpies (que no qualificaré... vosaltres mateixos), principalment en llengua castellana.

Recordem que EDC va obtenir la concessió amb la condició, entre d'altres, de que l'emissió del 100% de la programació pròpia fóra en llengua catalana. Reposa un fotimer de sèries que ja s’havien emès a TV3 en català, però ho fan en castellà. I tot això tenint en compte que el Servei Català de Doblatge ofereix films i sèries traduïts al català a cost zero! A més a més, una altra condició de la concessió fou que hi hagués una “especial incidència en programes d'interès social i programes educatius”. Això és el que argumenten que son els programes de l’Arús?

Aquest incompliment és absolutament inadmissible. Quan es retirarà la concessió a Emissions Digitals de Catalunya?

09 de maig 2007

La raó d’en Maragall

En una cosa combrego totalment amb en Maragall: que el futur del nostre projecte nacional rau a Europa, i no a España. Encara que l’actual versió de l’estatut no ens el "retoquin" gaire, España ja fa tard.

En aquest mon globalitzat, en que les administracions necessiten tenir una dimensió considerablement més important que aquella dels estats-nació hereves de les lluites de poder, polítiques o militars, del període s. XVIII~XIX, ja fa decennis que es va perfilant, després de la segona guerra mundial, un paradigma transnacional.

Aquest model, que ha partit de la superació del model de l’estat-nació, desenvolupant les estructures de poder establertes dins de les unitats econòmiques que son Estats Units i Amèrica, Japó (i ara Xina) i l’Extrem Orient, i Europa, agrupant els principals motors de França, Alemanya i el Regne Unit, ens indica que, tot i que aquests últims estats-nació lluiten per mantenir la seva primacia dins de la UE, se’ls acaba el moment històric.

España, doncs, arriba tard. La il·lusió d’haver consolidat l’estat-nació seguint el model de França, és efímera, ja que no ha convençut, després de 300 anys d’imposició, a gairebé ningú de les comunitats "perifèriques". El model francès aplicat a España ha fracassat. Les forces polítiques sorgides de la transició de dictadura a democràcia ha intentat inventar-se un model propi, a partir d’imatges captades del model alemany, potser una mica d’italià, certs elements del britànic, etc. Evidentment, per molt que hagin somiat alguns que aquest poti-poti hagi pogut superar la cultura imperial castellana, està clar que el "Problema catalán" o el "Problema vasco" és, en realitat, el "Problema español".

El futur projecte nacional català, doncs i més que mai, ha de veure’s en clau europea, ja no com a bot salvavides de les aspiracions democràtiques, tal com va ser abans i durant la transició, sinó com a projecte futur atenint-se al principi que serà cada vegada més imperant a la Unió Europea de "subsidiarietat", el principi pel qual l’administració ha d’estar el més proper possible a l’administrat: segons les necessitats serà cada vegada més a nivell municipal i "regional" (respectant el glossari europeu), i cada vegada menys a nivell d’estat-nació.

Per cert, avui és el "Dia europeu"! (Web del "Día de Europa")

05 de maig 2007

Resultats eleccions al parlament escocès

Partit"Constituencies"Regional+/-Total
SNP2126+2047
LAB379-446
CON413-117
LD115-116
Altres03-143
SNP: Scottish National Party (Partit Nacionalista Escocès, independentista)
LAB: Scottish Labour Party (Partit Laborista Escocès, unionista,
integrat al partit britànic)
CON: Scottish Conservative & Unionist Party (Partit Conservador Escocès, fortament unionista, integrat al partit britànic)
LD: Scottish Liberal Democrats (Partit Liberal Democràtic Escocès,
integrat federativament al partit britànic)

El Parlament escocès es composa de 129 escons que representen 73 "Constituencies" o circumscripcions electorals, per a les que es vota a un candidat (el que més vots obté, guanya l'escó) i 8 "Regions" (56 escons, distribuïts segons el "Additional Member System"). Per a més informació, aneu al web del Parlament escocès.

03 de maig 2007

El projecte nacional i els nou vinguts

Vaig néixer a Londres, m’hi vaig criar i m'hi vaig educar. Soc doncs, fins a cert punt, anglès, tot i que el meu pare i la meva avia em varen ensenyar el català i el que és Catalunya, i que fa tants anys que visc aquí (vaig venir després de palmar en Paco).

Per tant, crec que sé com pot ser venir a una país nou, i com és ser nouvingut a Catalunya. Per començar, mira que costava que els catalans em parlessin en català! Tal com vaig comentar el desembre passat a “La llengua perilla”, el problema, l’amenaça més important no son els nouvinguts que no parlen el català: son els catalans que no els hi parlen en català a ells!

Quan aprendrem els catalans que no fem cap favor ni a la llengua, ni a nosaltres mateixos, i encara menys als nouvinguts, parlant-los en castellà?

Afortunadament, hi ha una bona colla de nascuts a l’estranger que volen viure en normalitat en català, als Països Catalans! Tenen un web, IMMI.cat, on expliquen els seus objectius:

  • La creació de canals de comunicació social realitzats per equips conjunts de persones d’origen immigrat i catalans d’origen.
  • La llengua vehicular de Immi.Cat serà el català. També desenvoluparem publicacions en les llengües de les comunitats majoritàries als PPCC i en el sistema TSI.
  • Afavorirem i reclamarem la presencia de persones immigrades als mitjans de comunicació.
  • La edició de productes culturals de la cultura dels països catalans, concebuts especialment per connectar amb la població d’origen immigrat.
  • La edició de productes culturals de la cultura de les comunitats d’origen immigrat, concebuts especialment per connectar amb la població dels Països Catalans.
  • Immi.Cat funcionarà també com un grup d’opinió, per afavorir la inclusió dels projectes personals dels immigrants en el projecte històric dels Països Catalans.
  • Els integrants de Immi.Cat participarem activament dels debats i accions reivindicatives per la defensa dels drets dels Països Catalans a decidir el seu futur, cap una societat de progrés sobirà i democràtic.
  • Reivindiquem la igualtat entre les persones en drets i obligacions.

Aquestes persones vingudes d’arreu ens volen ajudar a perdurar i sobreeixir com a poble: per a que així pugui ser, els hem d’ajudar a ajudar-nos; els hem de rebre com a propis; hem d’obrir-los els braços i abraçar el que poden aportar al nostre poble i cultura, per a esdevenir la nova Catalunya, lliure i sobirana, del futur.

02 de maig 2007

Projecte nacional

Voldria tractar el futur polític nacional des de la visió que pot 'aportar' el màrqueting (no rieu, ni feu ganyotes, sis plau):

Percepció - procés cognitiu en el qual les persones seleccionen, organitzen i interpreten estímuls del medi ambient exterior (publicitat) o de fonts internes (necessitats).

Avui, no es cerca el 'millor' producte. Tots satisfan +/- les necessitats; la seva qualitat és +/- igual. En el cas de les propostes polítiques, tots volen atreure el votant mitjà, des de IC fins al PP. Tots proposen unes solucions difícils de diferenciar-se entre si: per això es decanten tant vers la crítica personal, vers la crítica destructiva, ja que no hi ha alternativa, no hi ha crítica constructiva.

Ens hem de diferenciar, doncs, d'altre forma. S'ha de 'vendre' passions, percepcions, sensacions i sentiments. Es tracta, doncs, de promoure un sentiment de pertinença a la comunitat. La qüestió és, a quina comunitat? Qui s'obra més a un ventall més ampli de ciutadans? Amb quines polítiques podem atreure més sentiment, més emoció, més proximitat?

Espanya ho està fent força bé per a alienar la comunitat catalana: ho estem veient en les iniciatives de la societat civil, i també a alguns sectors dels partits, al menys aparentment. Però cap a on hem d'apuntar en els propers mesos, anys, decennis? Em sembla que aquest és un dels aspectes en que van ben perduts, tant a ERC (i es nota) com als demés partits.

Serà imprescindible encarrilar les estratègies en els propers congressos, conferències, etc. per a tenir-ho en compte. No podem permetre que es prioritzin els interessos sectaris sobre la generalitat del país, la nostra nació, el nostre projecte nacional.

El mite del «free-rider»—per què Europa ha de superar l'Aliança Transatlàntica

Durant dècades, el discurs sobre la seguretat transatlàntica ha estat dominat per una narrativa cansada i de tipus lliçó de Washingt...