Una altra avaria tècnica a rodalies – Transferència d'ADIF ja!

-
Sant tornem-hi! Aquest matí les rodalies han tornat a avariar-se. Montcada i Reixac ha estat l'escenari d'una total manca de respecte pels usuaris per part de RENFE. Ara resulta que la catenària entre aquesta població i l'estació de Sant Andreu Comtal està avariada.

Però cal recordar que la catenària no és responsabilitat de RENFE, sinó d'ADIF, l'Administrador de Infraestructuras Ferroviarias, adscrit al Ministerio de Fomento, i té les responsabilitats següents, entre d'altres:
  • la construcció d'infraestructures ferroviàries (per exemple el TGV al seu pas per Bellvitge).
  • l'administració de les infraestructures de la seva titularitat (per exemple les vies per on circulen els trens de rodalies).
  • el control de la infraestructura ferroviària que administri.
  • l'atorgament dels certificats de seguretat.
  • el cobrament dels cànons per utilització de les infraestructures ferroviàries (a RENFE, actualment la única adjudicatària)
  • l'elaboració d'un pla de contingències per a restablir la normalitat en cas d'accident, de fallada tècnica o altra incidència.
És a dir, totes les avaries de les infraestructures son responsabilitat d'ADIF. El desastre de la construcció de les vies d'alta velocitat pel TGV és definitivament responsabilitat d'ADIF. Ja n'hi ha prou d'aquest menyspreu per part d'aquesta agència de l'estat als usuaris catalans. És urgent i imprescindible que la Generalitat exigeixi no solament la transferència de RENFE Rodalies, que és només l'adjudicatària, sinó també d'ADIF i de totes les infraestructures catalanes gestionades per aquesta agència del govern.

La transferència d'ADIF és al fons la única garantia de la qualitat de les infraestructures i del servei que en elles es presta. Dins de poc, l'adjudicació dels serveis s'obrirà a qualsevol empresa ferroviària que vulgui explotar les infraestructures, i per tant no necessariament de RENFE, i cal que tinguem el dret de decidir sobre qui ens haurà de prestar el servei en condicions.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Canvi radical de l'estat espanyol: un repte inassumible?

-
L'estat espanyol és, com tots en el marc polític occidental modern, un estat sobirà territorial. És a dir, l'estat nacional que Espanya sempre ha aspirat a ser es fonamenta en el principi territorial. La identitat política dels seus ciutadans depèn de la residència en algun espai territorial específic, dins del qual les institucions es poden organitzar de diferents maneres (p. ex. federal, o bé unitari). És la pau de Westfàlia de 1648 (tractats d'Osnabrück i de Münster, i també dels Pirineus de 1659) que marca l'establiment d'aquesta concepció i el començament de l'era moderna, l'estat–nació modern i el final del feudalisme. Per tant, és aquí quan neix l'estat–nació sobirà, estretament associat amb la territorialitat. A l'avantsala d'aquest nouveau régime , s'havia desenvolupat la doctrina de la sobirania exposada per l'economista–filòsof francès Jean Bodin ( enllaç en anglès ) als seus “ Six Livres de la Republique ” (1576), enormement
Més informació

La llengua perilla: Culpables? Els catalans!

-
Fa uns mesos, vaig assistir a un curs d’inici a una llengua estrangera, a la que assistíem diverses persones que, em consta, son tots de parla catalana i que volem defensar la nostra llengua. El professor, no català, ens va explicar, en català, que encara no dominava la nostra llengua, i que ens agrairia poder impartir les classes en castellà. Varem acceptar tots i sense excepció. Les classes varen iniciar-se amb total normalitat. Però a partir d’aquell moment, molts dels assistents varen fer servir el castellà per a adreçar el professor. Recordem que son militants catalanistes defensors de la llengua, i tot i així, canviaren automàticament al castellà al adreçar-se a un estranger. Això em recorda quan vaig arribar a Catalunya (sóc nascut a Anglaterra). Ja parlava el català i l’emprava sempre que podia. Feia aleshores de professor d’anglès, i sabia que la millor forma d’aprendre un idioma és fent-lo servir. Però sovint, quan entrava a les botigues, on els dependents atenien a les clie
Més informació

Que la IMprudència no ens faci traïdors!

-
En Jordi Carbonell, que fou amic del meu pare, que havia estat a casa a Londres i que havien lluitat colze a colze, i per tant al que vaig conèixer de menut i tot, per qui sempre he tingut gran, grandíssim respecte, va dir l'Onze de Setembre del 1976 a Sant Boi "Que la prudència no ens faci traïdors!" Aquell era un altre context, acabàvem de sortir de la dictadura, entràvem en la 'transició', aquesta de la que realment no hem passat mai, i la 'prudència' aleshores era equivalent a aquella dita tan catalana de què "El meu mal no vol soroll". El no fer soroll era la traïció, calia fer soroll, calia sortir i lluitar per "Llibertat, Amnistia, Estatut d'Autonomia"! Avui, el soroll l'hem fet, el fem i el seguirem fent. Però ara, la prudència és una altra cosa, la prudència no és "el meu mal no vol soroll", sinó que la prudència és planificació, tenir un pla A, B, i C, tenir clares les conseqüències de c
Més informació