Quin vot és el vot útil?
Si el candidat queda fora, en el sistema actual de democràcia representativa parlamentària, per bé o mal, deixa d’existir. No té la possibilitat d’influir en la política i esdevé totalment inútil. Té la mateixa possibilitat d’influir que qualsevol altre membre de la ciutadania. Aquest no és el millor dels mons desitjats, i m’agradaria veure una democràcia més directa, però les eleccions son d’aquí a menys de cinquanta dies.
És clar que sempre podem dimitir dels nostres drets democràtics, claudicar i desistir de la defensa del bé més preuat, la llibertat política. Quan no tenim llibertat política, comencem a no tenir res, i passem a ser vassalls dels que tenen tot el poder (perquè l’hem cedit). Aleshores tenim el que ens donen i no pas allò al que tenim dret. I el dret fonamental és el dret a decidir les nostres vides, les nostres opcions socials, polítiques i econòmiques.
Insisteixo, el dret de decidir rau, en el nostre actual sistema, en el vot. Que no n’hi ha prou amb això? És clar que no, però no farem una democràcia directa des de fora de l’actual sistema, a menys que no proposem una revolució: ens afiliem a la FAI i cantem “¡A las barricadas!”? Jo no ho faré, no pas perquè no trobi l’anarquia, com a principi polític, molt lloable, sinó perquè crec que és una utopia (expressió dels propis anarquistes) inabastable. En tot cas, si aquesta és la vostra preferència política, endavant... abstingueu-vos.
Però si no, més val que ens espavilem a decidir quina és la candidatura més propera a les nostres preferències. En tot cas, tinguem clar que els dos partits predominants a Espanya, sobre tot el PSOE, ens diran que el vot útil és el seu, que així evitarà el poder absolut de l’altre. Però això és absolutament fals. El vot útil és el que més proper sigui a la nostra preferència política, el que defendrà els nostres interessos davant d’un estat que no té com a fita representar preferentment a la societat catalana, sinó al “Interés General del Estado”.
És a dir, el vot realment útil serà aquell que s’enfronti als dos partits hegemònics a Espanya, un vot pels partits independents, de sobirania catalana, davant de la subordinació d'altres als seus partits de referència espanyola.
I recordeu, abstenir-se o bé és per un principi polític... l’anarquisme, o bé és una claudicació, una inhibició i un acte de negligència de la defensa dels drets cívics. La única utilitat que pot tenir és de donar més percentatge de vots al PP a Catalunya, que ells sí que no s'abstindran!
Comentaris
Salut!
Primer, gràcies per llegir-me. Ets tu el visitant, doncs!!! ;-)
Ei, jo crec que les abstencions tàctiques poden ser útils, però en aquest cas, crec que l'únic que ens portarà és a una sociovergència, i no pas a un govern del PP, que sembla ser el que proposes tu, seguint l'estratègia de "quan pitjor millor".
Salut i República.