Björk "Declara la independència"

-
free music

El passat 2 de gener, el webzine indie Pitchfork va publicar una entrevista amb la cantant, música i actriu Björk. Björk és islandesa i té present encara el seu país, tot i ser una megaestrella internacional amb una línia insuperablement multicultural i multidisciplinària. És filla d'un líder sindicalista i de mare políticament activa. No renega de les seves arrels.

A l’entrevista que se centra en l’últim àlbum Volta, i particularment l’últim single, el vídeo del qual acaba amb la Björk portant les banderes de Grenlàndia i les Illes Fèroe. Sobre aquestes li pregunten, i Björk explica...

Son les banderes de Grenlàndia i de les Illes Fèroe. Islàndia va assolir la independència de Dinamarca fa 60 anys. Varem ser una colònia durant 600 anys, i varem ser realment maltractats, com totes les colònies. I Grenlàndia i les Illes Fèroe encara son part de Dinamarca. La cançó la vaig escriure en part per a aquests països. Als diaris d’Islàndia sempre se’n parla de la voluntat de les Illes Féroes i Grenlàndia d’assolir la independència, i semblava que Grenlàndia estava a punt, però aleshores hi varen trobar un munt de petroli i Dinamarca no ho vol deixar anar, això. Si entres en un bar de barri i preguntes sobre Grenlàndia i les Illes Fèroe, la gent es posa molt susceptible. La gent recolza clarament que Grenlàndia i les Illes Fèroe assoleixin la independència. Em sembla que Grenlàndia i les Illes Fèroe han vist a Islàndia com a inspiració, la forma en que varem muntar el nostre sistema bancari, la forma en que varem esdevenir més i més independents.

Em semblava histèric dir a un amic que té molts problemes amb la seva xicota que digui, simplement ‘Declara la independència i enarbora la teva pròpia bandera’. Potser és un sentit d’humor ximple. Però sens dubte està dedicat a Grenlàndia i les Illes Fèroe.

Lletra traduïda al català
Declareu la independència!
No permeteu que us ho facin això!
Declareu la independència!
No permeteu que us ho facin això!

Declareu la independència!
No permeteu que us ho facin això!
Declareu la independència!
No permeteu que us ho facin això!
Justícia

Engegueu la vostra pròpia moneda!
Feu el vostre propi segell
Protegiu la vostra llengua

Declareu la independència
No permeteu que us ho facin això
Declareu la independència
No permeteu que us ho facin això

[x4] Feu la vostra pròpia senyera!

[x6] Aixequeu la vostra senyera! (Més amunt, més amunt!)

Declareu la independència!
No permeteu que us ho facin això!

Declareu la independència!
No permeteu que us ho facin això!

Maleïts colonialistes
No feu cas de la seva condescendència
Arrenqueu les seves benes dels ulls
Obriu els seus ulls

Declareu la independència!
No permeteu que us ho facin això!
Declareu la independència!
No permeteu que us ho facin això!

Amb senyera i trompeta
Aneu al cim de la vostra muntanya més alta!

I aixequeu la vostra senyera! (Més amunt, més amunt!)
[x5] Aixequeu la vostra senyera! (Més amunt, més amunt!)

Declareu la independència!
No permeteu que us ho facin això!
Declareu la independència!
No permeteu que us ho facin això!

Aixequeu la senyera!

(lletra en anglès obtinguda a www.songlyrics.com)

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Canvi radical de l'estat espanyol: un repte inassumible?

-
L'estat espanyol és, com tots en el marc polític occidental modern, un estat sobirà territorial. És a dir, l'estat nacional que Espanya sempre ha aspirat a ser es fonamenta en el principi territorial. La identitat política dels seus ciutadans depèn de la residència en algun espai territorial específic, dins del qual les institucions es poden organitzar de diferents maneres (p. ex. federal, o bé unitari). És la pau de Westfàlia de 1648 (tractats d'Osnabrück i de Münster, i també dels Pirineus de 1659) que marca l'establiment d'aquesta concepció i el començament de l'era moderna, l'estat–nació modern i el final del feudalisme. Per tant, és aquí quan neix l'estat–nació sobirà, estretament associat amb la territorialitat. A l'avantsala d'aquest nouveau régime , s'havia desenvolupat la doctrina de la sobirania exposada per l'economista–filòsof francès Jean Bodin ( enllaç en anglès ) als seus “ Six Livres de la Republique ” (1576), enormement
Més informació

La llengua perilla: Culpables? Els catalans!

-
Fa uns mesos, vaig assistir a un curs d’inici a una llengua estrangera, a la que assistíem diverses persones que, em consta, son tots de parla catalana i que volem defensar la nostra llengua. El professor, no català, ens va explicar, en català, que encara no dominava la nostra llengua, i que ens agrairia poder impartir les classes en castellà. Varem acceptar tots i sense excepció. Les classes varen iniciar-se amb total normalitat. Però a partir d’aquell moment, molts dels assistents varen fer servir el castellà per a adreçar el professor. Recordem que son militants catalanistes defensors de la llengua, i tot i així, canviaren automàticament al castellà al adreçar-se a un estranger. Això em recorda quan vaig arribar a Catalunya (sóc nascut a Anglaterra). Ja parlava el català i l’emprava sempre que podia. Feia aleshores de professor d’anglès, i sabia que la millor forma d’aprendre un idioma és fent-lo servir. Però sovint, quan entrava a les botigues, on els dependents atenien a les clie
Més informació

Que la IMprudència no ens faci traïdors!

-
En Jordi Carbonell, que fou amic del meu pare, que havia estat a casa a Londres i que havien lluitat colze a colze, i per tant al que vaig conèixer de menut i tot, per qui sempre he tingut gran, grandíssim respecte, va dir l'Onze de Setembre del 1976 a Sant Boi "Que la prudència no ens faci traïdors!" Aquell era un altre context, acabàvem de sortir de la dictadura, entràvem en la 'transició', aquesta de la que realment no hem passat mai, i la 'prudència' aleshores era equivalent a aquella dita tan catalana de què "El meu mal no vol soroll". El no fer soroll era la traïció, calia fer soroll, calia sortir i lluitar per "Llibertat, Amnistia, Estatut d'Autonomia"! Avui, el soroll l'hem fet, el fem i el seguirem fent. Però ara, la prudència és una altra cosa, la prudència no és "el meu mal no vol soroll", sinó que la prudència és planificació, tenir un pla A, B, i C, tenir clares les conseqüències de c
Més informació