ENDESA: què és una empresa?

El desastre econòmic generat per la fallada generalitzada del flux elèctric a Barcelona em fa reflexionar sobre si les empreses entenen, si la nostra societat entén, quina és la funció radical que tenen les empreses.

Generalment, entenem les empreses com a persones jurídiques constituïdes com a eines per a agrupar el capital, els recursos econòmico-financers i humans necessaris per a tirar endavant projectes, generalment amb finalitat lucrativa.

En efecte, son una concessió de la nostra societat, a canvi de la protecció de la propietat dels accionistes per a poder assumir una sèrie de riscs per a generar riquesa. Per tant, les empreses tenen un deute vers la societat, ja que sense aquesta, elles no serien res, no estarien protegides davant de tota mena de faltes i delictes, no estarien protegides davant de la llei de la jungla.

Aleshores, cal que tinguin inculcades a les seves cultures un principi ètic que reconegui aquest deute i responsabilitat, i que obrin en conseqüència. No poden, com és evident que fan en molts casos, aprofitar la protecció de la societat, per girar-se en la seva contra en benefici exclusiu dels seus accionistes.

Això és el que està passant, per exemple, amb Endesa. Una corporació que es vanaglòria d’un creixement econòmic fabulós, un ingent retorn sobre la inversió del capitalista, però que no compleix les seves obligacions vers la societat. En aquest sentit, s’ha de controlar fèrriament a les empreses, de la mateixa manera en que se les protegeix, per a que no es creguin que, una vegada assolida una situació de poder, puguin obrar exclusivament pel bé dels seus accionistes a costa dels seus clients i empleats.

Perquè les empreses han d’assumir la seva condició d’eina per a l’avançament de la societat en general, i no només la Societat Anònima. S’ha d’incorporar la responsabilitat de “Bon Ciutadà”, que no està gens assumida per empreses, empresaris i directius de les nostres empreses. I els primers han de ser les empreses que donen serveis en monopoli o oligopoli, com son els serveis bàsics essencials per a la ciutadania en general, així com per a les demés empreses que en depenen. És a dir la economia i la societat.

Recordo la dona de fer feines de “Camera Café”: és una dictadora que es creu que tots els empleats de l’empresa hi son a la seva disposició, com si l’empresa s’hagués creat per a que ella tingués el seu lloc de treball. Aquesta és l’actitud de masses empresaris. La societat no s’ha creat per a estar a la seva disposició... és l’empresa que existeix per i gràcies a la societat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Canvi radical de l'estat espanyol: un repte inassumible?

La llengua perilla: Culpables? Els catalans!

Que la IMprudència no ens faci traïdors!