En Josep Piqué ha dimitit com a president del Partido Popular a Catalunya. Per fi, en Piqué se’n adona que el PP representa l’essència de l’espanyolisme més ranci i centralista, i que ni tant sols des de dins de l’aparell es podrà canviar res.
Aquest liberal econòmic i social se’n adonarà per fi que el PP no té res de liberal, ni econòmic, i encara menys, social. Ha patit directament el model ja no centralista, sinó dictatorial, del seu partit. A Madrid no esperen a que hi hagi un congrés del partit català, sinó que imposen directament la seva voluntat, obviant l'albir de la militància local. I aquest és, essencialment, el model que volen ells per a Espanya: la dictadura pseudo-democràtica centralista i anti-liberal. No cerquen el ‘centre’ polític i social, més que en aparença.
La cúpula del PP és en essència la imatge de l’ànima més profundament i històricament castellana, una Espanya que no és que no pot canviar, sinó que no vol, i que no pot admetre que hi hagi diversitat, sigui cultural o social, o tant sols d’opinió.
En Josep Piqué paga el preu de voler una Espanya veritablement liberal democràtica i intentar-ho des d’un partit que representa absolutament el contrari.
1 comentari:
Mireu. En Josep Piqué no ha estat mai sant de la meva devoció tot i que jo també sóc de dretes. Però a partir de la seva dimissió, ja me'l miro amb uns altres ulls. Ja comença a caure'm més bé que no pas fins ara.
És una llàstima que els peperos centralistes de l'Espanya profunda i centralista no se n'hagin adonat de la vàlua d'aquest senyor amb cara de nen de no haver trencat mai cap plat.
Publica un comentari a l'entrada