Això de les Maragallades deu ser genètic. Ara és l’Ernest que ha sortit amb una debilitat mental, una imbecil·litat.
Si ha quedat clar al debat parlamentari d’avui que tothom està d’acord que el català es troba en una situació de debilitat davant del castellà, ens surt ara el Maragall de torn amb una defensa del bilingüisme, raonant que uns nois d’Olot no varen poder fer una presentació en castellà. A més a més, s’havia de fer en un concurs internacional al Museu de la Ciència a Barcelona: aleshores, no haurien d’haver-la fet en anglès, per exemple?
Com es nota que l’Ernest és fidel a la corrent més espanyolista del PSC, ja que ara no hi pinten res els maragallistes/catalanistes.
La democràcia no és una papereta dipositada en una urna cada quatre anys, sinó que ha de ser una forma de vida. Ha de fluir per la nostra sang talment com l'oxigen que ens dona vida. La dificultat rau no pas en les noves idees, sinó en escapar de les velles, les quals es ramifiquen en cada racó de les nostres ments.
Jo
John Maynard Keynes
21 de desembre 2006
Més Maragallades, però ara de l’Ernest
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
El mite del «free-rider»—per què Europa ha de superar l'Aliança Transatlàntica
Durant dècades, el discurs sobre la seguretat transatlàntica ha estat dominat per una narrativa cansada i de tipus lliçó de Washingt...
-
És europea, Rússia? Primerament, una explicació de per què aquest article. Abans de l’estiu, parlant amb un company de la naturalesa de l...
-
Introducció El proppassat 30 de juny, l’executiu rus va ordenar sobtadament que se suspengués tot el trànsit ferroviari a través de ...
-
Com el Memoràndum d’Islamabad ha consignat Trump a la claudicació Introducció El 28 de febrer de 2026, el món va contemplar una ostent...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada