dimecres, 2 de maig de 2007

Projecte nacional

Voldria tractar el futur polític nacional des de la visió que pot 'aportar' el màrqueting (no rieu, ni feu ganyotes, sis plau):

Percepció - procés cognitiu en el qual les persones seleccionen, organitzen i interpreten estímuls del medi ambient exterior (publicitat) o de fonts internes (necessitats).

Avui, no es cerca el 'millor' producte. Tots satisfan +/- les necessitats; la seva qualitat és +/- igual. En el cas de les propostes polítiques, tots volen atreure el votant mitjà, des de IC fins al PP. Tots proposen unes solucions difícils de diferenciar-se entre si: per això es decanten tant vers la crítica personal, vers la crítica destructiva, ja que no hi ha alternativa, no hi ha crítica constructiva.

Ens hem de diferenciar, doncs, d'altre forma. S'ha de 'vendre' passions, percepcions, sensacions i sentiments. Es tracta, doncs, de promoure un sentiment de pertinença a la comunitat. La qüestió és, a quina comunitat? Qui s'obra més a un ventall més ampli de ciutadans? Amb quines polítiques podem atreure més sentiment, més emoció, més proximitat?

Espanya ho està fent força bé per a alienar la comunitat catalana: ho estem veient en les iniciatives de la societat civil, i també a alguns sectors dels partits, al menys aparentment. Però cap a on hem d'apuntar en els propers mesos, anys, decennis? Em sembla que aquest és un dels aspectes en que van ben perduts, tant a ERC (i es nota) com als demés partits.

Serà imprescindible encarrilar les estratègies en els propers congressos, conferències, etc. per a tenir-ho en compte. No podem permetre que es prioritzin els interessos sectaris sobre la generalitat del país, la nostra nació, el nostre projecte nacional.