Moral qüestionada

En una resposta al meu post anterior, s'ha comentat que un partit d'esquerres no pot parlar de dret moral, i fins i tot que els d'esquerres parlem de moral i ètica deixa estupefacte. Bé, primerament, no parlo en nom de cap partit, tot i que reconec que soc militant d'Esquerra Republicana. Però en tot cas, donat que la moral és el conjunt de costums, creences, valors i normes d'una persona o d'un grup social que determina el codi de conducta d'aquest, no puc entendre ben bé com es pot creure que una opció d'entre el ventall polític té o no el dret de plantejar una filosofia com és la moral.

A més a més, quan parlo de dret moral a l'article és en referència al president del govern espanyol, a qui va corre el líder de la oposició al Parlament. Aquest és líder de la oposició per la seva incapacitat d'acordar una majoria suficient després de les últimes eleccions catalanes, eleccions que son al parlament i no pas a la presidència. El que reprovo és aquesta conducta poc moral, per part d'un i altre, ja que a la democràcia nostra, que és parlamentària, el govern el forma qui pot acordar-hi una majoria suficient, i no pas a negociacions darrera de portes tancades, que és el que es fa entre CDC i UDC quan estableixen la seva proposta política, i aquest amb el PSOE quan els convé. És de poca rectitud moral saltar-se les normes que hem establert democràticament.

En tot cas, el model de "first past the post", que és el que semblen advocar alguns, dona per resultat el bipartidisme i el menyspreu per les minories. El que fa aquest sistema és motivar l'agrupació d'actors polítics en grups, coalicions o federacions de partits. Aquests traslladen la negociació entre ells lluny de la visió de la ciutadania i estableix, per exemple, la formació del govern abans de les eleccions, abans de conèixer-ne els resultats i, per tant, conèixer la voluntat de la ciutadania. Es decideix als despatxos de les seus dels partits qui formarà el govern, quines polítiques portarà a terme, etc. Això és el que tenen a Espanya. Vol dir això que el seu govern és millor, que la tasca parlamentaria és més eficient? I el que és més important encara, vol dir que és més democràtic?

Suggeriria que, si no agrada el nostre actual model, aquells que vulguin canviar-lo comencin, com a bons demòcrates, a treballar per a convèncer una majoria suficient de que s'ha de canviar, i no negociar amb Madrid el trencament de l'actual govern català. Això o una revolució, que no sé si és el que volen. I el que dubto és que ho voldria la majoria de la ciutadania. Jo particularment m'uniria a aquells que volen un sistema en el que poguéssim escollir sense llistes tancades, amb circumscripcions menors, etc. El que no demanaré és que el partit més votat hagi de formar govern.

Per acabar, el que trobo immoral és aprofitar el poder de tercers, el poder espanyol, per a canviar un govern legítim català. Això és caure al joc espanyolista, lligant-nos, venent-nos als espanyols. Immoral, a menys que acceptem tots plegats que tot s'hi val per a assolir el poder. És el que volem?