divendres, 15 de febrer de 2008

Democràcia mal entesa

Faré una paràfrasi d’un article recent de l’Enric I. Canela, ell sobre la vaga de mestres, jo sobre un assumpte que fa dies que es va donar, però que s’arrossega i ens afecta molt més essencialment la nostra vida política. Diu l’Enric Canela:

Tinc la democràcia mal entesa. Fins ara pensava que un dia cada quatre anys, en condicions normals, triava uns representants al Parlament de Catalunya, aquests representants, pels mecanismes legalment establerts, escollien un president de la Generalitat el qual decidia un Govern, d’acord amb els suports parlamentaris. Aquest Govern governava amb el suport del grups polítics que li donessin el seu suport.

Doncs, sembla que CiU no ho creu així. Sembla que creu que no importa que el nostre estatut (aquest, el d’allà o el de més enllà) estableix un règim democràtic parlamentari. Sembla que CiU creu que s’ha d’imposar l’agrupació electoral (que no partit, que CiU n’és dos) més votada. No vol que el poble triï uns representants al Parlament i que aquests escullin un president de la Generalitat el qual decideixi un Govern d’acord amb els suports parlamentaris. I això no ho vol perquè hi cregui (que no hi creu) o bé perquè portarà a un govern més estable (que no ho farà). Ho fa per pura i mera conveniència pròpia davant del resultat de les últimes eleccions.

També pensava que les lleis les feia, a proposta del Govern o del Parlament, el Parlament, que després d’escoltar en comissió a aquelles persones que considerés convenient, introduïa esmenes fins que la llei, amb més o menys suport era aprovada.

Doncs CiU tampoc hi està d’acord. CiU creu que, tot i estar treballant el Parlament de Catalunya la llei de lleis, el marc pel que es regiran totes les demés lleis de la nostra nació, el nostre Estatut, que només seria superada per una Constitució catalana, creu que pot anar a un tercer, que no té cap mena de legitimitat, ni jurídica ni, encara menys, ètica o moral, per a incidir en l’establiment d’aquesta llei suprema, i negociar amb ell com serà i què s’hi inclourà, tot i no gaudir de la majoria suficient parlamentària, i per tant representativitat, per a defensar aquesta gesta.

Davant d’aquest menyspreable exemple d’obcecació per assolir el poder, CiU no té absolutament cap dret moral per a criticar cap altre partit la negociació de composicions de Govern o d’avantatges polítics.

4 comentaris:

Enric I. Canela ha dit...

Personalment no m'agrada com va actuar ERC en la formació del Govern, però el considero totalment legítim. No m'agrada el model, però les lleis es canvien al Parlament i si aquesta és la llei, la culpa és més de CiU que d'altres partits, per alguna cosa tenia abans una gran majoria i es va mantenir una llei poc adequada, al meu parer.
Crec que cal sempre respectar els camins democràtics. El que si penso és que el sistema de majories no és sempre la millor manera. Jo diria que en un Parlament cal votar quan no hi ha més remei. M'explico, crec que en general, mani qui mani, cal posar-se d'acord més sovint i evitar contínuament votacions que diideixen el país, però jo no estic a la políktica activa i només soc un ciuntadà a vegades una mica idealista.
M'agradaria més un sistema en el que poguéssim escollir sense llistes tancades, amb circunscripcions menors, que es demanés al partit més votat formar govern, etc.
Tenim diferent opció política però crec que estem d'acord en el que és bàsic per al funcionament de la democràcia.

greips ha dit...

que un partit d'esquerres parli de drets morals em deixa estupefacte, donat que l'esquerra mai ha sigut moralista (no ho pot ser). Fins que han arribat a governar, i aleshores s'ha apressat a moralitzar en nom del "civisme" (paraula que, per cert, no significa el que ens diuen que significa).

De totes formes, democràcia vol dir "poder del poble" i si la majoria dóna suport al que proposa CiU (suposo que et refereixes al fet que governi al partit meś votat) doncs aleshores el més democràtic és fer-ho. Si CiU proposa alguna cosa i no obté la majoria, el més democràtic en estat pur és no fer-ho.

Ara bé, tampoc crec que sigui democràtic (o govern del poble) que un partit que només ha tret un 15% dels vots governi.

Filosòficament parlant, és clar :-) Ja sabem que, després, la política es redueix als interessos de partit i no de país, conseqüència de votar no a les persones sinó a les marques electorals.

kapde ha dit...

Doble vara progressista de mesurar.

Per algunes coses el Parlament va a missa, per altres no.

O cardem tots o la puta al riu.


Salut

YuriBCN ha dit...

I això de la doble vara és exclusiu dels progres? Com dius: "O cardem tots o la puta al riu" :-D