Perversió de la democràcia

-

El moment culminant de la democràcia representativa és la campanya electoral i les eleccions, moment en que reclama la participació de la ciutadania. Però sembla ser que alguns no ho entenen així. La Junta Electoral Provincial, ara recolzada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, considera que tan sols els partits polítics poden convocar manifestacions durant campanya electoral.

Però, això és democràcia? Només tenen llibertat d’expressió els partits durant la campanya electoral?

Doncs la "Ley orgánica 5/1985 del régimen electoral general" diu al seu article 54 que "La celebració d’actes públics de Campanya Electoral es regeix pel que disposa la legislació reguladora del dret de reunió. Les atribucions encomanades en aquesta matèria a l’autoritat governativa s’entenen assumides per les Juntes Electorals Provincials."

Per tant, anem a la "Ley orgánica 9/1983 reguladora del derecho de reunión".

Aquesta diu al seu article 5 que "L’autoritat governativa suspendrà i, en el seu cas, procedirà a dissoldre les reunions i manifestacions en els següents supòsits: 1. Quan es considerin il·lícites de conformitat amb les Lleis Penals; 2. Quan es produeixin alteracions de l’ordre públic, amb perill per a persones o bens; 3. Quan es fes ús d’uniformes paramilitars pels assistents."

Així mateix, l’article 10 diu que "Si l’autoritat governativa considerés que existeixen raons fundades de que puguin produir-se alteracions de l’ordre públic, amb perill per a persones o bens, podrà prohibir la reunió o manifestació o, en el seu cas, proposar la modificació de la data, lloc, durada o itinerari de la reunió o manifestació."

El lector arribarà a les conclusions que cregui convenients.

Anem en compte amb la opinió pública que està cada vegada més desil·lusionada amb els partits. Si aquests s’arroguen exclusivament la funció política s’estarà excloent més encara la societat civil.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Canvi radical de l'estat espanyol: un repte inassumible?

-
L'estat espanyol és, com tots en el marc polític occidental modern, un estat sobirà territorial. És a dir, l'estat nacional que Espanya sempre ha aspirat a ser es fonamenta en el principi territorial. La identitat política dels seus ciutadans depèn de la residència en algun espai territorial específic, dins del qual les institucions es poden organitzar de diferents maneres (p. ex. federal, o bé unitari). És la pau de Westfàlia de 1648 (tractats d'Osnabrück i de Münster, i també dels Pirineus de 1659) que marca l'establiment d'aquesta concepció i el començament de l'era moderna, l'estat–nació modern i el final del feudalisme. Per tant, és aquí quan neix l'estat–nació sobirà, estretament associat amb la territorialitat. A l'avantsala d'aquest nouveau régime , s'havia desenvolupat la doctrina de la sobirania exposada per l'economista–filòsof francès Jean Bodin ( enllaç en anglès ) als seus “ Six Livres de la Republique ” (1576), enormement
Més informació

La llengua perilla: Culpables? Els catalans!

-
Fa uns mesos, vaig assistir a un curs d’inici a una llengua estrangera, a la que assistíem diverses persones que, em consta, son tots de parla catalana i que volem defensar la nostra llengua. El professor, no català, ens va explicar, en català, que encara no dominava la nostra llengua, i que ens agrairia poder impartir les classes en castellà. Varem acceptar tots i sense excepció. Les classes varen iniciar-se amb total normalitat. Però a partir d’aquell moment, molts dels assistents varen fer servir el castellà per a adreçar el professor. Recordem que son militants catalanistes defensors de la llengua, i tot i així, canviaren automàticament al castellà al adreçar-se a un estranger. Això em recorda quan vaig arribar a Catalunya (sóc nascut a Anglaterra). Ja parlava el català i l’emprava sempre que podia. Feia aleshores de professor d’anglès, i sabia que la millor forma d’aprendre un idioma és fent-lo servir. Però sovint, quan entrava a les botigues, on els dependents atenien a les clie
Més informació

Que la IMprudència no ens faci traïdors!

-
En Jordi Carbonell, que fou amic del meu pare, que havia estat a casa a Londres i que havien lluitat colze a colze, i per tant al que vaig conèixer de menut i tot, per qui sempre he tingut gran, grandíssim respecte, va dir l'Onze de Setembre del 1976 a Sant Boi "Que la prudència no ens faci traïdors!" Aquell era un altre context, acabàvem de sortir de la dictadura, entràvem en la 'transició', aquesta de la que realment no hem passat mai, i la 'prudència' aleshores era equivalent a aquella dita tan catalana de què "El meu mal no vol soroll". El no fer soroll era la traïció, calia fer soroll, calia sortir i lluitar per "Llibertat, Amnistia, Estatut d'Autonomia"! Avui, el soroll l'hem fet, el fem i el seguirem fent. Però ara, la prudència és una altra cosa, la prudència no és "el meu mal no vol soroll", sinó que la prudència és planificació, tenir un pla A, B, i C, tenir clares les conseqüències de c
Més informació