Els partits i les infraestructures TIC

Ahir vaig veure el programa Àgora al 33, en el que els representants dels partits parlamentaris varen tractar les accions de govern que proposen respecte de les infraestructures.

Com que soc del ram de les TIC, em va interessar molt veure-ho per a saber què dirien de les telecomunicacions. Quina decepció! L’únic que en va fer menció va ser en Jaume Huguet d’Esquerra, comentant que una estratègia de cablejat del territori amb fibra òptica és de gran importància per a fer una Catalunya més competitiva, a més d’alleugerir la càrrega de vehicles per desplaçaments a i des de la feina, tot indicant que a Estats Units un 30% de la població activa treballa des de casa. Una exageració, potser? No ho sé. Però el que si sé és que si no s’interessen pel problema estructural, val més plegar.

Té tota la raó! Però ningú va respondre. Només sembla interessar discutir qui té la culpa de que no hi ha més inversió en els ferrocarrils, i qui està a favor del quart cinturó de Barcelona. Només una reacció: la d’en Felip Puig amb el seu somriure cínic de sempre, bellugant el cap en negació quan l’Huguet va dir que ni a CiU ni al PSC els interessava l’operador neutre per a tractar de trencar el monopoli efectiu de Telefónica de la banda ampla domèstica i territorial. Ni tan sols es va molestar en parlar-ne. I sembla que en Joaquim Nadal menys encara.

Absolutament res més sobre les infraestructures de les telecomunicacions, i només en Huguet va insistir al resum final en la importància de la xarxa de fibra òptica. Molt decebedor: com hem de fer competitius i avançats el nostre país i la nostra economia sense unes telecomunicacions competitives i avançades?