Moral qüestionada

En una resposta al meu post anterior, s'ha comentat que un partit d'esquerres no pot parlar de dret moral, i fins i tot que els d'esquerres parlem de moral i ètica deixa estupefacte. Bé, primerament, no parlo en nom de cap partit, tot i que reconec que soc militant d'Esquerra Republicana. Però en tot cas, donat que la moral és el conjunt de costums, creences, valors i normes d'una persona o d'un grup social que determina el codi de conducta d'aquest, no puc entendre ben bé com es pot creure que una opció d'entre el ventall polític té o no el dret de plantejar una filosofia com és la moral.

A més a més, quan parlo de dret moral a l'article és en referència al president del govern espanyol, a qui va corre el líder de la oposició al Parlament. Aquest és líder de la oposició per la seva incapacitat d'acordar una majoria suficient després de les últimes eleccions catalanes, eleccions que son al parlament i no pas a la presidència. El que reprovo és aquesta conducta poc moral, per part d'un i altre, ja que a la democràcia nostra, que és parlamentària, el govern el forma qui pot acordar-hi una majoria suficient, i no pas a negociacions darrera de portes tancades, que és el que es fa entre CDC i UDC quan estableixen la seva proposta política, i aquest amb el PSOE quan els convé. És de poca rectitud moral saltar-se les normes que hem establert democràticament.

En tot cas, el model de "first past the post", que és el que semblen advocar alguns, dona per resultat el bipartidisme i el menyspreu per les minories. El que fa aquest sistema és motivar l'agrupació d'actors polítics en grups, coalicions o federacions de partits. Aquests traslladen la negociació entre ells lluny de la visió de la ciutadania i estableix, per exemple, la formació del govern abans de les eleccions, abans de conèixer-ne els resultats i, per tant, conèixer la voluntat de la ciutadania. Es decideix als despatxos de les seus dels partits qui formarà el govern, quines polítiques portarà a terme, etc. Això és el que tenen a Espanya. Vol dir això que el seu govern és millor, que la tasca parlamentaria és més eficient? I el que és més important encara, vol dir que és més democràtic?

Suggeriria que, si no agrada el nostre actual model, aquells que vulguin canviar-lo comencin, com a bons demòcrates, a treballar per a convèncer una majoria suficient de que s'ha de canviar, i no negociar amb Madrid el trencament de l'actual govern català. Això o una revolució, que no sé si és el que volen. I el que dubto és que ho voldria la majoria de la ciutadania. Jo particularment m'uniria a aquells que volen un sistema en el que poguéssim escollir sense llistes tancades, amb circumscripcions menors, etc. El que no demanaré és que el partit més votat hagi de formar govern.

Per acabar, el que trobo immoral és aprofitar el poder de tercers, el poder espanyol, per a canviar un govern legítim català. Això és caure al joc espanyolista, lligant-nos, venent-nos als espanyols. Immoral, a menys que acceptem tots plegats que tot s'hi val per a assolir el poder. És el que volem?

Comentaris

Anònim ha dit…
Dius que la moral és "és el conjunt de costums, creences, valors i normes d'una persona o d'un grup social que determina el codi de conducta d'aquest". Aleshores no ens posarem d'acord, per mi això és la cultura :-)

La moral és, segons el GDLLC:"Que concerneix els costums, actes i pensaments humans respecte a llur bonesa o malesa."
I la cultura en diu que és " Conjunt de tradicions (literàries, historicosocials i científiques) i de formes de vida (materials i espirituals) d'un poble, d'una societat o de tota la humanitat."

A vegades abans de discutir és bo que ens posem d'acord amb el significat de les paraules :-) Sino passa això, que ens malentenem :-)

L'esquerra no ha lluitat per la moralitat, sinó contra les classes. És històricament la dreta qui ha fet ús de la moral per demonitzar o sacralitzar determinades conductes. I d'aquí que l'esquerra no sigui esquerra quan fa servir els discursos de la dreta. I això és el que em deixa estupefacte ;-)

Dius també que això és cosa del govern espanyol "a qui va correr el líder de la oposició". Noi, aquest home és el jefe dels mateixos amb qui ha pactat ERC durant dos legislatures consecutives. O van piular gaire els del PSC després del pacte Mas-ZP? No, el van aplaudir abans de saber-ne el contingut. Com van fer els nois d'IC. Així, doncs, qui va traïr a ERC no fou en Mas sinó el PSC+ICV. ERC es va quedar sola i, recordem-ho, els dirigents no van demanar el vot pel NO al referèndum fins que les bases les van obligar. Oi o no oi? ;-)

Tots iguals de podrits, no em malinterpretis. No voto a CiU, però ja tampoc a ERC. Em sembla que ambdós faran el que calgui per governar. El que calgui.
Enric I. Canela ha dit…
Soc dels que penso que els problemes de Catalunya s'han de resoldre a Catalunya, que els que defensem la independència ens hem de posar d'acord per aconseguir-la i després ja discutirem aspectes per a mi secundaris.
Crec que els tacticismes d'uns i altres ens portarà a perdre bous i esquelles.
Crec que les desqualificacions a priori. No m'agrada el model electoral català perquè allunya l'elector de l'elegit. Tant d'uns com d'altres partits i crec que crea desafecció.
Aquesta és una reflexió que caldria fer serenament i no pensant només si m'afavoreix o no.
I coincideixo plenament amb la teva proposta.
YuriBCN ha dit…
Hola greips!

El DIEC diu "Que concerneix els costums, els actes i els pensaments humans respecte a llur bonesa o malesa." En això estem d'acord, doncs.

Però el que impliques és que els d'esquerres no tenim moral. I és clar que la tenim, però que no serà (necessàriament) la de la 'dreta', o la del 'centre', etc.

No confonguis el fet de que una 'dreta' hagi segrestat el concepte de moral, amb el fet de que existeixi. Si no, què son els conceptes de "drets humans", "respecte pel medi ambient", etc. No els tenim per "bons", mentre que els de "genocidi", "abús de poder", etc. son dolents?

I també la societat en general la té, i aquesta és la que més importància té, perquè és el codi bàsic dels nostres valor socials com a comunitat nacional conjunta. El fet, greips, és que no podries viure aïllat de la societat, encara que volguessis. I això implica respectar aquests codis bàsics. Ara bé, pensa que els codis morals han anat canviant amb els temps. L'assassinat d'infants era perfectament moral a la societat espartana, per exemple. Però no pas ara.

Podem estar-hi d'acord o no, però els codis morals son, i no son propis i exclusius de 'dretes' o 'esquerres', ni de conservadors o liberals.

Entrades populars d'aquest blog

Canvi radical de l'estat espanyol: un repte inassumible?

La llengua perilla: Culpables? Els catalans!

La nova constitució russa