dijous, 13 de desembre de 2007

El federalisme contraataca

Dins de la moguda generalitzada de posicionament i diferenciació entre partits davant de les eleccions del proper març, és curiós veure com els federalistes del PSC no desisteixen en el seu empeny de convèncer’ns que el federalisme pot funcionar a Espanya. Dic que és curiós perquè considero que els Socialistes no son imbècils, i tot i així sembla que continuen creient en que Espanya en general, i la “tecnoestructura” en particular, estan per la labor. De fet, aquests no és que no estiguin per la labor; és que hi estan en contra!

Molta, i vull dir molta, gent ja ha comentat que abans Catalunya serà independent que Espanya federal. No tornaré a insistir en el raonament. El que em pregunto és si hi creuen realment al PSC, o si és que hi ha un motiu ulterior. Ells, és clar, argumenten que la independència és ridícula i que la única via per a assolir el dret de decidir és que Espanya esdevingui una nació de nacions, un estat federal. Però no sé si creure que ells ho creguin. On volen anar amb això?

Ahir, varen presentar a la sala d’actes del Palau de la Virreina el llibre "Catalanisme federalista” d’en Miquel Iceta. Aquest va explicar que volia fer un llibre de caràcter personal per a celebrar els 30 anys de militància socialista. Ara bé, sembla que les circumstàncies actuals l’obliguen a fer un pamflet “fill d’una urgència” (sic). Hi argumentà que el PSC pensa impulsar l’evolució federal d’Espanya.

Evolució? Segons el DIEC, la evolució és el “procés de canvi mitjançant el qual es passa d’un estat de coses a un altre d’una forma gradual.” Pregunto: de quin procés de canvi es tracta? Quan va començar aquest procés? No serà el procés indagat amb el nou estatut, aprovat pel Parlament de Catalunya, al qual varen passar el ribot els companys del PSOE? Cap a on va aquest procés? Qui empeny des d’Espanya aquest projecte que exigeix un enteniment mutu? Recolzarà aquest procés de comprensió mútua la ministra espanyola de Fomento, la companya de partit d’en Iceta, que acaba d’afirmar que “los catalanes no tienen ningún motivo para envidiar al resto de los españoles”? Potser és una evolució vers el model de federalisme que imposen els estatuts del partit espanyol de referència pel PSC, detalls des quals desgrano a PSC traïdor, atrapat entre l’espasa i la paret.

Fins on hauran d’arribar els amics socialistes per a adonar-se que no hi ha res a fer? De veritat, no tinc absolutament res en contra d’Espanya com a conjunt de pobles i de persones i cultures. Però és que el problema no és aquest. El problema rau en la “tecnoestructura” estatal espanyola descrita per en Rosell, president de Foment. Aquesta, i els poders fàctics econòmics i financers establerts a ‘Madrid’, no permetran mai que Catalunya torni a marcar les línies de poder econòmic, i per tant polític, a Espanya.

Repeteixo els últims versos de l’Oda a Espanya d’en Joan Maragall:

Has desaprès d’entendre an els teus fills?

Adéu, Espanya!