Joan Ferran demòcrata? Tururú

Quan en Joan Ferran es queixa del biaix dels medis controlats per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (abans CCRTV), es queixa d'una bèstia que ell i els seus han ajudat a crear: l'ús sistemàtic i sectari, i per tant esbiaixat, de tots els medis, polítics o de comunicació, aplicant el principi del “By Any Means Necessary”, frase emprada per Malcolm X, tot i que la podria haver originat en Maquiavel.

Els portaveus de qualsevol organització han de presentar els fets, la realitat, des del punt de vista dels seus. Però d'aquí a confondre la crítica i la informació selectiva amb una actitud 'antigovernamental', i més en les formes que empra, és un exercici d'autèntic cinisme, ja que el PSC i el PSOE fan, i sempre han fet, precisament això des dels medis que controlen. Potser ens dirà el Sr. Ferran que a TVE, a BTV o a COM no hi ha periodistes que “no informen; editorialitzen” i que no “confonen sistemàticament informació i opinió”. Aquí em sembla que hem d'aplicar l'expressió castellana “cree el ladron que todos son de su condición”.

Si tant demòcrata i neutre fos en Joan Ferran, potser s'hauria dedicat a assegurar l'aplicació com cal de la llei de mitjans audiovisuals, aprovada ja fa dos mesos, o d'una munió d'altres lleis que encara estan per aplicar de forma “plural, diversa i objectiva” i no selectiva, segons les preferències del PSC-PSOE, com la llei de política lingüística. O podria defendre la societat catalana davant de les opinions anticatalanes vomitades des de diaris inequívocament pro-PSOE com El País, quan per exemple titlla de “trampa y bochorno” la manifestació pel dret de decidir del proppassat 1 de desembre. O potser està d'acord?

A més a més, el menyspreu que mostra vers un soci seu de govern, en Joan Ridao, quan aquest critica els comportaments antidemocràtics i deslleials d'en Ferran (“que en Ridao m’adjectivi se me’n fot”) deixa veure la seva actitud vers ERC, quan aquesta formació ha fet mans i mànigues per a crear un govern d'esquerres, davant una profunda crítica de propis i aliens. I no només ataca ERC, sinó que també envesteix el director del CCMA i ex-ministre socialista, Joan Majó.

Les formes son tant importants a la política com el fons. En Joan Ferran és un pèssim portaveu del seu partit, un pèssim polític. Al seu blog, comentant la crítica que ha fet de les seves paraules en Jordi Pujol, el Sr. Ferran diu “Lamento que en Jordi Pujol hagi preferit llençar-me l’anatema abans que intentar tractar el tema amb profunditat”. Un nova mostra d'un cinisme insuperable. De veritat creu que les paraules seves han estat la forma d'iniciar un diàleg profund?

En resum, tots i totes som actors polítics. Per tant, no és injust demanar una absoluta i total neutralitat dels periodistes? El que sí s'ha de exigir és una total transparència de periodistes i polítics, i formació a més d'informació, per a evitar i prevenir la manipulació de la qual fa principi, volgudament o no, el Sr. Ferran.

Aquesta és la lluita bàsica per la defensa de la democràcia.