dimarts, 27 de novembre de 2007

PSC traïdor, atrapat entre l’espasa i la paret

El PSC és una federació autònoma dins d’una organització, el Partido Socialista Obrero Español, que és centralista. Els estatuts del PSOE (pdf) descriuen el seu concepte de federació com a “integración de las colectividades que la componen” (art. 3.4). Quan a la unitat del partit, diuen els estatuts que “descansa esencialmente en la unidad de pensamiento fundamental” (art. 3.5). Per deixar-ho ben clar, els estatuts diuen que “La denominación, organización y estatutos de cada Partido o Federación Regional o de Nacionalidad tendrán que ser ratificados por el Comité Federal en el plazo máximo de seis meses desde su presentación” (art. 16). Ni en el propi nom poden decidir lliurement!

Aquests mateixos estatuts expliciten que “No se permitirá la formación de tendencias organizadas”, tot i admetre una suposada “libertad de discusión interna (art. 3.2), mitjançant unes corrents d’opinió. Però aquestes “se constituirán exclusivamente en el ámbito Federal” i que “El Comité Federal autorizará la constitución de nuevas corrientes de opinión a propuesta de la Comisión Ejecutiva Federal” i ha de “estar avalada, al menos, por un 5% de militantes pertenecientes, al menos, a 5 Federaciones Regionales o de Nacionalidad(art. 4). És a dir, absolutament centralista i impossibilitant cap mena de ‘corrent catalana’.

Per altra banda, es troba entre els deures de la militància “La defensa de los intereses generales de la Organización” (del PSOE, s’entén) (art. 7.2.b). També s’obliga a actuar en els moviments socials i que “En su acción deberán aplicar y defender la estrategia del Partido” (art. 10). Finalment, “Los afiliados y afiliadas del Partido no pueden prestar su apoyo o participar en manifestaciones, actos o cualquier otra iniciativa política promovida por otras organizaciones” que “encierre contradicción con las resoluciones del Comité Federal y/o Congresos del Partido” (ho repeteix dues vegades, als art. 12 i art. 29, per deixar-ho ben clar). És a dir, per davant de tot, el PSOE i els seus interessos.

Si mirem la història del PSC-PSOE, aquest partit es va crear a partir de la fusió l'any 1978 del PSC-Congrés, el PSC-Reagrupament i la Federació catalana del PSOE. Aquesta era el soci menor, però queda clar que n'ha sortit guanyant. Als anys 30 del segle passat, s'havia unit a diversos partits d'orientació socialista i comunista per formar el PSUC. Evidentment, va ser el PSOE qui es va integrar a l'esquerra catalana d'aleshores, i els hereus del PSUC avui, Iniciativa per Catalunya, son una part important d'Izquierda Unida. Però el resultat de la unió del '78 és que el PSC ha esdevingut precisament la federació catalana del PSOE, i res més.

Seria demanar massa als militants del PSC, que ho son del PSOE, que posin per davant els interessos de la ciutadania de Catalunya als del seu partit, centralista? Evidentment, no ho hauria de ser. Hem de recordar que, en democràcia, els actors polítics (que en realitat ho som tots), i molt particularment els elegits en contesa electoral democràtica, han de representar sobre tota altra consideració els interessos dels seus electors, els interessos de la ciutadania. Però em pregunto quants dels ciutadans de Bellvitge, del Baix Llobregat, el Garraf, el Penedès i de Catalunya en general que han votat PSC-PSOE, es senten representats pels seus regidors i diputats. Pensem que els partits haurien de ser eines per l’assoliment d’una societat millor, i en cap cas s’haurien de considerar fins en si mateixos.

Els militants socialistes catalans i els seus diputats, sigui al Parlament de Catalunya, o al Congreso de los Diputados o el Senado espanyols, han de defensar els interessos dels seus conciutadans, inclòs (o sobre tot) quan aquests difereixin dels interessos del seu partit de referència espanyol. Si no, seran traïdors a la ciutadania i a la democràcia!