divendres, 13 d’abril de 2007

Qui té por al terrorisme islàmic?

Com m’agrada ser provocador! Però és que la provocació fa reaccionar i espero que aquesta farà considerar les nostres prioritats
Segons les darreres dades de l’IDESCAT disponibles, del 2005, l’esperança de vida d’un nounat català és de més de 77 anys, i d’una nounada catalana, de més de 84 anys. Si ets home de 50 anys, sembla que et queden encara uns 30 anys. Si ets dona, uns 35.
La mateixa font ens indica que els accidents de trànsit es varen cobrar 641 vides i varen produir 28.406 ferits.
Segons l’INE, el mateix any 2005, les malalties del sistema circulatori es varen endur 19.083 vides, de tumors varen morir 16.122 catalans i catalanes; de malalties del sistema respiratori (incl. grips i pulmonies), 6.995; de trastorns mentals i del comportament (incl. drogodependències), 3.130; ...
D’homicidi, varen morir 45 catalans i catalanes. De terrorisme, 0.
No vull menysprear l’efecte potencial del terrorisme sobre la nostra societat, i menys encara sobre els individus afectats directament, però tampoc hauria de sobrevalorar la nostra societat el perill que suposa. El que ens causa aprehensió és la por a tot allò de provinença desconeguda o descontrolada. Això és el que ens causava el càncer fa 30 anys, i la SIDA fa 15.

Quan a la procedència de l’amenaça terrorista més ominosa, d’arrel islàmica, hem de tenir clar que, a la seva arrel, no és gaire diferent de qualsevol altre terrorisme. Rau en una història del menyspreu que ha tingut occident per les poblacions i les comunitats d’orient mitjà. No ve simplement de la invasió d’Iraq: hem d’anar més enllà i entendre que els governs americans últimament, i abans els britànics, francesos, i fins i tot els russos, han tractat de controlar totalment aquells territoris des dels segles XVIII - XIX.
Per tant, no prové l’interès per la zona simplement per raons del petroli. Els britànics els preocupava que els russos poguessin arribar a l’oceà índic i a la seva joia de l’imperi, la Índia. Així mateix, calia fer front a l’imperi otomà, dominador de feia segles de tota l’area, tasca en la qual tant russos com francesos i britànics varen unir les seves forces, sobre tot quan els otomans varen aliar-se amb els alemanys durant la primera guerra mundial. Posteriorment, durant tot el segle XX, els poders occidentals han pugnat per controlar els recursos petroliers. A més, durant la guerra freda, va ser un dels escenaris de la lluita ideològica entre russos i americans.
Els habitants, els nadius, veuen que només interessen als occidentals per raons estratègiques, i que només els han portat la guerra, conflictes i sofriments. Negar això és ser cec. No posar hi remei, imbècil.
Cal canalitzar aquest greuges, tal com s'ha fet en altres casos, per canals polítics. Si no, no hi haurà remei. Fem tard?