dissabte, 24 de març de 2007

« Tout change pour ne rien changer »

Tot canvia per no canviar rés

No canvien els temps, ni el temps canvia res. Guaiteu el que diu en Carles Bosch de la Trinxeria a la seva obra "L’hereu Noradell" del 1889:


L'hereu Noradell engolfat en la vida madrilenya, cercava á enganyarse á sí mateix. Ben cert que son primer intent y desitj fou d'anar tot seguit á Masarách, seguint los saludables consells de sa esposa; mes, com deixar los amichs! sas novas costúms! lo seu partit! las Corts! la política!... Com despedirse dels seus acreedors! quina opinió tindrian d'ell si se'n anava sense haver fet encara honor á sos deutes de joch y demés obligacions contretas en la Bolsa y casas de banch de Madrit!

Pobre Marsal! com ha sigut absorvit per la vida madrilenya! Qu'ha fet del seu catalanisme? del odi que tenia pels partits castelláns? de sa enteresa catalana?... ¡Oh! si, ‘Roma veduta, fede perduta’... no és veritat? Ara es castellá, ficat al partit conservador, obehint al capitóst, parlant á las Corts ab eloqüencia, sí, pero sense aquell bon sentit práctich, sense aquell bon criteri catalá que tant lo distingia al principi; ha sigut contagiat per lo brillant floreig de nostres homes d’Estat. Ja no escriu més en català, parla y escriu en castellà als seus electors empordanesos... Que li importan la ruina, la filoxera (recordeu que estem al 1889 - ara seria el dèficit fiscal, el Prat, etc.)! Si puja son partit al poder acás no trobará un bon destino [...] hont en poch temps se fará la barba d'or!”

Us sona? Oi que n'hi han uns quants d'altres de polítics catalans que s'enlluernen per Madrid? L'hereu Duran? ... segur. Però i l'hereu Piqué? I l'hereu Clos, que deixà d'hereu l'Hereu? I fins i tot en Mas, que aquest si que s'enlluerna pels de Madrit, per al cap de setmanes estar amb aquell "Donde dije digo, digo Diego".