« Tout change pour ne rien changer »
Tot canvia per no canviar rés No canvien els temps, ni el temps canvia res. Guaiteu el que diu en Carles Bosch de la Trinxeria a la seva obra " L’hereu Noradell " del 1889: L'hereu Noradell engolfat en la vida madrilenya, cercava á enganyarse á sí mateix. Ben cert que son primer intent y desitj fou d'anar tot seguit á Masarách, seguint los saludables consells de sa esposa; mes, com deixar los amichs! sas novas costúms! lo seu partit! las Corts! la política!... Com despedirse dels seus acreedors! quina opinió tindrian d'ell si se'n anava sense haver fet encara honor á sos deutes de joch y demés obligacions contretas en la Bolsa y casas de banch de Madrit! Pobre Marsal! com ha sigut absorvit per la vida madrilenya! Qu'ha fet del seu catalanisme? del odi que tenia pels partits castelláns? de sa enteresa catalana?... ¡Oh! si, ‘ Roma veduta, fede perduta ’... no és veritat? Ara es castellá, ficat al partit conservador, obehint al capitóst, parlant á las Corts