14 de gener 2011

Benach, 1.0 o 2.0, tant se val

L'Ernest Benach és, damunt de tot, un animal polític: havent estat plenament implicat a la seva joventut en l'escoltisme, amb tant sols vint anys s'aboca de ple a la política.

I això és molt important, ja que el món 2.0 no és simplement un conjunt de tecnologies de la comunicació, sinó que implica continguts, processos i diàlegs. La societat i la política són això: comunicació, contingut, procés i diàleg.

L'Ernest, el que ha fet és adonar-se'n molt abans de la majoria, per no dir la totalitat, dels polítics del nostre país. I això l'ha fet un polític excepcional, d'avantguarda i potser, malauradament, avançat al seu temps.

Però el temps vola: aviat atraparà i engolirà als polítics que no s'han adonat del que està passant. I és que l'Ernest Benach sí es va adonar prou aviat de la enorme utilitat de les tecnologies 2.0 i el potencial de canvi de paradigma més enllà de la comunicació, per a esdevenir e-Democràcia i e-Govern.

Però és que em sembla, pel poc que el conec, que té un enorme avantatge: la seva capacitat d'empatia, de simpatia, essencials, tot i que malauradament rars en el mon de la política. Les tecnologies 2.0 no poden substituir aquestes qualitats, però sí les poden amplificar. I és això el que ha passat amb l'Ernest.

Aquells que hem tingut la sort d'interactuar amb ell, sigui personalment com virtual, ens hem adonat de les ganes d'entendre la condició i situació dels altres, i si pot ser, aprendre'n per a trobar solucions. Política, 1.0 o 2.0, tant se val... Política.

I si la política és, per definició, procés de presa de decisions col·lectives, més enllà és la cerca de la millora de la condició social, i l'art del possible. En aquest sentit, l'Ernest és un artista.

Alguns heu expressat curiositat pel seu futur. Els altres, sens dubte, la teniu. Jo ho dic clar: seria un pecat deixar perdre l'experiència, el coneixement, l'expertesa d'un gegant de la política 2.0, com és l'Ernest.

22 de desembre 2010

Manifest per una Xarxa Neutral

Els ciutadans i les empreses usuàries d'Internet adherides a aquest text manifestem:
  • 1. Que Internet és una Xarxa Neutral per disseny, des de la seva creació fins a la seva actual implementació, en què la informació flueix de manera lliure, sense cap discriminació en funció d'origen, destinació, protocol o contingut.
  • 2. Que les empreses, emprenedors i usuaris d'Internet han pogut crear serveis i productes en aquesta Xarxa Neutral sense necessitat d'autoritzacions ni acords previs, donant lloc a una barrera d'entrada pràcticament inexistent que ha permès l'explosió creativa, d'innovació i de serveis que defineix l'estat de la xarxa actual.
  • 3. Que tots els usuaris, emprenedors i empreses d'Internet han pogut definir i oferir els seus serveis en condicions d'igualtat portant el concepte de la lliure competència fins a extrems mai abans coneguts.
  • 4. Que Internet és el vehicle de lliure expressió, lliure informació i desenvolupament social més important amb què compten ciutadans i empreses. La seva naturalesa no ha de ser posada en risc sota cap concepte.
  • 5. Que per possibilitar aquesta Xarxa Neutral les operadores han de transportar paquets de dades de manera neutral sense erigir-se en "duaners" del trànsit i sense afavorir o perjudicar uns continguts per sobre d'altres.
  • 6. Que la gestió del trànsit en situacions puntuals i excepcionals de saturació de les xarxes ha de escometre de forma transparent, d'acord amb criteris homogenis d'interès públic i no discriminatoris ni comercials.
  • 7. Que aquesta restricció excepcional del trànsit per part de les operadores no es pot convertir en una alternativa sostinguda a la inversió en xarxes.
  • 8. Que aquesta Xarxa Neutral es veu amenaçada per operadores interessades a arribar a acords comercials pels quals es privilegiï o degradi el contingut segons la seva relació comercial amb l'operadora.
  • 9. Que alguns operadors del mercat volen "redefinir" la Xarxa Neutral per a gestionar-la d'acord amb els seus interessos, i aquesta pretensió ha de ser evitada, la definició de les regles fonamentals del funcionament d'Internet s'ha de basar en l'interès dels qui la fan servir, no dels que la proveeixen.
  • 10. Que la resposta davant d'aquesta amenaça per a la xarxa no pot ser la inacció: no fer res equival a permetre que interessos privats puguin de facto dur a terme pràctiques que afecten les llibertats fonamentals dels ciutadans i la capacitat de les empreses per competir en igualtat de condicions.
  • 11. Que cal instar urgentment l Govern a protegir de manera clara i inequívoca la Xarxa Neutral, a fi de protegir el valor d'Internet de cara al desenvolupament d'una economia més productiva, moderna, eficient i lliure d'ingerències i intromissions indegudes. Per a això cal que qualsevol moció que s'aprovi vinculi de manera indissoluble la definició de Xarxa Neutral en el contingut de la futura llei que es promou, i no condicioni la seva aplicació a qüestions que poc tenen a veure amb aquesta.
La Xarxa Neutral és un concepte clar i definit en l'àmbit acadèmic, on no suscita debat: els ciutadans i les empreses tenen dret que el tràfic de dades rebut o generat no sigui manipulat, tergiversat, impedit, desviat, prioritzat o retardat en funció del tipus de contingut, del protocol o aplicació utilitzat, de l'origen o destinació de la comunicació ni de qualsevol altra consideració aliena a la de la seva pròpia voluntat. Aquest trànsit es tractarà com una comunicació privada i exclusivament sota mandat judicial pot ser espiat, traçat, arxivat o analitzat en el seu contingut, com a correspondència privada que és en realitat.

Europa, i Espanya en particular, es troben enmig d'una crisi econòmica tan important que obligarà al canvi radical del seu model productiu, i a un millor aprofitament de la creativitat dels seus ciutadans. La Xarxa Neutral és crucial a l'hora de preservar un ecosistema que afavoreixi la competència i innovació per a la creació dels innombrables productes i serveis que queden per inventar i descobrir. La capacitat de treballar en xarxa, de manera col·laborativa, i en mercats connectats, afectarà a tots els sectors i totes les empreses del nostre país, el que converteix a Internet en un factor clau actual i futur en el nostre desenvolupament econòmic i social i determinar, gran mesura el nivell de competitivitat del país. D'aquí la nostra profunda preocupació per la preservació de la Xarxa Neutral. Per això instem amb urgència al Govern espanyol a ser proactiu en el context europeu i a legislar de manera clara i inequívoca en aquest sentit.

Si et sents representat per aquest manifest et demanem encaridament que el copiïs i el publiquis al bloc o que el mencionis al teu compte de Twitter o al Facebook usant el hashtag #redneutral. Moltes gràcies!

11 de desembre 2010

Queixa al "Centre del món"

"Quan manquen 10 dies per que funcioni el tram de la Línia d'Alta Velocitat entre Perpinyà i Figueres, el 19 de desembre, el nou centre comercial de Perpinyà obre parcialment aquest dijous. 15 botigues formen part de la primera entrega, d'un total de 55." (de La Clau). Vegeu també la notícia a El Punt.

Doncs, he visitat el web d'aquest Centre del món, centre comercial que s'ha apropiat el títol que va donar l'universal pintor català Salvador Dalí a l'estació de Perpinyà. Quina ha estat la meva sorpresa al veure que, a més de la llengua de la República francesa, la única llengua alternativa no és la llengua originària del "País Català" (la Catalunya nord), sinó l'espanyol!

Lògicament, he enviat una queixa al centre comercial, i us animo a fer el mateix al formulari web, en el qual s'ofereix la opció de fer una "Plainte" (queixa):
És extraordinàriament sorprenent que, atès que el nom del seu centre comercial "El centre del món" porta el nom en català, donat a l'estació de Perpinyà pel pintor universal Salvador Dalí, nadiu de la veïna ciutat de Figueres, d'on procediran els passatgers de la primera línia TAV Espanya-França, el web només està disponible en francès i espanyol, obviant així els potencials clients de parla catalana! No comptin amb mi entre els seus clients si no respecten la meva llengua. També faré conèixer aquesta qüestió a tots els meus amics i coneguts.

YuriBCN (http://yuribcn.blogspot.com - http://twitter.com/yuribcn)

En Français (pour si vous ne comprenez pas la langue du Pays Catalan):
Il est extrêmement surprenant, donné que le nom de vôtre centre commercial « El centre del món » est en catalan et nommé (la gare de Perpignan) par le peintre universel catalan Salvador Dalí, natif de la ville voisine de Figueres, de laquelle viendront les premiers passagers sur la ligne TGV Espagne-France, vôtre site est disponible uniquement en français et en espagnol, ignorant ainsi les clients potentiels parleurs de la langue du Pays Catalan! Ne me comptez pas auprès de vos clients si vous ne respectez pas ma langue. Je vais aussi faire de ce problème connu parmi tous mes amis et connaissances.

Note: aussi curieux les URL en espagnol (par exemple http://www.centredelmon.com/contactenos.aspx), ce qui implique le site a été mis en œuvre par un entrepreneur espagnol (catalan?)

26 de novembre 2010

La meva porra pel 28N a Beers & Politics


Ni ous ni pèsols, que no sóc de joc. Però la meva porra (que no pas el que desitjo) pel 28N és:
  • CiU 61
  • PSC 32
  • ERC 12
  • PPC 11
  • ICV 11
  • Cs 4
  • Altres 4
__________________________________________________________

Bé, sembla que tinc un desviament de 2 (bé, exactament 2,285714285714286). No està malament!

18 de novembre 2010

Contrast entre plantejaments polítics de partit

Citaré un anunci polític d'aquests que surten als blocs de campanya a la televisió:
El principal problema que tenim els catalans és l'atur
Més feina i menys nacionalisme
Això és el que necessita Catalunya

Los catalanes somos bilingües
Exigimos que la educación, la administración y
los medios de comunicación públicos también lo sean

Espanya és la nació dels catalans
El vigent estatut altera aquesta realitat
trencant el marc institucional espanyol
Els xxxxxxxxx volem que l'estatut sigui derogat

Vota...

Segurament podreu endevinar quins partits no és. Però si contrasteu les propostes que s'hi exposen amb les d'altres partits, quin partits creieu que podrien arribar a acords amb aquesta formació?





Ah! L'anunciant és Falange Española de las JONS

09 d’octubre 2010

La nostra relació amb Espanya... i Anglaterra, EUA, Suècia, Marroc, Senegal,...

Resposta a Rosa Cullell

He llegit ara, tard (però com diuen, mai és tard si la dita és bona), l'article “La nostra relació amb Espanya” de la Rosa Cullell a El Periódico. Hi accepta que des del punt de vista econòmic no és inviable la independència de Catalunya. També li semblava molt més fàcil i atractiu avançar cap a un Estat federal, però els admiradors de Pi i Margall ja no som suficients ni tan sols per muntar una assemblea, cosa que efectivament hauria de posar fi a la quimera d'uns somiats Estados Federales de España.

Queda clar, doncs, que Rosa Cullell advoca per damunt del federalisme, l'independentisme. Hi posa un 'emperò', per això: la relació personal que puguem tenir amb Espanya. Diu, molt encertadament que en la vida en comú es creen llaços que costa modificar, i encara més trencar. Amb les poques excepcions de famílies que no s'han barrejat, els catalans som tots mig xarnegos.

Amb això vol dir que estem lligats de manera personal, sentimental, afectiva a Espanya. Molt cert. Però cal pensar que també tenim lligams amb d'altres pobles, cultures, llengües, formes de pensar. Jo mateix, nascut i criat a Londres, casat amb una filla d'immigrants andalusos, amb oncles i cosins suecs, i amb amics d'infantesa originaris de Portugal, de la Índia, del Carib, o residents a França, a Suïssa,... quins lligams he de tenir? Cada vegada serem més, i no parlem dels catalans nouvinguts, els nous altres catalans! Tot això ens farà menys catalans? Farà que hem de qüestionar la oportunitat de que la nostra nació emprengui un camí polític, econòmic i social diferenciat? Restringirà el nostre bon criteri?

No, la Rosa Cullell sembla no haver entès de què va Catalunya. Catalunya és, més que qualsevol part d'Espanya, un 'melting pot' que és el que ha produït el que és avui. Una 'melange', un 'blend', un compost que ha resultat en un poble diferent, ni millor ni pitjor que els altres. Tots som, com diu ella, “mig xarnegos” (jo ho sóc del tot!) i podem tenir lligams personals amb altres llocs.

Cal recordar que Argentina, per exemple, és composta per espanyols, italians, alemanys, polonesos, jueus, maputxes, guaranís, bantus, iorubes i més. Tot i així, no forma part ja d'Espanya, ni és part d'Itàlia, ni de Polònia,... Tampoc Estats Units forma part de la Gran Bretanya, ni d'Irlanda, ni Suècia, ni el Japó, ni de cap país africà. El fet de que la ciutadania sigui d'ascendència d'altres pobles no ha de restringir el prendre les decisions sobre la nostra política nacional que creiem més adient ni aspirar a una autèntica sobirania dins del concert de les demés nacions europees. I sobre tot, no significa hipotecar-nos per un estat que no compleix amb la ciutadania catalana. És amb aquest estat, i no pas amb cap altre poble, amb qui tenim un problema que, cada cop més, queda clar que no té solució.

02 d’octubre 2010

Ciudad Real, terminal fantôme

L'aeroport “Don Quijote” de Ciudad Real

El passat 27 de juny, "Le Monde" dedicava la totalitat de la seva pàgina 3 a un reportatge, demolidor, sobre l'aeroport de Ciudad Real.

Es tracta d'un equipament d'última generació, amb una de les pistes més llargues d'Europa (4 Km), capaç fins i tot de permetre l'aterratge de l'Airbus A380, l'avió comercial més gran del món. Les instal·lacions estan dimensionades per acollir un volum de dos milions i mig de passatgers l'any. Per gestionar-lo hi ha 91 treballadors directes, més uns 200 de les diverses empreses concessionàries.

"Avui, un silenci de catedral regna en l'immens hall de les sortides", escriu el reporter del diari parisenc. El cas és que l'aeroport de Ciudad Real només té tres vols setmanals, que gestiona Ryanair gràcies a una subvenció pública. La cafeteria pràcticament només serveix esmorzars als mateixos treballadors, que dilluns, dimecres, dijous i dissabte són les úniques persones que volten pels passadissos en tot el dia.

Una obra d'aquesta magnitud ha necessitat invertir-hi, d'entrada, 500 milions d'euros. Bona part els va posar Caja Castilla-La Mancha, que ha estat intervinguda pel Banc d'Espanya i ha hagut d'avalar 9.000 milions d'euros amb diner públic. Ara, la Junta de Castella-La Manxa ha injectat en l'aeroport 140 milions més, que aniran a compensar les pèrdues, enormes i constants.

Ciudad Real té 75.000 habitants, més o menys les dimensions de Rubí. Disposa d'estació de TGV i aeroport internacional.

Sense comentaris........ Pàgina de Le Monde

Post d'Àstrid Alemany @astridalemany Gràcies

El mite del «free-rider»—per què Europa ha de superar l'Aliança Transatlàntica

Durant dècades, el discurs sobre la seguretat transatlàntica ha estat dominat per una narrativa cansada i de tipus lliçó de Washingt...