Darrera el tancament de Canal 9

La batalla de la publicitat, els interessos dels grups mediàtics, la implicació de PP, PSOE i CiU, i la eliminació de les televisions autonòmiques.

A banda de les consideracions de l'ús del Canal 9 com a instrument de propaganda dels governs de la Generalitat valenciana, i de la gestió pèssima, cal tenir en compte què hi ha darrera de tot plegat: una guerra encoberta entre els interessos de les televisions privades i l'interès públic, i que va arribar ahir al Parlament de Catalunya.

Comencem amb una mica d'història: Hi havia una vegada... a Espanya una televisió pública, primer en blanc i negre, després en colors; passà d'un canal a dos. Aleshores, després de l'assoliment de la democràciaés un dir— apareix TV de Catalunya i el projecte de televisió basca, Euskal Telebista. Comença a haver-hi la idea de que els governs que tenen televisions pròpies tenen un instrument molt poderós. A l'estat de les autonomies, tothom vol la seva. Els diversos governs de les autonomies les munten, amb llurs amics que basteixen uns entramats d'empreses productores que treballen per a cada canal.

Quan tot això s'ha fet enormement costós, arriba el canvi de model televisiu, la digitalització i la crisi de la publicitat. El lobby de les televisions privades, que s'han fet grans augmentant quota de pantalla, arribada la crisi de la publicitat, volen augmentar el seu share del pastís. Comença així la gran batalla de la publicitat i es suprimeix la de TVE. Així, subvencionant l'estat el cent per cent d'aquesta empresa, sense el recurs de la publicitat, es reparteix el pastis a la resta, amb el resultat de que es subvencionen indirectament.

El següent pas, és clar, és acabar amb les altres televisions públiques autonòmiques. Hi ha dues opcions: o bé substituint subtilment les públiques i deixant-les com a simple marca, passant a gestionar-les amb les productores que controlen, o bé eliminant-les directament.

Això és prou fàcil amb les petites, però es fa molt més difícil amb la més important, TV3. Per això hi ha la oposició sistemàtica de la Unión de Televisiones Comerciales Asociadas (UTECA), l'associació de les televisions privades, a que TV3 pugui ampliar la cobertura mitjançant els acords de reciprocitat amb altres televisions autonòmiques, notablement la valenciana, i és per això que no prosperen els acords amb el Ministerio de Industria i el govern valencià. Les últimes modificacions legals sectorials en matèria televisiva que s'han fet a Espanya han estat per les pressions de la UTECA.

Els dos blocs de captació de publicitat a Espanya, els que hi ha al voltant dels grups privats d'Antena 3 i de Tele5, se'n duen més del 80% del pastís publicitari. El tercer grup és el de TV3, que capta en recursos publicitaris el que reuneixen totes les altres televisions autonòmiques juntes, que són onze.

Per tant, el que passa amb la publicitat a TV3 és enormement important. La UE, en el procés de liberalització europeu en que la Comissió demana una comptabilitat analítica per a deixar clar quina és la subvenció dels mitjans públics i els continguts que van a finançar. El problema de la comptabilitat analítica és que no pots dir quin programa és de servei públic i quin no.

En Joan Manuel Tresseras posa el següent exemple pràctic: “Tens un programa de gran contingut cultural, que passat a segons quina hora tindràs un 3% d'audiència. Però posem que passes una pel·lícula de James Bond a les 6 de la tarda, el documental a les 8, i a les 9 del vespre tens el Barça-Madrid, el programa d'interessantíssim contingut cultural passa del 3% al 25% d'audiència, i estas fent un gran servei public. Per a fer política de servei públic, utilitzes drets televisius de pel·lícules i de futbol.”

Per tant, no es pot fer comptabilitat analítica d'un programa sí i un altre no, sinó que el servei públic s'ha de fer a partir d'una estratègia global. Per això necessites ingressos, i forces, perquè el mercat dels drets televisius és lliure. Si vols una televisió que vetlli per l'interès públic, cal que pugui aplicar una estratègia intel·ligent equilibrada i de qualitat.

Així que continua la guerra pels ingressos de la publicitat. Ja estan eliminant una de les televisions autonòmiques, la valenciana.

I ahir, dijous 7 de novembre, el Parlament va avalar externalitzar la gestió de la publicitat a TV3 amb el vot de CiU, PSC i PP. ERC havia presentat una moció en la que es rebutjava aquesta externalització i que va ser votada favorablement per ICV-EUiA i la CUP.

La posició del PP s'entén perfectament. Però la que hem de qüestionar és la de CiU i del PSC. Bé, qüestionar o entendre perfectament.

Agraït a en Joan Manuel Tresserras per les seves explicacions.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Canvi radical de l'estat espanyol: un repte inassumible?

La llengua perilla: Culpables? Els catalans!

La nova constitució russa