Provincians aspirants d’internacionalisme

Avui he assistit a una jornada que m’interessava força. He pogut parlar amb un dels ponents, portuguès, sobre la seva especialitat. Ens hem comunicat perfectament en anglès, ja que no parlava castellà.

Aquesta conversa ha estat després d’una vergonyosa mostra de provincialisme per part de la organització. M’explicaré:

El títol de la jornada indicava que era de caràcter internacional. Hi assistia gent de tot arreu... d’Espanya. De fet, l’únic no espanyol era aquest portuguès, que al principi de la ponència s’ha disculpat perquè al no saber parlar espanyol, s’hauria d’expressar en ‘portinyol’. Ho ha fet prou bé, tot i que, evidentment, ho ha passat una mica malament, demanant de tant en tant si ho deia bé. Ara bé, crec que els més de cent assistents li podríem haver estalviat el seu desconcert si li haguéssim permès expressar-se en portuguès o, si no, en anglès: no era una jornada ‘internacional’?

Al final de la seva intervenció, s’ha obert el torn al públic, i li he fet una pregunta en català. Resultat: la presidenta/moderadora i alguns assistents m’han instat a parlar "en español"... però sense que hagués de repetir la meva pregunta, el ponent m’ha donat la seva resposta, en ‘portinyol’ (pobre).

A veure, si és un esdeveniment ‘internacional’, no hauria de fer-se en anglès, per exemple? O és que els assistents, persones en principi amb un molt alt nivell educatiu, la enorme majoria de l’entorn universitari, o bé que ho han estat, no en saben prou?

En tot cas, un últim comentari... dels 103 assistents de la llista, 2 no son de Catalunya! Això és internacional?! Dels dos, una és de Màlaga, i l’altre, amb nom espanyol, no s’indica de on és. El 1,9% son de fora de Catalunya, i un ponent portuguès, i és un ‘International Event’... i per tant, "hay que hablar en español"!

Que provincià i penós, i després, perquè faig la pregunta en català a un ponent que m’ha entès perfectament, m’insten a parlar "en español". Aquest provincianisme fa riure, i fa un mal enorme al català!

Això si és que, efectivament, és provincianisme, i no espanyolisme, ja que si no es titulava "Jornada Internacional", amb aquests assistents i la imposició del ‘Español’, s'hauria de titular "Jornada Española". No sé quin és pitjor!

Tot això passa el Dia Internacional de la Llengua Materna


Segons la UNESCO, les llengües són l'instrument de més gran abast per a la preservació i el desenvolupament del nostre patrimoni cultural tangible i intangible. Tota iniciativa per promoure la difusió de les llengües maternes servirà no només per incentivar la diversitat lingüística i l'educació multilingüe, sinó també per crear major consciència sobre les tradicions lingüístiques i culturals del món i inspirar a la solidaritat basada en l'entesa, la tolerància i el diàleg.

En Pujol escarransit

Avui llegeixo a la Vanguardia que en Pujol no va impulsar una reforma de l’estatut per por. No ho va fer perquè li semblava que Catalunya podia tirar endavant perquè aquell Estatut era suficient, una eina capaç de menar al nostre país vers un futur prometedor, no. Va evitar una pugna amb una Espanya que sabia (i sap) que no vol permetre que Catalunya, els catalans i catalanes, vinguem d’on vinguem, ens desenvolupem tal com considerem nosaltres que ho hem de fer, subjugant-nos a les directrius d’uns forans a la nostra societat.

Diu que "en un moment determinat, la voluntat del poble de Catalunya diu que s’ha d’anar a reformar l’estatut", però que ell "anava per altres camins". Aquest és el President venerable que teníem, el líder que ens havia de portar a coses millors, el que ens ha deixat com a hereu de la seva política en Mas?

En Pujol ha deixat veure el plomall de CiU, dels que es vanaglorien d’un passat millor amb un govern que ho sabia fer millor. En Pujol deixa veure que tenia una política escarransida, que era un President escarransit. Millor no fer soroll que no exigir el que hem de tenir: llibertat i una autèntica democràcia on ens respectin la nostra voluntat.

Esquerra esdevé més "normal"

Esquerra ara té una corrent interna crítica. És un fet absolutament normal en un partit democràtic i no s’ha de veure com una anomalia. Qualsevol partit del nostre entorn, lliberal democràtic occidental, en té. En democràcia, sempre hi haurà opinions lliurement expressades, i això ho considero "normal". El que no seria normal seria que tothom estigués d’acord en tot. Això semblaria més aviat característica dels règims totalitaris on les "repúbliques democràtiques populars" de torn convocaven eleccions amb aprovacions de polítiques governamentals del noranta i tants per cent.

Ara bé, el que no és tant normal és que el medis esbombin ara a tort i a dret el fet de que hi ha divergències entre els republicans d’Esquerra. Ja fa uns anys va crear-s’hi una corrent, "Avantguarda", que volia ampliar encara més la democràcia interna d’Esquerra. No se’n va dir absolutament res, i avui ja no existeix.

En canvi, avui que Esquerra es veu com una força política de consideració, els medis, que son controlats per tots els partits menys ERC, tenen algun interès especial en que se’n faci tant de soroll?

Tots som Oleguer!

Endavant, Oleguer! Signis amb qui signis, jo ho compraré. I no vull res del que vengui Kelme. Kelme vol posar-li el morrió, pressionant-lo econòmicament, suspenent arbitràriament el seu contracte.

Estarem més o menys d'acord amb l'Oleguer respecte de la seva opinió al seu article La bona fe, que publica simultàniament a VilaWeb, al setmanari Directa i a Berria, però el que no podem dubtar ni un moment, és que cal defensar la Llibertat d'Expressió. I és això la Llibertat d’Expressió?

Precisament, l’Oleguer criticava l’estat de dret en que es sentencia a 12 anys de presó per un delicte d’opinió. I ara resulta que està condicionat per una empresa de material esportiu!

Espanya va de mal en pitjor! Democràcia? On? La democràcia no és només anar a votar cada quatre anys. És participar, opinar, debatre.

Per altra banda, m’ha decebut enormement la direcció del Barça. Com a mínim, calleu i sigueu neutres si no voleu donar-li suport a l’Oleguer. I ara que Kelme ha rescindit el contracte per haver donat una opinió, què faran?

Vegeu també l'article d'en Vicent Partal, Per això m'agrada Oleguer.

Portabella té tota la raó: el PP voldria un cop d’estat

Doncs, en Jordi Portabella no va gaire errat. Jo vaig passar el 23-F del 1981, ja fa molts anys. Però és que si ara no estiguéssim dins d’una Unió Europea i si tinguéssim ara l’exèrcit d’aleshores, encara amb tots els elements d’aquella colla de franquistes manant (Armada, Milans, Tejero i cia.) jo estaria preparant les maletes de nou.

El que està fent sistemàticament el PP ara, s’estaria veient clarament com una “trama civil” a començaments dels 80. Ni en Fraga, ni tant sols en Blas Piñar, varen preparar aleshores el que s’està tramant ara: una involució de l’estat de les autonomies, de la Democràcia.

Esquerra té un aliat en Felip Puig?

Aquest mati al programa Els Matins de TV3, en Felip Puig, portaveu de CiU al Parlament de Catalunya, ha dit que si el Tribunal Constitucional espanyol tomba el nou Estatut, haurem de tornar a l’Estatut de 30 de setembre, i si aquest es torna a rebutjar, plantejar una reforma de la Constitució.

Queda clar que, amb aquesta declaració, en Felip Puig accepta els postulats d’Esquerra Republicana pel ‘NO’ a l’actual Estatut. Està acceptant, de fet, que es va equivocar CiU en acceptar el resultat de la negociació bipartida entre aquesta formació i el President del ‘Gobierno’ espanyol.

Esquerra s’avançava a aquesta situació, ja que proposava la modificació de la Constitució per a adequar-la a la voluntat democràtica del poble de Catalunya dipositada en l’Estatut de 30 de setembre aprovat al Parlament, representant del poble català.

Pot comptar Esquerra, doncs, amb en Felip Puig, i com que n’és portaveu, amb CiU?