Avui, la independència absoluta en el sentit que tindria en els segles XIX o XX no és possible, per la 'globalització' i la forma en que els països i els mercats interactuen.
Però la qüestió no és la independència en aquell sentit. Avui, els partits que es declaren independentistes (ERC, EA, SNP, etc.) tenen aquest concepte com a sinònim de sobiranista: que un estat pugui exercir, o tingui el dret, d'exercir els poders suprems legislatiu, judicial i executiu.
Això no és gens ridícul, i trobo despreciable el menysteniment que ha mostrat (l'encara) President de la Generalitat de Catalunya (i per tant de tots els catalans i catalanes) vers els que pensem factible i positiu que Catalunya sigui sobirana dins d'una Europa unida.
La democràcia no és una papereta dipositada en una urna cada quatre anys, sinó que ha de ser una forma de vida. Ha de fluir per la nostra sang talment com l'oxigen que ens dona vida. La dificultat rau no pas en les noves idees, sinó en escapar de les velles, les quals es ramifiquen en cada racó de les nostres ments.
Jo
John Maynard Keynes
13 de setembre 2006
La independència és 'ridicul'?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
El mite del «free-rider»—per què Europa ha de superar l'Aliança Transatlàntica
Durant dècades, el discurs sobre la seguretat transatlàntica ha estat dominat per una narrativa cansada i de tipus lliçó de Washingt...
-
És europea, Rússia? Primerament, una explicació de per què aquest article. Abans de l’estiu, parlant amb un company de la naturalesa de l...
-
Introducció El proppassat 30 de juny, l’executiu rus va ordenar sobtadament que se suspengués tot el trànsit ferroviari a través de ...
-
Com el Memoràndum d’Islamabad ha consignat Trump a la claudicació Introducció El 28 de febrer de 2026, el món va contemplar una ostent...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada