Llibertat d’expressió a Catalunya

Hi ha força llibertat d’expressió a Catalunya. En general, puc expressar les meves opinions sense por de que n’obtingui una reacció negativa, més enllà d’una discussió amb argumentació contraria, civilitzada i democràtica.

Ara bé, parafrasejant la ‘Granja dels animals’ d’en George Orwell, tots tenim llibertat d’expressió, però alguns en tenim més que d’altres. Els que més llibertat tenen son els que més diner tenen i més poder detenen: els que son propietaris de medis o que els controlen, tenen molta més llibertat d’expressió que els que no. Només hem de veure els problemes que tenen els periodistes per exercir lliurement la seva tasca d’informar correctament.

Qui controla els medis de comunicació i, per tant, la possibilitat d’expressar-se? Si el PP no té massa incidència en els medis a Catalunya, ells no tindran tanta llibertat d’expressió aquí, igual que els que tinguin unes opinions divergents del gran diner i del poder. A Madrid, el ‘mix’ és diferent, però s’aplica el mateix principi.

I per últim, hi ha coses que no es poden tocar: la casa reial espanyola no es critica MAI. Perquè? Que no té cap mena de faceta criticable? Ho dubto. Però hi ha una mena d’autocensura (o directament censura) entre els medis, i per tant, una erosió de la llibertat d’expressió.

Tinguem clar una cosa, els que menys llibertat d’expressió tenen son els que més es critiquen per no respectar-la!