Llibertat d’expressió a Catalunya

Hi ha força llibertat d’expressió a Catalunya. En general, puc expressar les meves opinions sense por de que n’obtingui una reacció negativa, més enllà d’una discussió amb argumentació contraria, civilitzada i democràtica.

Ara bé, parafrasejant la ‘Granja dels animals’ d’en George Orwell, tots tenim llibertat d’expressió, però alguns en tenim més que d’altres. Els que més llibertat tenen son els que més diner tenen i més poder detenen: els que son propietaris de medis o que els controlen, tenen molta més llibertat d’expressió que els que no. Només hem de veure els problemes que tenen els periodistes per exercir lliurement la seva tasca d’informar correctament.

Qui controla els medis de comunicació i, per tant, la possibilitat d’expressar-se? Si el PP no té massa incidència en els medis a Catalunya, ells no tindran tanta llibertat d’expressió aquí, igual que els que tinguin unes opinions divergents del gran diner i del poder. A Madrid, el ‘mix’ és diferent, però s’aplica el mateix principi.

I per últim, hi ha coses que no es poden tocar: la casa reial espanyola no es critica MAI. Perquè? Que no té cap mena de faceta criticable? Ho dubto. Però hi ha una mena d’autocensura (o directament censura) entre els medis, i per tant, una erosió de la llibertat d’expressió.

Tinguem clar una cosa, els que menys llibertat d’expressió tenen son els que més es critiquen per no respectar-la!

Carrasco i Formiguera diria "NO"

Benvolguts Busotaires, suporto la dedicació del vostre article al nom d’en Carrasco i Formiguera i secundo la proposta que Unió recordi el seu líder històric i recolzi el “NO”.

Tal i com recorda Busot, en Carrasco i Formiguera va votar en contra de les retallades de l’Estatut de Núria a la seva tramitació a les Corts de Madrid.

Tant poca memòria tenim?

Sembla mentida que puguem tenir tant poca memòria! Si fa poc més d’un any que l’Artur Mas defenia a mort el concert econòmic amb un “CiU no apoyará un Estatut que no incluya el concierto económico” (La Vanguardia - 23/04/2004) i que “Catalunya castigarà qui rebaixi l’Estatut” (Avui - 19/09/2005), mentre que, traient pit a ABC, en Mas va dir que “Nación tiene que figurar como está, en el preámbulo y en el articulado” (8/10/2005). El Secretari de Comunicació i Estratègia de CDC, en David Madí, diu al Mundo que “L’Estatut no va de rebaixes” (30/10/2005) i en Pujol “advoca per retirar l’Estatut si el retallen” (Avui - 4/11/2005).

Per altra banda, l’onze de gener d’aquest mateix any 2006, La Vanguardia anuncia que “Los partidos catalanes que apoyaron el Estatut se comprometieron ayer a no claudicar durante la negociación del texto, especialmente la definición de Catalunya como nación y la creación de una Agencia Tributaria catalana bajo el control de la Generalitat“ i que “El President Maragall pidió unidad y responsabilidad”. Clar, també diu que “Maragall lidera una posición de firmeza de las fuerzas catalanas que provoca malestar en el PSOE”. Per això potser el canvi de rumb?

I quan als espanyols... en Ibarra va afirmar encara no fa mig any que “Han perdut els nacionalistes” (Avui - 23/01/2006), en Zapatero que “ERC debería apoyar el Estatuto porque seguramente será para siempre” (ABC - 20/02/2006) i en Guerra “califica el Estatut de ‘infumable’ y explica cómo ‘se cepilló’ en comisión” (La Vanguardia - 9/04/2006).

Esquizofrènia catalana

Esquizofrènia: Trastorn psicòtic sever, caracteritzat per la pèrdua de contacte amb la realitat i la desintegració de la personalitat.

En kapde diu al seu blog "What is more, I am a Catalan" que "aquests conservadors ecspanyols veuen tot lo que no sigui el seu pensament únic com a esquizofrènia." ("Ja us ho deia")

Em sap greu, però hi ha molts catalans que ho son d’esquizofrènics. Prenem per cas els militants i simpatitzants de CyU. Fa quatre dies que el seu líder estava defensant el que sempre i encara defensa ERC. Però ara, els seus partits, la coalició, ni és convergent ni vol la unió, dels catalans, s’entén. La convergència i la unió és ara amb el Partit Socialista Obrer (!) Espanyol.

Amb un comportament com aquest, qualsevol psiquiatre diagnosticaria esquizofrènia, i aguda.