Molts veuen en el nomenament d’en Xavier Vendrell com un fort cop i desafiament d’Esquerra a en Maragall. Però, “a río revuelto, ganancia de pescadores”: l’enrenou del nomenament d’en Vendrell amaga la guerra freda que existeix entre els “clans” del PSC, particularment quan el propi partit del President li neguen la potestat de canviar el seu govern quan li sembla. Ara, els hi ha fet un “moc” als seus contrincants al partit, decidint la renovació ara, abans del Referèndum per l’Estatut, fent fora en Rañé i deixant-se “imposar” en Xavier Vendrell, que li va molt bé com a “cortina de fum”. Està clar que ERC s’ha marcat un tant, però en Maragall també ha aprofitat per a llençar un guant de desafiament als Montillistes.
La democràcia no és una papereta dipositada en una urna cada quatre anys, sinó que ha de ser una forma de vida. Ha de fluir per la nostra sang talment com l'oxigen que ens dona vida. La dificultat rau no pas en les noves idees, sinó en escapar de les velles, les quals es ramifiquen en cada racó de les nostres ments.
Jo
John Maynard Keynes
21 d’abril 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Què hi ha darrere de «The Technological Republic» de Palantir?
El manifest The Technological Republic de Palantir és, en la seva essència, un document ideològic ultraconservador que combina nacionalisme...
-
En la visita a Groenlàndia de fa uns dies, el vicepresident dels Estats Units JD Vance va adreçar unes fortes crítiques a Dinamarca, particu...
-
Argumento que sí, que en el nostre legítim dret a l’expressió de les nostres opinions polítiques, tenim tot el dret a cremar una imatge que ...
-
Avui, als Matins de TV3, el periodista Joan Julibert, com molts altres crítics dels polítics, ha definit el joc polític com una mena de bar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada