Molts veuen en el nomenament d’en Xavier Vendrell com un fort cop i desafiament d’Esquerra a en Maragall. Però, “a río revuelto, ganancia de pescadores”: l’enrenou del nomenament d’en Vendrell amaga la guerra freda que existeix entre els “clans” del PSC, particularment quan el propi partit del President li neguen la potestat de canviar el seu govern quan li sembla. Ara, els hi ha fet un “moc” als seus contrincants al partit, decidint la renovació ara, abans del Referèndum per l’Estatut, fent fora en Rañé i deixant-se “imposar” en Xavier Vendrell, que li va molt bé com a “cortina de fum”. Està clar que ERC s’ha marcat un tant, però en Maragall també ha aprofitat per a llençar un guant de desafiament als Montillistes.
La democràcia no és una papereta dipositada en una urna cada quatre anys, sinó que ha de ser una forma de vida. Ha de fluir per la nostra sang talment com l'oxigen que ens dona vida. La dificultat rau no pas en les noves idees, sinó en escapar de les velles, les quals es ramifiquen en cada racó de les nostres ments.
Jo
John Maynard Keynes
21 d’abril 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
El mite del «free-rider»—per què Europa ha de superar l'Aliança Transatlàntica
Durant dècades, el discurs sobre la seguretat transatlàntica ha estat dominat per una narrativa cansada i de tipus lliçó de Washingt...
-
És europea, Rússia? Primerament, una explicació de per què aquest article. Abans de l’estiu, parlant amb un company de la naturalesa de l...
-
Introducció El proppassat 30 de juny, l’executiu rus va ordenar sobtadament que se suspengués tot el trànsit ferroviari a través de ...
-
Com el Memoràndum d’Islamabad ha consignat Trump a la claudicació Introducció El 28 de febrer de 2026, el món va contemplar una ostent...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada