dissabte, 28 d’octubre de 2006

"Som com som", ERC dixit
Carta oberta a Antonio Robles de Libertad Digital

Benvolgut Sr. Robles,

La meva resposta li arribarà una mica tard, però voldria poder comentar el seu article sobre el lema d’Esquerra Republicana.

Es basa en una crítica del lema "Som com som" d’Esquerra, adduint que aquesta expressió equival a, parlant clar, "Que s’aguantin!", ¿oi?

Bé. És una forma de interpretar-ho. Ara bé, el fet diferencial no es basa sempre en l’enfrontament racial, tot i que vostè no ho cregui. El fet diferencial és cultural, i el "Som com som" podria equivaldre a "Spain is different" (Espanya és diferent).

Espanya es valora, s’enorgulleix, de tenir una naturalesa particular diferenciada de les demés cultures. Ara bé, a ningú se li ocorreria que aquest orgull fora una afronta racial. De fet, seria acceptable criticar el lema com una obvietat, però no un greuge, com fa vostè. L’espanyol "Spain is different" no em sona molt allunyat del "Som com som", sent com és, expressió de rebuig a la homogeneïtat, una exclamació contra la uniformitat i la conformitat.

El vostre sentiment de greuge, no serà producte d'un nacionalisme (espanyol) exacerbat?

dijous, 26 d’octubre de 2006

Perversió de la democràcia

El moment culminant de la democràcia representativa és la campanya electoral i les eleccions, moment en que reclama la participació de la ciutadania. Però sembla ser que alguns no ho entenen així. La Junta Electoral Provincial, ara recolzada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, considera que tan sols els partits polítics poden convocar manifestacions durant campanya electoral.

Però, això és democràcia? Només tenen llibertat d’expressió els partits durant la campanya electoral?

Doncs la "Ley orgánica 5/1985 del régimen electoral general" diu al seu article 54 que "La celebració d’actes públics de Campanya Electoral es regeix pel que disposa la legislació reguladora del dret de reunió. Les atribucions encomanades en aquesta matèria a l’autoritat governativa s’entenen assumides per les Juntes Electorals Provincials."

Per tant, anem a la "Ley orgánica 9/1983 reguladora del derecho de reunión".

Aquesta diu al seu article 5 que "L’autoritat governativa suspendrà i, en el seu cas, procedirà a dissoldre les reunions i manifestacions en els següents supòsits: 1. Quan es considerin il·lícites de conformitat amb les Lleis Penals; 2. Quan es produeixin alteracions de l’ordre públic, amb perill per a persones o bens; 3. Quan es fes ús d’uniformes paramilitars pels assistents."

Així mateix, l’article 10 diu que "Si l’autoritat governativa considerés que existeixen raons fundades de que puguin produir-se alteracions de l’ordre públic, amb perill per a persones o bens, podrà prohibir la reunió o manifestació o, en el seu cas, proposar la modificació de la data, lloc, durada o itinerari de la reunió o manifestació."

El lector arribarà a les conclusions que cregui convenients.

Anem en compte amb la opinió pública que està cada vegada més desil·lusionada amb els partits. Si aquests s’arroguen exclusivament la funció política s’estarà excloent més encara la societat civil.

dimarts, 24 d’octubre de 2006

Els partits i les infraestructures TIC

Ahir vaig veure el programa Àgora al 33, en el que els representants dels partits parlamentaris varen tractar les accions de govern que proposen respecte de les infraestructures.

Com que soc del ram de les TIC, em va interessar molt veure-ho per a saber què dirien de les telecomunicacions. Quina decepció! L’únic que en va fer menció va ser en Jaume Huguet d’Esquerra, comentant que una estratègia de cablejat del territori amb fibra òptica és de gran importància per a fer una Catalunya més competitiva, a més d’alleugerir la càrrega de vehicles per desplaçaments a i des de la feina, tot indicant que a Estats Units un 30% de la població activa treballa des de casa. Una exageració, potser? No ho sé. Però el que si sé és que si no s’interessen pel problema estructural, val més plegar.

Té tota la raó! Però ningú va respondre. Només sembla interessar discutir qui té la culpa de que no hi ha més inversió en els ferrocarrils, i qui està a favor del quart cinturó de Barcelona. Només una reacció: la d’en Felip Puig amb el seu somriure cínic de sempre, bellugant el cap en negació quan l’Huguet va dir que ni a CiU ni al PSC els interessava l’operador neutre per a tractar de trencar el monopoli efectiu de Telefónica de la banda ampla domèstica i territorial. Ni tan sols es va molestar en parlar-ne. I sembla que en Joaquim Nadal menys encara.

Absolutament res més sobre les infraestructures de les telecomunicacions, i només en Huguet va insistir al resum final en la importància de la xarxa de fibra òptica. Molt decebedor: com hem de fer competitius i avançats el nostre país i la nostra economia sense unes telecomunicacions competitives i avançades?