30 de març 2012

Els vàndals

Uns vàndals organitzats han provocat costs tremends que la ciutadania ha de pagar cada vegada que aquests fan les seves. Ja se sap qui són, l'administració els té ben identificats i saben per quins entorns es mouen i com s'organitzen. Si l'administració diu que la llei no permet actuar amb contundència contra ells, el que cal és que es canvii el marc jurídic per a que se'ls pugui controlar. Però sembla que no es vulgui fer res! Cal que es castigui aquests vàndals tant destructors!

Aquests vàndals són els banquers, els brokers i els polítics que s'han convertit en sectaris de Mammon.

26 de març 2012

Remenar el lèxic

Un repàs lèxic de paraules que s'han repetit molt aquest cap de setmana amb ocasió del Congrés de CDC.

Independència:- Situació d'una col·lectivitat, d'un poble, d'un país, etc., no sotmesos a l'autoritat d'altres.
Sobirania:- Qualitat del poder polític d'un estat o d'un organisme que no és sotmès a cap altre poder. 
Estat:- Aparell administratiu de la comunitat política estatal.
Propi:- D'un mateix i no d'altri.

Proposo, com a comentari, una popular cançó d'una coneguda cantautora catalana:
...
Remena, remena nena
remena, remena nena
No reposis ni un moment
si remenes força estona
la barreja surt més bona
i el client deixes content
remena, remena nena.

Potser hauria d'haver titulat el post "La puta i la ramoneta"!

18 de març 2012

És l'estat propi, estúpid

Parafrasejant la frase estrella de campanya de Bill Clinton (it's the economy, stupid): és l'Estat Propi, estúpid.

Cada cop queda més clar que Catalunya no pot ser el que vol la seva ciutadania sense el seu propi estat. Si volem ser competitius a nivell econòmic i empresarial, si volem tenir el benestar i la justícia social que ens mereixem, si volem ser actors d'una Europa en que es té en compte les nostres necessitats, no ho podrem assolir mai dins un estat que no juga gaire a favor nostre, sinó molt massa sovint a la contra, i en un món que entén que la sobirania és dels estats.

El més recent exemple, anecdòtic però simptomàtic, és la política de Blogger d'assignar els dominis de màxim nivell estatals als URL de Blogger.com, en el cas de l'estat espanyol, .ES

Un cas més en que viure la catalanitat de forma normal, no pas ètnica o cultural, sinó funcional, exigeix un estat propi. I no, no és sempre culpa d'Espanya, i no és qüestió d'anar contra els espanyols, ni de ningú, sinó que és com funciona el món. Com més aviat tingui Catalunya estat propi, millor per a la seva ciutadania.

17 de març 2012

Perquè ha canviat Blogger l'URL del meu bloc?

La URL del meu bloc ha canviat de sobte. Per alguna raó que desconec, Blogger ha decidit afegir-hi un .es al final. Però el domini .es correspon a llocs en espanyol. Potser estic ubicat a Espanya, però vol dir això que el meu blog es en espanyol, si està escrit en català i s'adreça a lectors de parla catalana? Hi ha un domini que identifica aquesta llengua i cultura, i és el TLD .cat.

En tot cas, Blogger (Google) podria haver tingut la cortesia de preguntar si m'agradaria ser identificat el domini .es, o en un mínim, d'haver tingut la decència d'advertir-me d'aquest canvi!

--------------------------

Afegit 19/03/2012

Si voleu 'corregir' el que ha fet Blogger, aneu al vostre tauler de gestió i cliqueu a 'Plantilla' (a la columna de l'esquerra). Aquí trobareu les opcions 'Personalitza' i 'Modifica HTML'. Cliqueu aquest i seguidament 'Continua'.

Ara, esteu a la plantilla d'HTML del vostre blog. Caldrà copiar el codi de sota...

<script type='text/javascript'> if ((window.location.href.toString().indexOf('.com.es/'))>'1') { window.location.href = window.location.href.toString().replace('.blogspot.com.es/','.blogspot.com/ncr/'); } </script>

... i enganxar-lo just a sota de l'etiqueta <head> a la plantilla.

Atenció: feu proves abans de modificar definitivament i, sobre tot, mantingueu l'URL del tauler de gestió per poder-hi accedir si hi ha algun error:
http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=00000000#overview – la cadena de números és l'identificador del vostre blog. No assumeixo CAP RESPONSABILITAT de qualsevol conseqüència de l'edició de la plantilla!

04 de febrer 2012

Episodi de fred, onada #siberiana2012 #324fredineu

L'episodi de fred titllat de siberià –risible si comparem amb els 20, 30 i més graus negatius d'altres contrades– que estem passant demostra les flaqueses socials per gestionar-se, a nosaltres mateixos, les situacions extra-ordinàries. Només sabem tractar el dia a dia corrent?

El fet de que el govern ha obrat dins d'una acurada –excessiva o no– limitació de risc no és, per a mi, el problema. El que m'amoïna és sobre tot fins a quin punt han magnificat l'excepció els mitjans de comunicació.

Aquests s'han emparat en el pic extraordinari de les taxes d'audiència per a defensar-se, i fins i tot en algun cas han centrat certa atenció en els meteoròlegs. Però els mitjans han de considerar que tenen una certa responsabilitat cívica davant d'episodis fora de la normalitat, com aquest, i no haurien de caure en l'espectacle i tremendisme mediàtic propi de la premsa rosa.

L'excepcional insistència, l'exageració d'una meteorologia que per a uns quants catalans –cerdans i pallaresos, per exemple– és el pa de cada hivern, fins al grau de convertir-ho en xou, no és el millor vehicle per a que el comportament ciutadà s'adeqüi a les circumstàncies.

Tot i que en l'entorn actual en que les empreses mediàtiques, públiques o privades, han de competir en un mercat de l'espectacle, tenen una responsabilitat cívica, com tota la ciutadania, i no han de convertir els episodis transcendents en un xou d'entreteniment que transmet una idea errònia del grau.

El govern ha fet, més o menys, el que calia per a prevenir complicacions. Però en cap cas els meteoròlegs estaven fent previsions de nevades comparables a les del 2010, en que el pes de la neu va fer caure torres de transmissió, deixant grans àrees sense electricitat durant dies i setmanes.

Aquesta vegada, el fred ha generat una reacció del tot exagerada, del govern, potser, però sobre tot dels mitjans de comunicació i, perquè no dir-ho, de la ciutadania també.

03 de febrer 2012

Dades obertes a la UE

Diguem-li a Neelie Kroes que volem una llicència única 

Recentment, la Comissió Europea inicià el procés de revisió de la Directiva Europea de Reutilització de la Informació del Sector Públic. Un dels seus principals objectius és atorgar una autorització generalitzada de reutilització als ciutadans i empreses que vulguin fer ús de la Informació del Sector Públic per a la creació de nous serveis, generar activitat econòmica i potenciar la transparència de les administracions públiques.

La proposta de revisió de la Comissió Europea de la Directiva de Reutilització de la Informació del Sector Públic és valent i amplia sens dubte el marc actual. No obstant això, no té la definició d'una llicència OpenData comuna als Governs de la Unió Europea.

La creació d'un espai únic d'informació pública reutilitzable a Europa requereix molt més, requereix d'una llicència OpenData uniforme, harmonitzada i única per a totes les dades generades per les administracions públiques europees. Això és possible. El Reial Decret 1495/2011, aprovat pel Govern d'Espanya marca un full de ruta de senzilla transposició al marc Europeu. Primer, definir una llicència OpenData compatible amb els principis de la reutilització de la informació sense més condicions. Segon, fixar un període transitori després del qual aquesta llicència figuri associada a tota informació generada pel sector públic a la Unió Europea. Tercer, obligar a la publicació d'aquesta llicència a tots els webs de les administracions públiques, donant seguretat jurídica a tot el sector infomediari europeu i als ciutadans que desitgin fer ús de la informació pública.

En aquest moment, en que la Comissió Europea i els Estats Membres estan desenvolupant la nova Directiva, és l'hora de que la comunitat OpenData fem arribar la nostra veu a Europa. Demanem a la Comissió Europea i Parlament Europeu, a través de la Sra. Neelie Kroes (@NeelieKroesEU) vicepresidenta de la UE responsable de l'Agenda Digital, la inclusió d'una llicència OpenData per a la Unió Europea i un termini clar d'adopció per tots els Estats Membres.

Text de la petició, traduït al català – Podeu donar suport aquí a aquesta petició promoguda per @andresnin.

22 de gener 2012

Quin fàstic la SOPA, quina ferum de la PIPA

Al diari ARA, en Sebastià Alzamora fa una arenga a Visca la sopa, visca la pipa (de pagament Premium, per cert) a favor de les proposades lleis SOPA i PIPA i contra els pirates com els de Megaupload.

Però barrejar el tancament de Megaupload amb SOPA/PIPA és barrejar naps amb cols! Primerament, el tancament de Megaupload s'ha efectuat amb la legislació actual. SOPA/PIPA encara no s'han aprovat. Segon, tal com estan redactades actualment aquestes, s'imposaria un càstig amb només una denúncia del titular del copyright i/o de la fiscalia, sense la suficient instrucció judicial ni el procés degut.

En el tràmit de les propostes de llei SOPA/PIPA de fet s'han suspès diverses clàusules (particularment les referents al bloqueig de DNS) per la greu problemàtica jurídica que generen derivades de qüestions tècniques. Per exemple, es pot bloquejar una enorme quantitat continguts perfectament legals perquè coincideixen amb el contingut il·legal en un servidor! S'ha comparat amb una bomba nuclear quan el que cal és una bomba guiada per làser.

Per altra banda, les lleis proposades contemplen un entorn jurídic sense les proteccions suficients. En una democràcia, no s'ha de poder actuar (tancament o bloqueig de contingut) preventivament a partir de mesures cautelars sense que el denunciat s'hagi pogut defensar. El perill que això suposa per als drets de denunciats i de tercers és inacceptable en un sistema jurídic democràtic que, espero, defensem tots plegats.

I hi ha raons molt pràctiques. Un exemple dels conflictes que sorgeixen amb la legislació actual, sense tant sols haver aprovat encara les lleis proposades, és el cas del web FreeBieber.org que havia penjat vídeos d'en Justin Bieber d'abans de fer-se famós. El petit Bieber es gravava vídeos cantant cançons d'altres i els penjava a YouTube: va ser descobert així! Però recentment els advocats de la seva discogràfica varen enviar una ordre de cessament i abstenció (terme jurídic EUA "cease-and-desist order") als administradors de FreeBieber.org per a que els despengessin. Amb la SOPA/PIPA, un noi no podria penjar a YouTube un vídeo d'ell mateix cantant una cançó protegida pels drets intel·lectuals i es podria tancar preventivament YouTube i sense que les parts es defensessin ni rectifiquessin, suspenent l'accés a tots els vídeos, tant legítims com no, eliminant YouTube dels motors de cerca, bloquejant les seves DNS així com prohibint les transaccions econòmiques via PayPal, targetes de crèdit, etc. Tot això abans de que tingui la oportunitat de defensar-se!

El propi Bieber ho té clar, vol que les seves fans facin vídeos cantant les seves cançons, i ha criticat una esmena, la S. 978, a la legislació federal (United States Code), dient que s'hauria de tancar la seva promotora, la senadora Amy Klobuchar.

En Alzamora diu en un moment de l'article que "si Anonymous diu (no sé qui deu parlar en el seu nom) que la llei SOPA pot fer que Internet no torni a ser el que ha estat fins ara, benvinguda sigui la llei SOPA". El que està dient és que "l'enemic del meu enemic és el meu amic", encara que aquest faci servir armes de destrucció massiva, i això no funciona així, sr. Alzamora!

Cal que ens informem, perquè les corporacions que controlen la propietat intel·lectual i que tenen gran poder de lobby, tenen els seus interessos que sovint no coincideixen ni amb els dels creadors ni tampoc amb el be comú. Pel be de tots, d'una justícia justa i de la democràcia!

El mite del «free-rider»—per què Europa ha de superar l'Aliança Transatlàntica

Durant dècades, el discurs sobre la seguretat transatlàntica ha estat dominat per una narrativa cansada i de tipus lliçó de Washingt...