iPad és “iBad” (iDolent) per a la llibertat

Apple acaba de presentar un aparell que és realment innovador i atractiu, el iPad. Però aquest aparell, més que qualsevol altre producte d'Apple, demostra la voluntat de l'empresa de Steve Jobs de crear un monopoli, amb un entorn de lock-in en que els seus clients i usuaris estan obligats a adquirir només productes propis, incloent programari, música i pelicul·les.

Aquesta és una agressió a les nostres llibertats més essencials com a consumidors i ciutadans. I si es permet que avanci sense resistència, existeix un greu perill de que altres empreses segueixin el seu model als ordinadors que els puguem comprar.

El nou producte d'Apple limitarà les nostres llibertats de les següents formes:

• No podrem instal·lar programes que no hàgim adquirit a la botiga d'Apple
• No hi podrem instal·lar programari lliure
• No podrem compartir música ni llibres
• Apple podrà controlar l'aparell remotament, incloent la desactivació d'aplicacions i medis

Si adquireixes un iPad, doncs, no compraràs un aparell sinó que el tindràs en règim de préstec, perquè Apple en disposarà remotament gairebé com li sembli i no tindràs la llibertat de fer-ne el que vulguis.

Al cor d'aquesta estratègia està el Digital Restrictions Management (DRM: Gestió de Restriccions Digitals) que Apple empra per a restringir els drets dels usuaris de formes diverses, com el bloqueig del programari que no s'hagi adquirit al Applications Store, la botiga oficial d'aplicacions d'Apple, i la restricció de l'ús que puguis fer de les pel·lícules que hagis comprat a iTunes, la botiga de medis d'Apple.

La Free Software Foundation (Fundació pel Programari Lliure), mitjançant la campanya Defective by Design (Defectuós per Disseny), ha endegat una campanya contra l'estratègia DRM d'Apple.

Segons el director executiu de la FSF, Peter Brown, "Cal prestar atenció a la infraestructura informàtica de la que depèn cada vegada més la nostra societat. Durant l'últim any hem vist com es pot girar la tecnologia en contra d'activistes pels drets humans i la democràcia per part de corporacions que són proveïdors dels productes i serveis amb els que comptem. El “teu” ordinador ha d'estar sota el “teu” control. Al aplicar aquestes restriccions, Steve Jobs està construint un llegat que posa en perill la nostra llibertat a canvi dels seus beneficis."

Podeu sumar-vos a la campanya signant aquí la següent carta adreçada a Steve Jobs:

Sr. Jobs,

DRM donarà a Apple i els seus socis corporatius la capacitat de deshabilitar característiques, bloquejar els productes competidors (sobretot el programari lliure), censurar notícies, i fins i tot eliminar els llibres, vídeos o notícies dels equips d'usuaris sense previ avís - utilitzant el dispositiu “always on” de connexió permanent en xarxa.

Durant aquest últim any, hem vist com es pot girar la tecnologia que empren activistes pels drets humans i la democràcia en la seva contra. En fer un equip on cada aplicació està sota el control total, centralitzat, Apple està posant en perill la llibertat amb la finalitat d'augmentar els beneficis.

Apple pot al·legar que no abusarà d'aquest poder, però el seu historial de rebuigs i eliminacions de l'App Store no ens dóna motius per confiar-hi. L'ús sense precedents al iPad de DRM per a controlar totes les funcions d'un ordinador d'ús general és un pas enrere perillós per a la informàtica i la distribució de medis. Exigim que Apple elimini tots els DRM dels seus dispositius.

La traducció dels títols

De fa temps que em ronda pel cap una qüestió: la traducció dels títols.

La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ha definit la política de presentació dels títols als seus medis segons hagin estat traduïts a l'estat espanyol. Sembla prou racional, tot i significar que la majoria de títols es presenten en castellà.

Hi ha, però, una incongruència. Si el que es vol és respectar els títols en que s'hagin publicat les obres (d'art, intel·lectuals, etc.), aleshores, com és que no es manté el títol original, posem per cas de 風雲II, que no s'ha traduït ni al castellà, ni al català? Oi que aleshores es tradueix al català sense embuts?

Perquè no prescindim, doncs, de l'intermediació de la traducció castellana quan citem una obra que s'hi hagi traduït? Quin avantatge o valor ens proporciona als catalanoparlants?! Com és que no es tradueix sempre els títols al català?

Com és que un defensor de la nostra llengua i cultura com hauria de ser la CCMA cau en aquest parany que demostra novament el sentiment d'inferioritat que molts senten, desgraciadament, per la nostra llengua?

Per cert, la pel·licula en qüestió és "Els guerrers de la tempesta II", tal com m'ha facilitat el traductor de Google. És que, amb les tecnologies al nostre abast, tampoc no hi ha res que ens obligui a passar per cap altre idioma que no sigui l'original, i el propi!

Montilla contempla la independència?

El president de la Generalitat i primer secretari del PSC, José Montilla, va advertir ahir dissabte que pensa defensar l'Estatut 'fins a les darreres conseqüències' i 'amb intel·ligència i amb força, amabilitat i determinació'.

Si el Tribunal Constitucional declara inconstitucional qualsevol punt essencial de l'estatut (inversions, nació, drets, bilateralitat, justícia), només hi haurà una sortida: modificar la Constitució espanyola. Però per a fer això, caldrà el concurs de PSOE i PP, cosa actualment i previsiblement impossible.

D’això n’és plenament conscient el President. Per tant, quan diu que defensarà l’Estatut fins a les darreres conseqüències, només pot significar una cosa: defensar l’autogovern més enllà de la Constitució espanyola... ergo, declarar la independència de Catalunya.

Tindrà el que cal? Tindrà la vocació de ser un autèntic president de Catalunya, el màxim representant del poble de Catalunya, de la ciutadania i les seves necessitats?

La "dignitat" de Catalunya

L'editorial comú de les capçaleres catalanes d'ahir ha suposat una gran sacsejada a la política catalana, i als polítics. Sembla que, per la reacció, també ha tingut un efecte considerable en la opinió de polítics i opinadors espanyols. Però aquesta reacció ha estat més o menys negativa, segons la tendència política de cadascú.

Cap dels medis i opinadors espanyols ha recolzat, ni tant sols mínimament, l'editorial. Està clar que els incomoda i el critiquen des d'un tebi crit a la calma, tot criticant la funció política dels diaris catalans d'una forma molt difuminada del diari El País, fins una càrrega en tota regla d'ABC i El Mundo. Els jutges conservadors ho troben "intolerable", mentre que els progressistes es fan notar per un silenci condescendent. No cal ni mencionar els comentaris dels lectors que han deixat les seves opinions als diaris digitals. Com sempre, ni tant sols els espanyols més propers al principal partit del govern català surten a la defensa de Catalunya. Potser el més elogiós ha estat un tebi "respecte" per la llibertat d'expressió d'en Zapatero, mentre que en Guerra (el de "Nos hemos cepillado el estatuto") ha censurat la suposada pressió al Tribunal Constitucional, i des del PP hi ha hagut tota mena de crítica més o menys directa.

Queda prou clar que a una gran majoria de la ciutadania catalana ens ha semblat una posició encomiable, aquest front comú editorial, davant d'un front comú polític del que s'ha parlat a bastament últimament, però que no s'ha materialitzat. Des del MH President de la Generalitat, José Montilla, que ha declarat que s'hi identifica plenament, fins al líder de la oposició, l'Artur Mas, passant per representants diversos de clubs esportius, entitats socials i partits d'esquerra i dreta, d'autonomistes, federalistes i sobiranistes.

La pregunta que em faig ara és quin serà el posicionament de tots aquests si no canvia res, si la sentència del Tribunal Constitucional és restrictiva, com es porta pronosticant de fa mesos. Si escoltem els Aznar, Espósito i Pedro Jota, les Cospedal o Sáenz de Santamaría, els Guerra i un llarg etc. de polítics i opinadors espanyols, queda clar que el canvi polític i social vers un estat federal és francament difícil, per no dir impossible.

Tinc doncs un prec per aquells líders i afiliats del PSC-PSOE, de CDC i d'UDC, d'IC i EU que no s'han atrevit a més, que no han anat més enllà d'autonomisme i federalisme: que es plantegin d'una vegada la viabilitat rigorosa de la sobirania de Catalunya, d'un estat de dret independent, democràtic i social integrat a la Unió Europea. No perdem més el temps, ni per a Catalunya ni per a Espanya, anem per feina i deixem enrere aquest atzucac en que ens trobem. Aquesta seria la verdadera "dignitat" de Catalunya.

Xoriço, no només al món polític

Quan he tractat la qüestió de la corrupció amb amics, coneguts o saludats, tant últimament com fa temps, m'he trobat un gran front que critica el conjunt dels polítics, els partits, aquells que gestionen l'administració. Efectivament, a ulls de la opinió pública, sembla que la corrupció existeix només a l'entorn polític. I si se m'ha ocorregut defensar els polítics, senyalant els corruptors a més dels corruptes, insinuant que el mon de l'empresa no és lliure de pecat, se m'ha contraposat el diner públic al diner privat, indicant-me que els polítics gestionen el primer, mentre que els segons fan amb el diner privat el que volen.

Doncs no. No és èticament admissible que les empreses facin el que volen amb el diner que gestionen. No perquè no sigui seu, tot i que en molts casos, els de les empreses que es capitalitzen amb diner aliè, el diner no és, efectivament, seu. No, la raó per la que no poden obrar al lliure albir és perquè no són persones lliures de responsabilitat social o cívica simplement per ser jurídiques. El fet de que es puguin constituir en societats, en ens socials, és perquè tenen carta o llicència social, un dret atorgat per la societat per a protegir-los com a empreses, la seva propietat i els seus bens, no pas gratuïtament, sinó a canvi de generar riquesa per a la mateixa societat, a canvi de promocionar el bé i l'interès comú. Les empreses, doncs, tenen un deute vers la societat, ja que sense aquesta, elles no serien res, no estarien protegides davant de tota mena de faltes i delictes, no estarien protegides davant de la llei de la jungla.

Quan a la corrupció, tenen encara menys dret de fer servir el seu poder econòmic per a manipular de forma subreptícia o fraudulent per a influir en les decisions adoptades pels polítics, és a dir, de corrompre els procediments legalment establerts. Sense aquests, com he comentat, la societat s'abocaria a la llei de la jungla i amb ella les empreses. Per això és tant perjudicial i nociva la corrupció, generant uns costos socials i empresarials elevats, encara que el benefici al corruptor a curt termini sigui positiu.

Cal, doncs, ser tant o més severs amb els corruptors com amb els corromputs.

Queixa oberta a la CCMA

Com és que la Anna Llacher recomana al programa magazine de TV3 "Divendres" un web en espanyol quan és disponible en català? Es tracta d'un web d'intercanvi d'habitatges: al programa es mostra una pàgina del web Only-apartments.es, amb el contingut tot en espanyol, quan el web és disponible en català, accedint des del mateix web en espanyol pel selector d'idiomes, a la URL http://www.only-apartments.com/cat.html

Cal recordar que un dels principis directors de TV3 i de la CCMA és, segons la Llei 11/2007, d’11 d’octubre, de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i el Contracte Programa corresponent, de "difondre i promocionar la llengua catalana"?

Aquest és un exemple més en una llista que sembla infinita de casos semblants. Se'm fa difícil entendre que, si s'exigeix la professionalitat tècnica del personal, no s'apliquin els mateixos criteris de rigor quan als aspectes lingüístics.

Espero que TV3 en particular, i la CCMA en general, apliquin com cal els principis directors sobre la mencionada difusió i promoció de la llengua catalana.

Salutacions ben cordials,

Reflexió sobre l'assistència de Jan Laporta a l'homenatge a Companys

Una reflexió: si hagués estat en Florentino Pérez que hipotèticament assistís a un homenatge per part del Partit Popular a José Blas de Molina en ocasió de l'aniversari de l'aixecament del 2 de maig de 1808 a Madrid, se'l criticaria com es critica a en Laporta? Se'l criticaria perquè un president de club de futbol que se sent representant d'un país a més d'una ciutat expressés la seva opinió respecte de la llibertat d'aquest país?

Els interessos polítics d'alguns periodistes i tertulians, com dels polítics és clar, es deixen veure claríssimament, tant com la vena d'auto-odi de segons quins catalans, en referència a la participació d'en Jan Laporta a l'homenatge d'Esquerra al president de la Generalitat Lluís Companys d'aquest matí al glacis de Sta. Helena a Montjuïc, on ha declarat la seva opinió sobre la llibertat del seu país. On és la llibertat d'expressió i d'opinió? No la té, no pot gaudir d'aquest dret essencial el president del FC Barcelona, quan sí podria fer-ho el president del Real Madrid CF?