En Jordi Carbonell, que fou amic del meu pare, que havia estat a casa a
Londres i que havien lluitat colze a colze, i per tant al que vaig
conèixer de menut i tot, per qui sempre he tingut gran, grandíssim
respecte, va dir l'Onze de Setembre del 1976 a Sant Boi "Que la
prudència no ens faci traïdors!"
Aquell era un altre context,
acabàvem de sortir de la dictadura, entràvem en la 'transició', aquesta
de la que realment no hem passat mai, i la 'prudència' aleshores era
equivalent a aquella dita tan catalana de què "El meu mal no vol
soroll". El no fer soroll era la traïció, calia fer soroll, calia sortir
i lluitar per "Llibertat, Amnistia, Estatut d'Autonomia"!
Avui, el
soroll l'hem fet, el fem i el seguirem fent. Però ara, la prudència és
una altra cosa, la prudència no és "el meu mal no vol soroll", sinó que
la prudència és planificació, tenir un pla A, B, i C, tenir clares les
conseqüències de cada pas que fem, a quins escenaris ens duran, i si
cada acció té un resultat favorable. Ja ho hem fet sense pla B, C... i
vist l'èxit, seguim amb la rauxa del soroll. Ara, emperò, sis plau,
apliquem més, molt més seny amb un fort component de prudència, i no pas
tanta rauxa impacient.
Amb la vènia del molt estimat Jordi Carbonell, doncs, en faré paràfrasi: "Que la IMprudència no ens faci traïdors!"
