Política per a informàtics
Últimament, se sent molt que la democràcia no existeix sense les lleis. Bé, no està malament, però jo aprofundiria: una societat no ho és sense les seves regles, escrites o no, i que en societats mínimament desenvolupades aquestes regles es plasmen en lleis.
Les regles o lleis son el que regulen com s'ha d'actuar en les diferents interaccions entre actors socials. Però les regles i lleis no existeixen només en democràcia, sinó que son necessàries a totes les societats; a les dictadures també.
Últimament, se sent molt que la democràcia no existeix sense les lleis. Bé, no està malament, però jo aprofundiria: una societat no ho és sense les seves regles, escrites o no, i que en societats mínimament desenvolupades aquestes regles es plasmen en lleis.
Les regles o lleis son el que regulen com s'ha d'actuar en les diferents interaccions entre actors socials. Però les regles i lleis no existeixen només en democràcia, sinó que son necessàries a totes les societats; a les dictadures també.
De fet, emprant terminologia contemporània, les lleis i els reglaments son el software de la societat. En conjunt, són la tecnologia necessària per a fer-la rutllar. Regula com ens hem de comportar en les diferents circumstàncies que es produeixen. I com el software, n'hi ha que és millor que d'altre. N'hi ha que és clarament tòxic i pot produir efectes molt adversos, i d'altre que funciona perfectament, que no s'ha de tocar per res tot seguint el modisme anglès, «si funciona, no ho arreglis».
Com el software, les lleis s'escriuen per a una o diverses funcions, en un context específic. Si el requisit de la funció, o el context varia, s'haurà de fer necessàriament unes correccions. Quan esdevé obvi que no funciona, serà imperatiu substituir el software.
Normalment cal modificar continuadament elements del nucli, i fins i tot pot caldre canviar completament tot el 'sistema operatiu'. És a dir, arriba el moment en què s'ha de substituir-lo sencer, si les circumstàncies ha acabat amb la seva utilitat. A vegades, cal canviar completament de plataforma, ja que el 'software stack' d'una plataforma ja no satisfà les funcions requerides.
Parlem clar: el símil és que la plataforma seria l'estat; el sistema operatiu, la constitució; les lleis, les aplicacions; i els reglaments, el programari, controladors, etc.
Com sap qualsevol responsable informàtic i de sistemes, fer un canvi de plataforma, migrar d'un 'stack' a un altre, és un procés tremendament complex. És lògic que qui ho gestiona i controla serà molt reticent a fer un canvi d'envergadura. Però arriba el moment en que no es pot evitar, ja que el sistema simplement no dona el resultat satisfactori per als usuaris i els actors, es facin les modificacions que sigui.
La plataforma Estat espanyol ja no satisfà als usuaris i actors de Catalunya. El que cal és establir una altra plataforma i migrar-hi, establint el stack de programari idoni, que serà molt més modern que el d'Espanya, ja que aquest té un core o nucli molt antic i que simplement no és adequat ni a Catalunya ni a les circumstàncies actuals, ni econòmiques ni socials, a la Unió Europea i a l'entorn global (uns sistema superiors a les plataformes espanyola i catalana).
La lluita amb els interessats en mantenir la plataforma actual serà dura, però és imprescindible fer la migració, i com més aviat millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada